Roba Estesa

Roba Estesa
	; (2018)
Dades
Tipus	grup de música
Història
Creació	2011, Camp de Tarragona
Activitat
Activitat	2011 – 2025
Segell discogràfic	Halley Records
Gènere	Música tradicional
Obres destacables	(2016) Descalces; (2018) Desglaç; (2021) Rosa permanent; (2024) De lo bo, lo millor ;
Format per	Gemma Polo ; Laia Casanellas ; Sandra Bracke ; Clara Colom ; Clàudia García-Albea Sánchez-Casas ; Helena Bantulà ; Alba Magriñà ; Anna Sardà
Lloc web	http://www.somrobaestesa.cat

Roba Estesa és un grup de música format l'any 2011 al Camp de Tarragona. El seu estil destaca per utilitzar elements de la música tradicional catalana i obtenir una fusió amb les músiques urbanes i festives, el pop, el rock o l'electrònica. També destaquen pel seu discurs transfeminista, una postura que travessa des de les lletres de les cançons, els directes fins a els processos de creació i gestió interna del grup. Des de l'any 2017 han comptat amb la figura d'una intèrpret en LSC als seus concerts i aparicions públiques.

Per ordre cronològic, han format part del projecte l'Alba Magriñà (bateria i percussions, 2011-2021), Clara Colom (acordió diatònic i veus, 2011-2021), Neus Pagès Serrano (guitarra i veus, 2011-2018), Anna Sardà (baix, violoncel i veus, 2011-2025), Clàudia García-Albea (violí i veus, 2011-2025), Gemma Polo (veu, 2011-2025), Helena Bantulà (guitarra elèctrica, 2017-2025), Sandra Brake (intèrpret en lsc, 2017-2022), Laia Casanellas (guitarra espanyola, 2018-2025), Eiden Sanchez (intèrpret en llengua de signes, 2022-2024), Lídia Facerias (teclats, 2022-2025) i Xerach Peñate (bateria, 2022-2025).

Trajectòria

El grup Roba Estesa va néixer en 2013 com a reformulació del projecte Ai, Carai!, nascut el 2011 a les comarques del Camp de Tarragona.^[1]

Algunes de les seves components com Anna Sardà arriben a la formació des de la música clàssica i la seva primera formació, Ai, Carai!, era de folk tradicional.^[2] Van crear els primers temes amb guitarra i veus i més tard van sumar al grup el baix i la viola.^[3] Clara Colom ve del món de la música tradicional catalana dels Pirineus, Neus Pagès, de la música celta i el flamenc.

Han batejat la seva música com a «folk calentó» i aposten per la fusió de folk, rumba catalana, cúmbia i cançons popular i d'autor. Consideren que «el tradicional i popular» se situa en un canvi i transformació constant, per això reinterpreten –diuen– cançons i en modifiquen els ritmes i melodies.^[4]

Els seus referents són grups de folk com Jaume Arnella, La Carrau o Ebri Knight. Denuncien la falta de visibilització de les dones en la música, cosa que fa que no puguin donar noms femenins també com a referents.

El 2014 es van autoeditar una maqueta. El 2015 van guanyar el primer premi del Concurs Sons del Mediterrani organitzat pel Grup Enderrock, que els va permetre finançar part del seu primer disc publicat el 2016.

A l'àlbum Descalces (Coopula Records, 2016) poden trobar-se missatges amb el binomi dona i lluita cobrant especial protagonisme, amb rebuig explícit en els seus concerts a la violència masclista (com en la cançó «A la muntanya») i la reivindicació («La reina mora») de la tradició i la memòria.^[5] Dona, lluita i tradició amb una lectura pròpia des de la defensa de l'autonomia de les dones i els seus drets.^[6]

Premis i reconeixements

2015 Primer Premi del Concurs Sons de la Mediterrània organitzat pel Grup Enderrock.
2017 Premi Grup revelació, Millor disc de folk per Descalces i millor cançó de folk, per Viu dels Premis Enderrock,^[7] a més a més del premi de la crítica al millor disc revelació de l'any.

