Begizko
| Tipus | mal d'ull  |
|---|---|
| Altres | |
| Part de | mitologia basca |
Begizko és el mal d'ull que, segons l'imaginari basc,[1][2] alguns individus projecten amb la seva mirada misteriosa i que pot fer mal a persones, animals i coses que es trobin dins el seu camp de visió.[3]
Etimologia
[modifica]Begizko vol dir literalment 'de l'ull, ocular' en basc, en aquest cas amb el significat de «mal d'ull».[4] Begi vol dir 'ull'[5] i el sufix -ko indica el futur dels verbs o adverbis (etorriko da: 'vindrà') o el lloc d'origen (begizko: 'de l'ull').
Descripció
[modifica]Al País Basc, la creença popular sosté que alguns individus són capaços d'emetre una energia misteriosa (adur, en basc) amb la seva mirada, la qual pot fer mal a persones, animals i coses sempre que siguin dins el seu camp de visió. Aquest poder de llançar el betadur ('influència, força de bona o mala sort que certes persones projecten amb la mirada sobre altres'[6]) pot ser exercit per aquells que no tenen intenció d'emprar-lo. De fet, de vegades ells mateixos no són conscients que el posseeixen.
Protecció
[modifica]Una manera d'allunyar el mal d'ull és el kutun ('amulet' en basc).[7][2] És una petita bossa quadrada de tela que conté un petit tros de paper amb versos dels Evangelis i que es porta penjada d'un cordó. A principis del segle xx, als pobles de Goierri (Guipúscoa), es feien servir amulets semblants que contenien una petita cinta de diversos colors, generalment vermell i groc.[8] A més, per a evitar que el mal d'ull afecti un camp de conreu, cal col·locar-hi una calavera de gos o de gat.
A banda dels remeis esmentats, a cada poble o regió n'hi ha de particulars:
- A Ataun, es feia servir d'amulet contra el mal d'ull que pot afectar els nounats, el cordó umbilical embolicat en tela.[8] També hi havia el costum de col·locar pells de teixó al coll dels bous que, lligats al jou, s'havien d'exhibir en públic. Aquest era el cas, per exemple, dels carruatges de noces, o a les fires, etc. La pell de teixó es considerava un mitjà molt eficaç de protecció contra el begizko.[8]
- A Zegama, l'amulet contra el mal d'ull està fet de fulles de llorer, absenta, olives, romaní, ruda (una planta perenne de la regió mediterrània amb flors grogues pudents), carbó vegetal, freixe i api. En el cas dels nounats, també s'hi afegia el cordó umbilical.[9]
- A la regió de Markina, es creu que es pot protegir una vaca contra el mal d'ull embolicant-li una corda al voltant del coll tres vegades, o bé fent-li forats a les banyes i abocant-hi cera.[9] En el cas d'un nen afectat pel mal d'ull, per a guarir-lo se li posava la camisa del seu pare.
- A la regió de Guernica, hom escopia als animals per a evitar els efectes del mal d'ull, ja que es creia que la saliva els protegia.[9]
- A Orozko, es tira una herba anomenada begibelar ('herba d'ull',[10] l'eufràsia) sobre el bestiar quan hi ha por que el miri algú poc fiable.[9]
- A Biasteri (Laguardia), els nens porten una campana de plata.[9]
- A Lekeitio, quan un nen havia estat afectat pel mal d'ull, calia que begués l'aigua que feia servir la família per a rentar-se les mans.[9]
Maledicció versus mal d'ull
[modifica]A la seva obra Begizkoa : el mal de ojo entre los vascos, Anton Erkoreka distingeix entre una maledicció i el mal d'ull. A diferència del begizko, algú que maleeix o llança un encanteri té la intenció de fer mal a un tercer, a la seva família o als seus béns. Tant el dany com el benefici al qual es refereix varien segons els motius de la discussió, les circumstàncies personals, etc., però en un nombre significatiu de casos, es refereixen a malalties o a la pròpia salut. Les fórmules són nombroses; per exemple, el bruixot pot dir a l'altre:[11]
