close
Vés al contingut

Gabon-zuzi

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula personatgeGabon-zuzi
BERJAYA
Modifica el valor a Wikidata
Tipustió de Nadal a Europa Modifica el valor a Wikidata
OrigenPaís Basc Modifica el valor a Wikidata
Dades
Pseudònimgabonzuzi, gabon-subil, gabon-mukur, subilaro, etc. Modifica el valor a Wikidata
Altres
Part demitologia basca Modifica el valor a Wikidata

El gabon-zuzi ('teia, tió de Nadal'[1] en basc), sovint escrit gabonzuzi i conegut també, segons la zona, amb els noms de gabon-subil[n 1], gabon-mukur,[2] subilaro i altres, és un dels elements més característics de la festa de Nadal al País Basc. Estretament emparentat amb el tió de Nadal català i aragonès i amb altres tradicions semblants escampades arreu d'Europa, es tracta d'un tió que es crema a les llars de foc basques durant la nit de Nadal i que remet a antics ritus relacionats amb el solstici d'hivern.[3][4]

A diferència del tió català, el gabon-zuzi es crema i no fa regals, tot i que també se li atribueixen propietats màgiques o beneficioses.[3] En aquest sentit, prevé les malalties del bestiar, protegeix els camps de les feristeles i assegura bones collites.

Denominacions

[modifica]

Mentre que gabon-zuzi (o gabonzuzi) és la denominació que rep el tió de Nadal a la zona de Zegama, per exemple, al llarg del País Basc en rep també altres de locals, entre les quals:[3][5][6]

Altres denominacions conegudes són artie, baztarreko (bazter-egur), eguberri, gabon zuri, supil (subilaro, txhubilar, xuhilau atsa), sekularo-egur, sekulorunena, zokoko i zonbor.

Etimologia

[modifica]

Tot i la diversitat de noms, la gran majoria defineixen el mateix concepte: «un tronc que es crema a la llar de foc (per tant, un tió) la nit de Nadal», tot i que ho fan emprant mots equivalents.

BERJAYA
Un tió cremant en una llar

Així doncs, pel que fa a gabon-zuzi, en basc, gabon ('nit bona') val tant com a salutació ('bona nit') com per a 'nit de Nadal'.[7][8] En aquest sentit, el concepte és idèntic en castellà, on 'nit de Nadal' es diu Nochebuena. Al seu torn, zuzi vol dir 'teia, torxa'[9] (cf. Zuzidun Txakurra). En contraposició, el dia de Nadal, així com totes les festes associades, es diu eguberri 'dia nou'.[2][10]

Altres denominacions giren entorn del concepte subil, que vol dir 'tronc gruixut que crema a la llar, tió'.[11] Pel que fa a subilaro, cal dir que aro és 'flama',[12] mentre que el mot sencer, subilaro ('flama del tió'), ha esdevingut sinònim de 'nit de Nadal'.[13][14] Egur vol dir 'llenya, tió'[15] i d'aquí surten subilaro-egur, bazter-egur i altres.[16] Hi ha noms que deriven dels mots enbor 'tronc, soca',[17] mokor 'tronc, tió',[18] zonbor 'tronc'[19] o sokil, sukil i similars, cognats del català 'soc, soca' que volen dir 'tronc, tió gros'.[20]

Hi ha altres noms més limitats a un àmbit geogràfic concret, com ara porrondoko a Agurain´,[21] o bé que fan referència al fet que el tronc de Nadal és el més gros, el que es posa al racó de la llar per a subjectar els altres: bazter-egur,[22] zokoko.[23]

Tradicions

[modifica]

Les tradicions locals associades al gabon-zuzi són molt diverses. Actualment, la gran majoria ja no es mantenen per dues raons: la primera és que les cases s'han modernitzat i ja no és habitual de tenir-hi una llar de foc o un foc a terra on cremar un tió; la segona és que moltes de les antigues creences relatives als efectes màgics o beneficiosos per a la gent o el bestiar han quedat superades en ple segle xxi. Tanmateix, hi ha diverses fonts, la majoria recollides per José Miguel de Barandiarán i altres etnòlegs a començaments del segle xx,[3] que han conservat per al record el llegat d'aquestes antigues pràctiques.

