Lehen

Lehen
Tipus	criatura mitològica ; serpent marí
Context
Mitologia	mitologia basca
Altres
Equivalent	Herensuge

Lehen ('abans, primer' en basc^[1]) és un serpent marí gegant de la mitologia basca.^[2] Com a ésser vinculat al mar, apareix associat a la costa, tot i que no se n'ha conservat gaire informació. Antigament, alguns nens dels pobles costaners bascos deien haver vist el Lehen des dels penya-segats vora el mar.

Lehen i Herensuge

De vegades, el Lehen es confon a les llegendes amb el drac, anomenat en basc Herensuge. Augustin Chaho, per exemple, en va recollir diverses a Lapurdi i Zuberoa en què l'Herensugue apareix amb el nom de Lehen.^[3] D'altra banda, a la zona costanera de Guipúscoa hi havia antigament moltes llegendes sobre l'Egansugia, que es deia que vivia en algunes coves dels penya-segats propers.^[4] Tant Herensuge com Egansugia comparteixen el sufix suge 'serp',^[5] cosa que, si més no, els relaciona amb el Lehen, una serp com ells.

Malgrat que no és clar que el Lehen i l'Herensuge siguin la mateixa criatura, Julio Caro Baroja defensa que poden tenir un origen idèntic. Pel que fa al drac, Herensuge no és l'únic nom que rep al llarg del País Basc, sinó que se n'han documentat nombroses variants, com ara Errensuge, Iraunsuge, Herainsuge, Hensuge, Edensugue, Edaansuge, Igensuge i Lerensuge.^[4] Caro Baroja postula que si la versió amb «leren» fos en realitat «lehen» ('primer'), podria tractar-se d'una forma relacionada amb la idea d''antic' o 'antiga' aplicada a l'enemic antic, la 'serp antiga', és a dir, el diable.^[4]

Referències

↑ «lehen» (en basc). Orotariko Euskal Hiztegia. Euskaltzaindia. [Consulta: 22 octubre 2025].
↑ Dueso, José. Nosotros los vascos. Mitos, leyendas y costumbres (en castellà). Lur argitaletxea, 1984. ISBN 84-7099-261-9.
↑ Caro Baroja, Julio. «El mundo mítico». A: Los vascos (en castellà). Madrid: Ediciones Istmo, 1971, p. 298-299 (Fundamentos, 9). ISBN 84-7090-010-2.
1 2 3 Caro Baroja, Julio «La leyenda de don Teodosio de Goñi» (en castellà). Cuadernos de Etnología y Etnografía de Navarra, N.º 1, 1969, p. 338 [46]. ISSN: 0590-1871.
↑ «suge» (en basc). Orotariko Euskal Hiztegia. Euskaltzaindia. [Consulta: 22 octubre 2025].

Bibliografia

Barandiarán, José Miguel de. Dictionnaire illustré de mythologie basque [Diccionario Ilustrado de Mitología Vasca y algunas de sus fuentes] (en francès). Traducció: Michel Duvert. Donostia, Baiona: Elkar, 1993. ISBN 2903421358. OCLC 416178549.
Cerquand, Jean-François. Légendes et récits populaires du Pays Basque : Recueillis dans les provinces de Soule et de Basse-Navarre (en francès). 1a ed. 1876. Burdeus: Aubéron, 2006. ISBN 2844980937. OCLC 68706678.
Labat, Claude. Libre parcours dans la mythologie basque : avant qu'elle ne soit enfermée dans un parc d'attractions (en francès). Baiona; Donostia: Lauburu; Elkar, 2012. ISBN 9788415337485. OCLC 795445010.
Webster, Wentworth. Légendes basques : recueillies principalement dans la province du Labourd [Basque legends] (en francès). Traducció: Nicolas Burguete. 1a ed. 1879. Anglet: Aubéron, 2005. ISBN 2844980805. OCLC 469481008.

Vegeu també

[1] «lehen» (en basc). Orotariko Euskal Hiztegia. Euskaltzaindia. [Consulta: 22 octubre 2025].

[2] Dueso, José. Nosotros los vascos. Mitos, leyendas y costumbres (en castellà). Lur argitaletxea, 1984. ISBN 84-7099-261-9.

[vascos-3] Caro Baroja, Julio. «El mundo mítico». A: Los vascos (en castellà). Madrid: Ediciones Istmo, 1971, p. 298-299 (Fundamentos, 9). ISBN 84-7090-010-2.

[caro-4] 1 2 3 Caro Baroja, Julio «La leyenda de don Teodosio de Goñi» (en castellà). Cuadernos de Etnología y Etnografía de Navarra, N.º 1, 1969, p. 338 [46]. ISSN: 0590-1871.

[5] «suge» (en basc). Orotariko Euskal Hiztegia. Euskaltzaindia. [Consulta: 22 octubre 2025].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]