Aatxe
  | |
| Tipus | entitat mitològica geni esperit vedell |
|---|---|
| Context | |
| Mitologia | mitologia basca |
| Dades | |
| Pseudònim | Aatxegorri i Txaalgorri |
| Gènere | masculí |
| Altres | |
| Domini | cova |
| Equivalent | Behigorri, Zezengorri, Ihizi i Etsai |
Aatxe ('vedell' en basc), conegut també com a Aatxegorri ('vedell vermell') i variants locals diverses (Aatexegorrila, Txaalgorri, Txalgorri, Txahalgorri[1]) és un esperit propi de la mitologia basca que se sol presentar en forma de vedell vermell, per bé que és capaç de canviar de forma i de vegades adopta la d'un home.[2] Hi ha altres entitats mitològiques basques estretament relacionades, si no idèntiques, amb Aatxe: Behigorri ('vaca vermella'), Zezengorri ('bou vermell') i Ihizi ('caça', per tant, "presa de caça").
Aatxe viu en coves o altres cavitats subterrànies i sorgeix de nit, sobretot quan hi ha tempesta. Ataca els dolents i, de vegades, protegeix els qui estan en perill. Se'l suposa servidor i alhora representant de la deessa suprema basca, Mari, malgrat que de vegades se l'equipara amb Etsai, una altra entitat mitològica cavernícola, tot i que de caràcter malèfic.[2] Estudis recents han demostrat que aquesta mena d'entitats o esperits troglodites (Aatxe, Ihizi, les laminak), sovint s'associen amb llocs on aquests mateixos animals van ser representats pels homes del Paleolític.[3][4]
Simbolisme
[modifica]A la mitologia basca, hi ha certs animals que tenen una importància particular. Molts genis adopten diverses figures d'animals, principalment de cavalls, bous, vaques, cabres, bocs, ovelles, xais, porcs o gossos. Viuen habitualment en grutes. Sovint, prenen forma de revelació sobrenatural, de presagis o de divinitat poderosa (cf. Mari).[1]
Behigorri, Zezengorri i Aatxegorri semblen ser exemplars de vaca salvatge Betizu, una raça bovina caracteritzada per la seva pell rogenca que viu encara actualment a les muntanyes basques.
Cal destacar que Aatxe habita generalment en coves del País Basc (Laminazilo d'Isturitz, Lezia de Sara, Akelarre de Zugarramurdi, Aitzbitarte d'Errenteria, Bolikoba d'Abadiño, Santimamiñe de Kortezubi i Balzola de Dima) on o bé hi ha dibuixos o gravats paleolítics que respresenten bous, bisons, cavalls, cérvols, cabres, porcs, etc. o bé s'hi han trobat materials arqueològics d'aquella època.[1]
José Miguel de Barandiarán afirma que els personatges propis de la mitologia basca relacionats amb les cavernes són els mateixos que els que apareixen pintats i gravats pels homes de l'època del magdalenià o posteriors als murs i els objectes trobats a les diferents grutes basques.[5]
Creences
[modifica]Aatxe i Mari
[modifica]Mari és considerada sovint com una divinitat femenina, una dona elegant amb uns peus, però, particulars: té peus de cabra, d'ocell, etc., com les laminak. És polimorfa i normalment adopta la forma de bou, vaca i, de vegades, de boc (vegeu Akerbeltz); normalment està sota la influència d'una sorgin. A la majoria de les civilitzacions hi ha déus amb formes d'animals. Normalment, a Mari se la situa en una cova de la muntanya d'Anboto, a Biscaia.[6]
Txaalgorri
[modifica]
Txaalgorri, Txalgorri o Txahalgorri són variants locals que volen dir 'vedell vermell'. A Ataun es diu sovint que en certes dolines i cavernes de la regió hi apareixen éssers sobrenaturals en forma de txahalgorri. Es diu que no se'ls hi ha de tirar pedres ni llençar-los a les dolines d'Askaeta o a la cova d'Usategi. Si mai es fa, n'emergirà un vedell vermell amenaçador.
Es diu que un dia de festa que els joves pastors de la regió de Murumendi (prop de Beasain) es reunien a la clariana d'Agaoz per a divertir-se i ballar amb música acompanyada d'un tamborí basc, tres d'ells van llançar pedres a una cova. En va sorgir un Txahalgorri i els tres joves van fugir: un d'ells es va morir d'esgotament al cim d'Agaoz, un altre al prat d'Aralegi i el tercer va arribar a casa seva, a Urrestarasu, on es va morir tres dies després.