Així, per exemple, a la majoria dels pobles, el tió cremava a la llar només durant la nit de Nadal, tot i que a Laudio i a Agurain, per exemple, es mantenia encès fins a la nit de Cap d'Any. A Tresponde, el tronc el portava fins a la cuina una parella de bous el dia abans de Nadal i un cop encès a la llar, s'hi mantenia durant tot l'any.[3]

Pel que fa als rituals, variava també de poble a poble. Antigament, es feia el següent:[3][5]

  • A Elduain, antigament, el feien cremar a foc viu i se'ls deia als nens que així evitaven que l'Olentzero baixés per la xemeneia a degollar els habitants de la casa amb la seva falç.
  • A Ezkirotz (Galar) i a Elkano (Eguesibar), posaven al foc tres tions: el primer per a Déu, el segon per a la Mare de Déu i el tercer per a la família. A Eraso (Imotz) i Arakil, a més, en posaven un per a cadascun dels membres de la família i un altre per al captaire.
  • A Olaeta (Aramaio) encenien a la llar un tronc de faig durant l'última nit de l'any i hi cremaven al costat tot el que quedava del tronc de l'any anterior.

Creences

[modifica]

Pel que fa als poders atribuïts a Gabonzuzi,[n 2] també divergeixen localment, tot i que en general tots giren al voltant de les suposades virtuts especials del tió. Així, per exemple:[3]

BERJAYA
Restes de cendra en una llar de foc (en aquest cas, noruega)
  • A Amorebieta deien que Gabonzuzi evitava que la mostela perjudiqués els habitants de la casa o els animals. Durant la nit de Nadal, no deixaven que s'apagués el foc de la llar per tal d'evitar que algun membre de la família es morís durant l'any.
  • A Bedia conservaven el tronc o el carbó que havia produït, ja que pensaven que així, la casa romania beneïda.
  • A Eraso, quan es moria algú el posaven al costat Gabonzuzi.
  • A Ibarruri (Muxika), la cendra produïda en cremar-se el tió a la llar es conservava fins al dia de Sant Esteve, en què l'escampaven en forma de creu als terrenys de conreu. Això faria que les feristeles es morissin.[8][2]
  • A Oiartzun, Abadiño i Antzuola preparaven el sopar de la nit de Nadal amb el foc del gabon-zuzi. A més, després del sopar, la família s'agrupava al voltant del tió encès per tal d'escalfar-se.

Protecció del bestiar

[modifica]

Les propietats benèfiques del gabon-zuzi afecten també al bestiar, al qual s'acostumava a protegir de diverses maneres:[3]

BERJAYA
Antigament, com en totes les societats agràries, els bous eren molt importants per a la vida rural basca
  • A Agurain creien que el gabon-zuzi tenia la virtut d'allunyar les tempestes i el posaven al foc cada cop que se n'hi acostava una. A les cases on hi havia bou semental, col·locaven al foc de la llar dos pals durant el sopar de la nit de Nadal, de manera que tots dos es cremessin una mica per un extrem; llavors, els encaixaven tots dos en forma de creu, la qual col·locaven a l'estable on hi havia el bou. Amb aquesta protecció se suposava que el bou no agafaria el mal conegut com a maminpartidu[n 3] durant l'any.
  • A la Vall d'Aezkoa, recollien el carbó i la cendra produïts per la combustió de Gabonzuzi. Quan una vaca tenia la mamella endurida, posaven al foc aquests residus i li aplicaven el fum, com una mena d'encens, a la mamella malalta.
  • A Arakil, Ezkirotz i Oiartzun col·locaven el tió, un cop consagrat a Déu, al llindar de la porta principal de la casa el dia de cap d'any, o el dia de Sant Antoni, i hi feien passar per sobre tots els animals domèstics. Creien que així protegien de malalties i accidents els animals durant tot l'any.[5]
  • A Liginaga es pensava que el tió faria que els xais que nasquessin al ramat fossin femelles.
  • A Olaeta cremaven el tió l'última nit de l'any. Després del sopar, el retiraven del foc i el col·locaven a l'estable per tal de preservar els animals de malalties.

