close
Vés al contingut

Vapor Vell (Sants)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Vapor Vell
Vista nocturna
Modifica el valor a Wikidata
Imatge de l'interior
Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Façana sud del Vapor Vell, on ara és l'entrada a la Biblioteca Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusEdifici industrial Modifica el valor a Wikidata
Construcció1844 Modifica el valor a Wikidata
Úsbiblioteca
edifici escolar Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura neoclàssica Modifica el valor a Wikidata
Altitud30 m Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativaSants (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LlocPtge. Vapor Vell, 1-7 / Joan Güell, 14-22 / Miracle, 26-48 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 22′ 37″ N, 2° 08′ 05″ E / 41.37694°N,2.13472°E / 41.37694; 2.13472
Bé cultural d'interès nacional
Tipusmonument històric
Codi BCIN293-MH Modifica el valor a Wikidata
Codi BICRI-51-0010213 Modifica el valor a Wikidata
Id. IPAC324 Modifica el valor a Wikidata
Id. Barcelona1746 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupantBiblioteca Vapor Vell de Barcelona Modifica el valor a Wikidata

El Vapor Vell és una antiga fàbrica tèxtil de Barcelona, declarada bé cultural d'interès nacional. Durant dècades hi van treballar centenars de treballadores i treballadors del sector tèxtil, determinant el naixement del Sants obrer.[1][2]

Coneguda inicialment com a «Vapor Güell», la fàbrica va començar a produir el 1846 i va ser la primera gran fàbrica de vapor que s'instal·là a l'antic municipi de Santa Maria de Sants.[3] Pocs anys després, en instal·lar-se una altra fàbrica tèxtil amb màquines de vapor, l'Espanya Industrial, aquesta va passar a dir-se popularment «Vapor Nou», i l'anterior «Vapor Vell».

Història

[modifica]

El 24 de febrer del 1844, l'indià Joan Güell i Ferrer va comprar a Josep Santomà una parcel·la de quatre mujades sobre el camí d'Esplugues a Sants per a construir-hi una gran fàbrica tèxtil,[4] que el 1846 començà a produir panes i velluts de cotó, amb una plantilla de amb una plantilla de «38 homes, 25 nois, 145 dones i 49 noies».[5][6]

Domènec Ramis i Pañellas tenia una fàbrica de teixits de cotó i mescla al carrer dels Còdols, 22[7][8] (modern 23),[9][10] que es va presentar a l'Exposició Industrial de Barcelona de 1844 sota la raó social Casanova, Costa i Ramis amb «Escoceses y Damascos con mezcla de estambre y algodon, tejidos de lana con mezcla de oro, plata, algodon y seda y pañuelos de seda, lana y algodon».[11] Mecànic de professió, havia desenvolupat un teler Jacquard que teixia i brodava alhora, i el 1847 va obtenir un privilegi per a fabricar panes a la manera francesa durant cinc anys, que aportà a la societat Güell, Ramis i Cia,[12] constituïda el 1848. Aquesta va instal·lar el seu despatx i magatzem al núm. 13 del mateix carrer.[13]

El juliol del 1854 es va produir la vaga en contra de les noves màquines selfactines, que eren més automatitzades, i la fàbrica va tancar durant dos mesos.[5] El 2 de juliol del 1855, durant la primera vaga general a Catalunya, va ser mort a trets el director de la fàbrica del Vapor Vell, Josep Sol i Padrís, després d'una reunió amb els treballadors. El soci Domènec Ramis va ser ferit de gravetat, i poc després es retirà de l'empresa, per la qual cosa aquesta canviaria el nom a Güell i Cia,[14][5] amb despatx i magatzem al carrer dels Còdols, 16.[15]

Posteriorment, Joan Güell es retirà de la gestió, però va mantenir-hi la inversió i en delegà progressivament la direcció a l'enginyer industrial Marià Parellada i Ribas.[5] El 1873 es produí una forta crisi en la venda dels velluts i els obrers proposaren treballar la meitat de temps per tal que no hi hagués acomiadaments i no se'ls acceptà la proposta. Molts es quedaren sense feina.[cal citació] El 1889 hi hagué una forta crisi al sector cotoner, amb acomiadaments i protestes sindicals. El directorFerran Alsina i Parellada va rebre uns trets anant cap a casa, però quedà il·lès.[15]