Al poble de Gamere (Zuberoa) hi ha la cova d'Oltzibarre, la qual està estretament lligada a la llegenda de Txaalgorri, el vedell vermell.[7]
Costums pagans
[modifica]A l'època romana, les creences pròpies de la mitologia basca devien ser generalitzades a la zona, tal com es constata per exemple a les grutes d'Isturitz (Arberoa), Goikolau (Berriatua), Santimamiñe, Sagastigorri, Covairada (Barrundia) i Solacueva (Kuartango), on s'han trobat moltes monedes romanes. Segons el costum de l'època, en aquests indrets s'hi tiraven diners per a assegurar-se la protecció dels genis de les cavernes.[1]
En la cultura popular
[modifica]A la franquícia de videojocs Guild Wars, llançada el 2005, els «aatxes» són uns monstres d'ombra. A finals del 2014 es van introduir aquests «aatxes» al joc per a smartphone "Disco Zoo".
A la pel·lícula americana The Last Unicorn de 1982 hi apareixen uns monstres anomenats Red Bulls que tenen moltes similituds amb Aatxe. Aquests monstres viuen en coves i només emergeixen del seu territori a la nit. El Príncep Lir, un altre personatge de la pel·lícula, els descriu com a fantasmes.
Hi ha una revista ecologista i feminista editada a Comenge que es diu Behigorri.[8]
Referències
[modifica]- 1 2 3 4 «Aatxe» (en basc). aunamendi.eusko-ikaskuntza.eus. Auñamendi Eusko Entziklopedia. [Consulta: 22 octubre 2025].
- 1 2 Matthews, John; Matthews, Caitlin. The Element encyclopedia of magical creatures : the ultimate A-Z of fantastic beings from myth and magic (en anglès). Londres: HarperElement, 2005, p. 1, 5. ISBN 0007208731.
- ↑ d'Huy, Julien; Le Quellec, Jean-Loïc «Les Ihizi: et si un mythe basque remontait à la Préhistoire?» (PDF) (en francès). Mythologie française, núm. 246, 2012, p. 64-67.
- ↑ Labat, Claude. Libre parcours dans la mythologie basque : avant qu'elle ne soit enfermée dans un parc d'attractions (en francès). Baiona; Donostia: Lauburu; Elkar, 2012, p. 48-50. ISBN 9788415337485. OCLC 795445010.
- ↑ Barandiarán, José Miguel de. Dictionnaire illustré de mythologie basque [Diccionario Ilustrado de Mitología Vasca y algunas de sus fuentes] (en francès). Traducció: Michel Duvert. Donostia, Baiona: Elkar, 1993. ISBN 2903421358. OCLC 416178549.
- ↑ Bretou, Sandrine. «Femme et culture basque» (en francès). Arxivat de l'original el 2017-12-17. [Consulta: 16 desembre 2017].
- ↑ Veyrin, Philippe. Les Basques de Labourd, de Soule et de Basse Navarre : leur histoire et leurs traditions (en francès). 1a Ed. 1943 (Baiona). Pau: Éditions Cairn, novembre 2012, p. 233. ISBN 9782350682617. OCLC 826784280.
- ↑ «Behigorri» (en francès). Behigorri. Les ruminants [Comenge].
Bibliografia
[modifica]- Barandiarán, José Miguel de. Mythologie basque [Mitología vasca] (en francès). Traducció: Olivier de Marliave. Pròleg: Jean Haritschelhar. Fotografies: Claude Labat. Tolosa de Llenguadoc: E.S.P.E.R., 1989 (Annales Pyrénéennes). ISBN 2907211056. OCLC 489680103.
- Cerquand, Jean-François. Légendes et récits populaires du Pays Basque : Recueillis dans les provinces de Soule et de Basse-Navarre (en francès). 1a ed. 1876. Burdeus: Aubéron, 2006. ISBN 2844980937. OCLC 68706678.
- Webster, Wentworth. Légendes basques : recueillies principalement dans la province du Labourd [Basque legends] (en francès). Traducció: Nicolas Burguete. 1a ed. 1879. Anglet: Aubéron, 2005. ISBN 2844980805. OCLC 469481008.
Vegeu també
[modifica]Part de {{Cultura del País Basc}} i {{Mitologies europees}} | ||||||||||||||||||
| Panteó |
|  | ||||||||||||||||
| Altres |
| |||||||||||||||||