Àlbums

• La maqueta (2014)

• Descalces (2016)
(Coopula) «A la muntanya» «Soc d'un poble» «Viu» «Les noies ďOlot» «Dona del carrer» «Una altra ronda» «La reina mora» «Bruixes» «Les criades» «Podries» «Cant de batre» «La pagesa»

• Desglaç (2018)
(Coopula^[8]) «Diuen - Introducció» «La nit és nostra (feat. Mafalda)» «Governar-nos» «L'alegria (feat. La Carrau)» «Lluna» «Cant de lluita» «La presó de Lleida (feat. Germà Negre, El Diluvi, Mireia Vives & Borja Penalba, Alidé Sans, Ebri Knight)» «Sense por» «Dona bonica» «Esglai» «Orgull» «Diuen

• Dolors (2020)
(Halley Records^[9]^[10]) «Ocells» «Memòria» (feat. Tribade) «Cendres i plaers» «La gent»

• Rosa permanent (2021)
(Halley Records) «Mostra l'animal» «Oceà» «Un regal per a tu» «Lxs nenxs» «Flors de pols» «De vellut» «Pena» «Ràbia (feat. Tanxugueiras)» «Torna» «Insectes de marbre»

Referències

↑ «Roba Estesa: "No hem pogut beure de grups de dones que fessin alguna cosa similar a la nostra"». Directa [Consulta: 6 setembre 2016].
↑ «Enderrock: Roba Estesa, folkis empoderades». Enderrock, 05-08-2016. [Consulta: 6 setembre 2016].
↑ «Roba Estesa». Diputación de Tarragona. [Consulta: 6 setembre 2016].
↑ TarragonaDiari.cat. «El grup de música del Camp de Tarragona 'Roba Estesa' treu el seu primer disc». [Consulta: 6 setembre 2016].
↑ «El empoderamiento musical de las bandas femeninas en Catalunya» (en castellà). La Vanguardia [Consulta: 6 setembre 2016].
↑ «Enderrock: Roba Estesa i el seu folk calentó». Enderrock [Consulta: 6 setembre 2016].
↑ «Roba Estesa, grup revelació dels Premis Enderrock 2017». El Punt Avui, 09-03-2017 [Consulta: 10 març 2017]. Arxivat 10 de març 2017 a Wayback Machine.
↑ Romanos, Andrea «Roba Estesa, enceses per la causa». Enderock, 215, 3-2018. Arxivat de l'original el 2018-03-29 [Consulta: 29 març 2018].
↑ Soriguera, Elisenda «Roba Estesa: «Cal revisar qui forma part de la història i la memòria, també qui resta en l'oblit»». Enderrock, 11-03-2020. Arxivat de l'original el 2020-11-29 [Consulta: 21 novembre 2020].
↑ Redacció «Roba Estesa i l'horitzó del canvi». Enderrock, 07-02-2020. Arxivat de l'original el 2020-12-12 [Consulta: 21 novembre 2020].

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Roba Estesa

«Videoclip 'Viu' del grupo Roba Estesa» (vídeo). Diari més, 2016.
Vives, Pepa «Roba estesa». Idem TV, 26-06-2016.
«Roba Estesa». Enderrock TV, 8 setembre 2015. Arxivat de l'original el 11 de setembre 2016. [Consulta: 27 febrer 2017].

[:0-1] «Roba Estesa: "No hem pogut beure de grups de dones que fessin alguna cosa similar a la nostra"». Directa [Consulta: 6 setembre 2016].

[:1-2] «Enderrock: Roba Estesa, folkis empoderades». Enderrock, 05-08-2016. [Consulta: 6 setembre 2016].

[3] «Roba Estesa». Diputación de Tarragona. [Consulta: 6 setembre 2016].

[4] TarragonaDiari.cat. «El grup de música del Camp de Tarragona 'Roba Estesa' treu el seu primer disc». [Consulta: 6 setembre 2016].

[5] «El empoderamiento musical de las bandas femeninas en Catalunya» (en castellà). La Vanguardia [Consulta: 6 setembre 2016].

[6] «Enderrock: Roba Estesa i el seu folk calentó». Enderrock [Consulta: 6 setembre 2016].

[7] «Roba Estesa, grup revelació dels Premis Enderrock 2017». El Punt Avui, 09-03-2017 [Consulta: 10 març 2017]. Arxivat 10 de març 2017 a Wayback Machine.

[8] Romanos, Andrea «Roba Estesa, enceses per la causa». Enderock, 215, 3-2018. Arxivat de l'original el 2018-03-29 [Consulta: 29 març 2018].

[:2-9] Soriguera, Elisenda «Roba Estesa: «Cal revisar qui forma part de la història i la memòria, també qui resta en l'oblit»». Enderrock, 11-03-2020. Arxivat de l'original el 2020-11-29 [Consulta: 21 novembre 2020].

[10] Redacció «Roba Estesa i l'horitzó del canvi». Enderrock, 07-02-2020. Arxivat de l'original el 2020-12-12 [Consulta: 21 novembre 2020].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]