La fàbrica tancà el 1890, i Eusebi Güell i Bacigalupi, fill del fundador, traslladà l'activitat cap a la Colònia Güell, que entrà en funcionament el 1901.[5]

Nous usos de l'edifici

[modifica]

Després del tancament de la fàbrica, l'espai interior es dividí i s'hi instal·laren diverses activitats econòmiques. L'any 1897, el cineasta santsenc Fructuós Gelabert rodà al pati de la fàbrica Baralla en un cafè, considerada la primera pel·lícula de ficció rodada a l'Estat espanyol.[16]

Durant la Guerra Civil, l'espai fou col·lectivitzat per la CNT-FAI i convertit en un taller de fusta. El 1944, el Club Esportiu Mediterrani el Vapor Vell i va fer servir com a piscina els dipòsits d'aigua de la caldera. Hi instal·là la seva seu social i hi restà fins al 1978, quan mitjançant una permuta es traslladà a un pati interior al carrer del Regent Mendieta. Aquest mateix any s'incendiaren les antigues naus. El 1977, el Vapor Vell va ser comprat per l'empresa Jorba Preciados, en aquesta època propietat del grup Rumasa, amb la intenció d'edificar-hi uns grans magatzems. Després va ser expropiat pel govern de Felipe González fins que el moviment veïnal en va reclamar la recuperació, que es produí al 2000.[6]

El 16 de juliol de 1986, l'Ajuntament de Barcelona aprovà el Pla Especial del Vapor Vell. Del conjunt de naus i espais que ocupava l'antic complex industrial, només se'n conservaren com a equipaments la principal i la xemeneia, mentre que la resta del solar es destinà a zona residencial i a l'obertura del carrer de Joan Güell, que arriba des de l'avinguda Diagonal fins a la plaça de Sants.[cal citació]

El 28 de febrer de 1998, l'alcalde Joan Clos posà la primera pedra de la nova biblioteca central del Districte a l'antic edifici del Vapor Vell. El 15 de maig de 1999 es realitzà una jornada de portes obertes a la biblioteca del Vapor Vell abans de fer la divisió interior de les naus.[cal citació] Des de l'any 2000, també acull l'Escola Barrufet.[17][2]

Reconeixement i memòria

[modifica]

Al març de 2023 es volgué dedicar un indret de l'entorn a les «Treballadores del Vapor Vell», per tal com filadores i teixidores tingueren un paper predominant i poc reconegut en la indústria tèxtil d'aquells anys. I el dugueren a terme en unes condicions de treball no gaire allunyades de la situació de les dones a l’actualitat en molts llocs del món. La iniciativa sorgí de la Taula de Memòria de Sants-Montjuïc, juntament amb l'alumnat de l’Escola Barrufet, que va participar en l'acte de descobriment de la plaça fent el «Cant de lluita» del grup Roba Estesa, juntament amb l’associació de recerca històrica Donar Veu a la Memòria.[18][19]

BERJAYA
Maqueta del Vapor Vell al Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya
BERJAYA
Encavallades de fusta originals

Descripció

[modifica]

L'edifici principal, de planta baixa, tres pisos, golfes i teulada a dues vessants, destinat a la filatura i a la seva preparació, segueix el model de les fàbriques de pisos de Manchester. Tot i que el gruix dels murs és de maó, els tancaments interiors i exteriors, brancals i llindes de finestres són de pedra. Els pilars, de ferro colat, estaven disposats en rengleres a cadascuna de les seves plantes. Les golfes conserven, en els nous usos, les encavallades de fusta originals.[20][21]

El més destacable de la construcció del Vapor Vell eren les solucions arquitectòniques que aportava. Per una banda, el seu disseny constructiu per plantes permetia millores energètiques fruit del seu sistema de grans politges i corretges de transmissió que donaven moviment a tots els arbres horitzontals de cada pis. Per l'altra, una millora de la il·luminació, deguda als seus grans finestrals repartits en ambdues cares de la seva façana.[1][22]