Notes

[modifica]
  1. ↑ Gabon-subil és el sintagma nominal. En basc, com a llengua aglutinant que és, cal afegir a aquest sintagma els determinants i qualificadors en funció de la frase. Un dels més bàsics és -a (cas absolutiu), així doncs: Gabon-subila 'el tronc de Nadal'. El mateix val per a Gabon-mukurra, Subilaro-egurra i tota la resta.
  2. ↑ Sovint, gabon-zuzia 'el tió' s'esmenta personificat com a Gabonzuzi 'tió', sense article, com si fos un nom propi.
  3. ↑ No queda clar què és el maminpartidu. El mateix Barandiarán dubta i suggereix «ruptura de venes».[24]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «GABON-ZUZI» (en basc). Orotariko Euskal Hiztegia. Euskaltzaindia. [Consulta: 22 octubre 2025].
  2. 1 2 3 «Urdaibaiko Hiztegi Mitologikoa A-tik Z-ra (Etnografia)» (PDF) (en castellà). Urdaibai.org. Eusko Jaurlaritza, Gernika-Lumoko Udala i Urdaibai Biosfera Erreserba. [Consulta: 23 març 2023].
  3. 1 2 3 4 5 6 7 8 Barandiarán, José Miguel de «Kalerre ta Subilaro - Gabonzuzi» (en basc). Egan. Auñamendi Eusko Entziklopedia, núm. 5-6, 1956, p. 8-9.
  4. ↑ Alijostes Bordagarai, Koldo. «Glosario de Mitología Vasca - Gabonzuzi» (en basc). Euskal Mitologia.
  5. 1 2 3 «El tronco de Navidad. Gabon-subila» (en castellà). atlasetnografico.labayru.eus. Atlas Etnográfico de Vasconia. [Consulta: 30 gener 2026].
  6. ↑ «Xukil (El tronco de navidad)» (en castellà). ondaregia.com. Ondaregia. [Consulta: 30 gener 2026].
  7. ↑ «gabon» (en basc). Orotariko Euskal Hiztegia. Euskaltzaindia. [Consulta: 22 octubre 2025].
  8. 1 2 Caro Baroja, Julio. «El mundo ritual». A: Los vascos (en castellà). Madrid: Ediciones Istmo, 1971, p. 319-320 (Fundamentos, 9). ISBN 84-7090-010-2.
  9. ↑ «zuzi» (en basc). Orotariko Euskal Hiztegia. Euskaltzaindia. [Consulta: 22 octubre 2025].
  10. ↑ «Eguberri» (en basc). Orotariko Euskal Hiztegia. Euskaltzaindia. [Consulta: 22 octubre 2025].
  11. ↑ «subil» (en basc). Orotariko Euskal Hiztegia. Euskaltzaindia. [Consulta: 22 octubre 2025].
  12. ↑ «aro» (en basc). Orotariko Euskal Hiztegia. Euskaltzaindia. [Consulta: 22 octubre 2025].
  13. ↑ «Subilaro» (en basc). Orotariko Euskal Hiztegia. Euskaltzaindia. [Consulta: 22 octubre 2025].
  14. ↑ «Subil-aro» (en basc). aunamendi.eusko-ikaskuntza.eus. Auñamendi Eusko Entziklopedia. [Consulta: 22 octubre 2025].
  15. ↑ «egur» (en basc). Orotariko Euskal Hiztegia. Euskaltzaindia. [Consulta: 22 octubre 2025].
  16. ↑ «SUBILARO-EGUR» (en basc). Orotariko Euskal Hiztegia. Euskaltzaindia. [Consulta: 22 octubre 2025].
  17. ↑ «enbor» (en basc). Orotariko Euskal Hiztegia. Euskaltzaindia. [Consulta: 22 octubre 2025].
  18. ↑ «mokor» (en basc). Orotariko Euskal Hiztegia. Euskaltzaindia. [Consulta: 22 octubre 2025].
  19. ↑ «zunpur» (en basc). Orotariko Euskal Hiztegia. Euskaltzaindia. [Consulta: 22 octubre 2025].
  20. ↑ «sokil» (en basc). Orotariko Euskal Hiztegia. Euskaltzaindia. [Consulta: 22 octubre 2025].
  21. ↑ «(porrondoko)» (en basc). Orotariko Euskal Hiztegia. Euskaltzaindia. [Consulta: 22 octubre 2025].
  22. ↑ «bazter-egur» (en basc). Orotariko Euskal Hiztegia. Euskaltzaindia. [Consulta: 22 octubre 2025].
  23. ↑ «Zokoko» (en basc). Orotariko Euskal Hiztegia. Euskaltzaindia. [Consulta: 22 octubre 2025].
  24. ↑ Barandiarán, José Miguel de «Esquema de distribución geográfica de algunas creencias y ceremonias relacionadas con las fiestas populares» (PDF) (en castellà). Eusko-Folklore. Eusko Ikaskuntza, p. 133 [Consulta: 30 gener 2026].

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Gabon-zuzi&oldid=38067746»