| « | Hau pasako zaizu Això et passarà [especificant el dany] |
» |
| « | Ez duzu gozatuko hori zeuk! Això no t'agradarà pas! |
» |
La persona sobre qui s'ha llançat la maledicció, o que creu que se li ha llançat, també té una sèrie de fórmules amb les quals es pot defensar i intentar retornar el mal. Per exemple:[3]
| « | Zeuretzako hori! Això és per a tu! |
» |
| « | Dizuna zeuretzako izan dadila! Allò que diguis, que sigui per a tu! |
» |
o fins i tot frases més elaborades, com ara:
| « | Zeure ahotik ateratzen dena, zeuretzako! Allò que surti de la teva boca, que sigui per a tu! |
» |
Pregàries i conjurs
[modifica]Entre totes les malediccions que es podien fer, n'hi havia algunes que eren particularment difícils de guarir. El més segur en aquests casos era convocar un bruixot perquè escopís tres vegades sobre la persona o l'animal afectat, mentre invocava simultàniament el sant patró corresponent:
Per a una persona o una abella:
| « | Jainkoak bedeinka deijela Que Déu la beneeixi |
» |
Per a un porc, cavall o vaca:
| « | San Antoniok bedeinka deijela Que Sant Antoni la beneeixi |
» |
Per a una ovella o gallina:
| « | San Joanek bedeinka deijela Que Sant Joan la beneeixi |
» |
Per a una cabra:
| « | Samartiñek bedeinka deijela Que Sant Martí la beneeixi |
» |
Per a un gos:
| « | San Lazarok bedeinka deijela Que Sant Llàtzer la beneeixi |
» |
Referències
[modifica]- ↑ Barandiarán, José Miguel de. Dictionnaire illustré de mythologie basque [Diccionario Ilustrado de Mitología Vasca y algunas de sus fuentes] (en francès). Traducció: Michel Duvert. Donostia, Baiona: Elkar, 1993. ISBN 2903421358. OCLC 416178549.
- 1 2 Caro Baroja, Julio. «El problema de la hechicería». A: Los vascos (en castellà). Madrid: Ediciones Istmo, 1971, p. 333-334 (Fundamentos, 9). ISBN 84-7090-010-2.
- 1 2 «Urdaibaiko Hiztegi Mitologikoa A-tik Z-ra (Etnografia)» (PDF) (en castellà). Urdaibai.org. Eusko Jaurlaritza, Gernika-Lumoko Udala i Urdaibai Biosfera Erreserba. [Consulta: 23 març 2023].
- ↑ «begizko» (en basc). Orotariko Euskal Hiztegia. Euskaltzaindia. [Consulta: 22 octubre 2025].
- ↑ «begi» (en basc). Orotariko Euskal Hiztegia. Euskaltzaindia. [Consulta: 22 octubre 2025].
- ↑ «betadur» (en basc). Orotariko Euskal Hiztegia. Euskaltzaindia. [Consulta: 22 octubre 2025].
- ↑ «kutun» (en basc). Orotariko Euskal Hiztegia. Euskaltzaindia. [Consulta: 22 octubre 2025].
- 1 2 3 «Amuletos» (en castellà). atlasetnografico.labayru.eus. Atlas Etnográfico de Vasconia, Archivo Fotográfico Labayru Fundazioa: Fondo Felipe Manterola. [Consulta: 28 gener 2026].
- 1 2 3 4 5 6 «Kutun» (en basc). aunamendi.eusko-ikaskuntza.eus. Auñamendi Eusko Entziklopedia. [Consulta: 22 octubre 2025].
- ↑ «BEGI-BELAR» (en basc). Orotariko Euskal Hiztegia. Euskaltzaindia. [Consulta: 22 octubre 2025].
- ↑ Erkoreka, Anton. Begizkoa : el mal de ojo entre los vascos (en castellà). Ekain, 1995. ISBN 9788492088508.
Bibliografia
[modifica]- Arana, Anuntxi. De la mythologie basque : gentils et chrétiens [Euskal mitologiaz : jentilak eta kristauak] (en francès). Traducció: Edurne Alegria. Donostia: Elkar, 2010. ISBN 9788497838214. OCLC 698439519.
- Barandiarán, José Miguel de. Mythologie basque [Mitología vasca] (en francès). Traducció: Olivier de Marliave. Pròleg: Jean Haritschelhar. Fotografies: Claude Labat. Tolosa de Llenguadoc: E.S.P.E.R., 1989 (Annales Pyrénéennes). ISBN 2907211056. OCLC 489680103.
Vegeu també
[modifica]Part de {{Cultura del País Basc}} i {{Mitologies europees}} | ||||||||||||||||||
| Panteó |
|  | ||||||||||||||||
| Altres |
| |||||||||||||||||
