Hiloquer
Hylochoerus meinertzhageni  | |
|---|---|
 | |
| Estat de conservació | |
| UICN | risc mínim |
| Dades | |
| Gestació | 151 dies |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Artiodactyla |
| Família | Suidae |
| Tribu | Potamochoerini |
| Gènere | Hylochoerus |
| Espècie | Hylochoerus meinertzhageni Thomas, 1904 Hylochoerus meinertzhageni |
| Nomenclatura | |
| Epònim | Richard Meinertzhagen |
| Distribució | |
 | |
.svg){kind=icon}
L'hiloquer (Hylochoerus meinertzhageni) és el membre salvatge més gros de la família dels súids (porcs i afins). És l'únic membre del gènere Hylochoerus. Els mascles poden mesurar fins a 2 metres de llarg i 1,1 metres d'alçada a l'espatlla i se sap que poden pesar fins a 273 kg. A diferència de la majoria d'espècies salvatges de súids, l'hiloquer té molts pèls al cos, tot i que tendeixen a estar menys marcats a mesura que l'animal envelleix. A la superfície són majoritàriament negres, tot i que els pèls més propers a la pell de l'animal són d'un color taronja fosc. Té unes orelles grans i puntades i els seus ullals són molt més petits que els del facoquer de sabana, però més grans que els del porc senglar dels matolls. Es troba en hàbitats forestals de l'Àfrica equatorial.
Referències
[modifica]
