1 de juny
| << | Juny 2026 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
| 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
| 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 |
| 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |
| 29 | 30 | |||||
| Tots els dies | ||||||
El primer[1] de juny és el cent cinquanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-tresè en els anys de traspàs. Queden 213 dies per a finalitzar l'any.
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 1410 - Barcelona: dia estipulat per legitimar Frederic de Luna com a hereu de la Corona d'Aragó. L'esdeveniment no es va produir per la mort sobtada del seu avi, el rei Martí, el dia abans.
- 1923 - Barcelona: Primer número de l'etapa barcelonina de La Revista Blanca.[2]
- 1942 - Barcelona: Es creà la secció d'hoquei patins del Futbol Club Barcelona.
- 1952 - Barcelona: clausura del XXXV Congrés Eucarístic.
- 2001 - Artà: Obre el nou Teatre d'Artà, per a totes les arts escèniques, que succeeix el Teatre Principal, cremat el 1984.[3]
- Resta del món
- 1580, Santa Fe (Argentina): Revolta dels Set Caps.[4]
- 1900 - Xina: Els Bòxers comencen a atacar objectius estrangers.[5]
- 1916 - Dinamarca: final de la batalla naval de Jutlàndia, va ser el principal enfrontament naval mantingut entre la flota britànica i l'alemanya durant la I Guerra Mundial.[6]
- 1921 - Oklahoma, EUA: la Massacre racial de Tulsa, originada la nit anterior, deixa desenes, o potser centenars, de morts i 35 illes de cases destruïdes en el districte de Greenwood de la ciutat.
- 1943 - Un avió civil que realitza la ruta Lisboa - Londres és abatut per diversos avions alemanys sobre el Golf de Biscaia durant la Segona Guerra Mundial, portant com a conseqüència la mort de tots els passatgers, entre ells l'actor Leslie Howard. Es creu que va tractar-se d'un intent de matar el Primer Ministre Britànic, Winston Churchill.
- 1967 - Londres: The Beatles publica el disc Sgt. Pepper's Lonely Hearts Club Band, l'àlbum més representatiu de l'etapa psicodèlica.
- 1980 - Comencen les emissions de la CNN (The Cable News Network).
- 2004 - Bagdad (l'Iraq): amb el vistiplau de l'ONU, el Consell de Govern provisional iraquià nomena el musulmà sunnita Gazi al-Iawar nou president del país, després de la renúncia d'Adnan Patxatxi, considerat el candidat dels EUA.
- 2004 - la Unió Europea: entra en vigor la targeta sanitària europea en 13 estats (Alemanya, Bèlgica, Dinamarca, Eslovènia, Espanya, Estònia, Finlàndia, França, Grècia, Irlanda, Luxemburg, Noruega i Suècia), la qual permet a qualsevol ciutadà europeu de rebre assistència mèdica urgent gratuïta en les estades curtes en estats membres diferents del de residència.
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 1781 - Sencelles: Francinaina Cirer i Carbonell, beata mallorquina (m. 1855).[7]
- 1913 - València: Vicente Escrivá Soriano, productor, guionista i director de cinema i televisió valencià (m. 1999).
- 1941 - Sabadell: Jordi Domènech Soteras, poeta en català (m. 2003).[8]
- 1956 - Girona, Dolors Garcia i Cornellà, escriptora catalana de literatura infantil i juvenil, llicenciada en psicologia.[9]
- 1992 - Dosrius, Maresme: Olga García i Pérez, futbolista catalana, que ha jugat com a davantera a la Primera Divisió.[10]
- 2004 - Pedreguer, Marina Alta: Maya Weug, pilot de cotxes valenciana.[11]
- Resta del món
- 1675 - Verona: Scipione Maffei va ser un historiador, epigrafista, paleògraf i dramaturg italià (m. 1755).[12]
- 1780, Burg, Magdeburg, Alemanya: Carl Philipp Gottlieb von Clausewitz fou un soldat prussià, historiador militar i teòric militar.
- 1791, Bagnacavallo, Itàlia: Maria Maddalena Petraccini, anatomista, metgessa i professora d'anatomia (n. 1859).[13]
- 1804 - Novospàsskoie (Imperi Rus): Mikhaïl Ivànovitx Glinka (en rus: Михаи́л Ива́нович Гли́нка), va ser el primer compositor rus a obtenir un ampli reconeixement en el seu propi país, i se'l considera el pare de la música clàssica russa (m. 1857).[14]
- 1881 - Temesvár, Hongria: Margarete Matzenauer, soprano-contralt hongaresa (m. 1963).[15]
- 1904 - Weimar: Karla Grosch, ballarina alemanya, professora a la Bauhaus (m. 1933).[16]
- 1905 - Shaftesbury, Dorset, Regne Unit: Robert Newton, actor britànic de cinema i teatre (m. 1956).
- 1907 - Dublín: Helen Megaw, mineralogista irlandesa que va contribuir al desenvolupament de la cristal·lografia de raigs X (m. 2002).[17]
- 1917 - Taunton, Massachusetts, EUA: William Standish Knowles, Premi Nobel de Química de l'any 2001 (m. 2012).[18]
- 1921 - Venècia, Itàlia: Giuliana Cavaglieri Tesoro, química orgànica i inventora, que desenvolupà els teixits ignífugs (m. 2002).[19]
- 1926
- Mount Airy, Carolina del Nord, EUA: Andy Griffith, actor estatunidenc (m. 2012).
