Dàrxana

Estàtua del savi Viasa en el Viasa guja ('[lloc] secret de Viasa') sota del temple Basara Sarasvati.

Dàrxana o dàrxan (en escriptura devanagari दर्शन, darśana) és un terme sànscrit que significa 'visió, perspectiva' i a vegades 'aparició' (l'acte de mostrar-se). Prové de l'arrel en sànscrit dṛiś, 'veure', i s'utilitza principalment com a visió del que és diví. En la veneració hinduista, el dàrxana és la contemplació d'una deïtat (estàtua d'un déu) o d'una persona santa, experiència generalment concebuda com a recíproca, i de la que en dona com a resultat una benedicció de l'observador. En els rata-jatres (festivals de carros al·legòrics), les figures de les deïtats són transportades pels carrers perquè les vegin aquells que amb anterioritat no han tingut permís de contemplar-les en el temple. La benedicció del dàrxana també pot ser concedida per un guru als seus deixebles o per un maharajà als seus súbdits.

El terme també s'utilitza per a referir-se a les sis doctrines existents dins del pensament hindú:

• Vedanta (de Viasa)
• Ioga (de Patànjali)
• Sànquia (de Càpila)
• Mimansa (de Jàimini)
• Niaia (de Gòtama)
• Vaixèixica (de Canada)

La doctrina vedanta és la tradició més influent i constitueix la base de molts religiosos actuals de l'Índia, mentre que el ioga és l'escola més coneguda a occident.

Els dàrxanes se solen considerar complementaris de dos en dos: niaia i vaixèixica, sànquia i ioga, i mimansa i vedanta.