A la part frontal es podia trobar l'edifici (avui enderrocat) destinat als tints i als assecadors coberts. Aquesta construcció, formada per totxos, facilitava la ventilació natural. A la part posterior de l'edifici principal hi havia les dues màquines de vapor. De l'antic conjunt encara en resta la xemeneia de planta octogonal, tronc piramidal i de considerable alçada.[1]

Referències

[modifica]
  1. 1 2 3 «Vapor Vell de Sants. Fàbrica i xemeneia». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  2. 1 2 Lacoma, Àngel. «25 anys del Vapor Vell, la biblioteca que va transformar una fàbrica en un espai de coneixement i vida veïnal». Ona de Sants, 20-10-2025. [Consulta: 12 juliol 2026].
  3. ↑ Fernández, Magda; López, Maria Dolors. La industrialització. Barcelona: Arxiu Municipal del Districte de Sants-Montjuïc, 1993, p. 4.
  4. ↑ Baqué et al., 1997, p. 24-25.
  5. 1 2 3 4 5 Cabana, 1992.
  6. 1 2 Santos Herrera, Inma. «Una biblioteca teixida amb pana i vellut». El Periódico, 01-12-2010. [Consulta: 12 juliol 2026].
  7. ↑ Guía de forasteros en Barcelona, 2ª parte, 1842, p. 56, 59.
  8. ↑ Guía general de Barcelona, 1849, p. 385.
  9. ↑ «Registre de numeració dels carrers de Barcelona coetani i anterior a l'any 1853». Districte 4, 30. AMCB, 1853.
  10. ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 317.
  11. ↑ Exposición pública de productos de la industria española, 1844, p. 13.
  12. ↑ Artigues i Vidal i Mas i Palahí, 2019, p. 193-199.
  13. ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 172, 312, 316.
  14. ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 140, 235.
  15. 1 2 Salvans, Aleix «Sants: de poblet a vila obrera». El Temps, 11-04-2022.
  16. ↑ Calosci, Laura. «Presentació històrica del Vapor Vell», octubre 2010. Arxivat de l'original el 14-08-2024.
  17. ↑ Moreno Cusac, Jessica; García Prat, Sandra «L’Escola Barrufet fa 50 anys al barri de Sants». betevé, 13-11-2018.
  18. ↑ «Sants dedica una plaça a les Treballadores del Vapor Vell | La Mercè 2026 | Ajuntament de Barcelona». Ajuntament de Barcelona, 28-03-2023. [Consulta: 12 juliol 2026].
  19. ↑ «El barri de Sants ja compta amb una plaça dedicada a les Treballadores del Vapor Vell» (en català). El3. Portal de notícies de Sants-Montjuïc, 29-03-2023. [Consulta: 12 juliol 2026].
  20. ↑ «Vapor Vell de Sants». Generalitat de Catalunya. Patrimoni arquitectònic de Catalunya. [Consulta: 12 juliol 2026].
  21. ↑ «Rehabilitació del Vapor Vell de Sants -». Arquitectura catalana. [Consulta: 12 juliol 2026].
  22. ↑ Enrech Molina, Carles. Entre Sans i Sants. Història social i política d'una població industrial a les portes de Barcelona (1839-1897). Ajuntament de Barcelona, 2004.

Vegeu també

[modifica]

Bibliografia

[modifica]
  • Fabre, Jaume; Huertas, Josep M. «Sants creix: el Vapor Vell». A: Els barris que foren independents, 1. Sant Martí de Provençals, Sants, La Bordeta, Hostafrancs. Barcelona: Edicions 62, 1976, p. 151-156. 
  • Enrech Molina, Carles. Entre Sans i Sants. Història social i política d'una població industrial a les portes de Barcelona (1839-1897). Ajuntament de Barcelona, 2004. 
  • Fernández, Magda; López, Maria Dolors. La industrialització. Arxiu Municipal de Sants-Montjuïc, 1993 (Conèixer el Districte de Sants Montjuïc, 2). 

Enllaços externs

[modifica]
BERJAYA
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vapor Vell
  • «El Vapor Vell». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Vapor_Vell_(Sants)&oldid=38083986»