- Los Angeles, Califòrnia, EUA: Marilyn Monroe, actriu estatunidenca esdevinguda mite de l'erotisme i icona de l'art pop (m. 1962).[20]
- 1933 - Tel-Aviv: Rut Arnon, bioquímica israeliana codescobridora de l'acetat de glatiramer, utilitzat en el tractament de l'esclerosi múltiple.[21]
- 1937 -
- Memphis, Tennessee (EUA): Morgan Freeman, actor estatunidenc.
- Wellington, Austràlia: Colleen McCullough, neuròloga i escriptora australiana de novel·les romàntiques i històriques (m. 2015).[22]
- 1938 - Samboseto di Busseto, Itàlia: Carlo Caffarra, cardenal italià.
- 1940 -
- Nova York, Nova York, EUA: René Auberjonois, actor Estatunidenc (m. 2019).
- Soportújar, Granada: Elisa Pérez Vera, jurista espanyola, catedràtica, magistrada del Tribunal Constitucional.[23]
- 1945 - Somerville, Nova Jersey: Frederica von Stade, mezzosoprano estatunidenca.[24]
- 1946 - Dundee (Escòcia): Brian Cox, actor escocès.
- 1947 - Villers-sur-Mer, Calvados (França): Patrick Grainville, escriptor francès, Premi Goncourt de l'any 1976.[25]
- 1949 - Šiauliai, RSS de Lituània, URSS: Irena Degutienė, política lituana.[26]
- 1953 - Bærum, Noruega: Liv Arnesen, esquiadora d'esquí nòrdic, guia i conferenciant.[27]
- 1956 - Houston, Texas, EUA: Lisa Hartman-Black, cantant i actriu estatunidenca.
- 1958 - Reykjavík: Linda Vilhjálmsdóttir, escriptora islandesa.[28]
- 1960 - Ruptura entre la Unió Soviètica i la República Popular de la Xina[29]
- 1965 - Kóndopoga, República de Carèlia, antiga Unió Soviètica: Larissa Lazútina, esquiadora de fons olímpica russa.[30]
- 1968 - Malvern, Victòria, Austràlia: Jason Donovan, cantant i actor australià.[31]
- 1971 - Tel-Aviv, Israel: Guilad Zuckermann, lingüista i filòleg, especialista en revitalització lingüística, contacte de llengües, lexicologia i neologia.
- 1973 - (Bergisch Gladbach, Rin del Nord-Westfàlia: Heidi Klum, top model alemanya.[32]
- 1974 - Ottawa, Ontario, Canadà: Alanis Morissette, cantant canadenca.[33]
- 1975 - Dresden: Frauke Petry, química, empresària i política alemanya del partit euroescèptic Alternativa per a Alemanya.[34]
- 1978 - Cava de' Tirreni, Itàlia: Antonietta Di Martino, atleta italiana.[35]
- 1982 - Lieja, Valònia, Bèlgica, Justine Henin, tennista professional, fou número 1 del rànquing mundial (WTA) 117 setmanes.[36]
- 1985 - Skopje, República de Macedònia del Nord: Tamara Todevska, cantant macedònia.[37]
- 1996 - Londres, Regne Unit: Tom Holland, actor i ballarí.
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 1433, Xàtiva, Regne de València: Jaume II d'Urgell “el Dissortat”, potser assassinat pels germans d'Alfons el Magnànim, els infants Joan, Enric i Pere[38]
- 1926, Barcelona: Ramon Turró i Darder, veterinari, biòleg i filòsof català[39]
- 1979, Barcelona: Carme Barnadas i Gorina o Gurina, pintora catalana[40]
- 2015, Figueres: Maria Perxés Santomà, bibliotecària empordanesa [41]
- 2017, Barcelona: Carles Capdevila i Plandiura, periodista català[42]
- Resta del món
- 1310, París: Margarida Porete, mística francesa, beguina, autora del Mirall de les ànimes simples, cremada a la foguera.[43]
- 1639, Coburg (ciutat d'Alemanya): Melchior Franc, compositor alemany
- 1641, Orador de Glanaː Marie des Loges, salonnière francesa (n. 1584).[44]
- 1791, Bagnacavallo: Maria Petraccini, anatomista, metgessa i professora d'anatomia italiana, pionera de les pràctiques de la cura dels nounats i de les dones en el part [45]
- 1841, Massy (Essonne), França: Nicolas Appert, inventor francès[46]
- 1846, Roma: Gregori XVI, nascut Bartolomeo Alberto (Mauro) Capellari, va ser el 254è Bisbe de Roma i Papa de l'Església Catòlica del 2 de febrer de 1831 fins a la mort[47]
- 1864, Nanquín, Xina: Hong Xiuquan, fundador i líder del moviment Rebel·lió dels Taiping[48]
- 1868, Wheatland (Pennsilvània): James Buchanan, president estatunidenc[49]
- 1890, São Miguel de Seide, Portugal: Camilo Castelo Branco, literat portuguès[50]
- 1909, Nàpols, Regne d'Itàlia: Giuseppe Martucci, pianista i compositor italià[51]
- 1962, Ramla, Israel: Adolf Eichmann, oficial nazi, responsable directe de la solució final principalment a Polònia, encarregat de l'organització de la logística de transports de l'Holocaust, segrestat pel govern israelià i dut a Israel jutjat i condemnat a la forca[6]
- 1973, New Milford, Connecticut: Helen Parkhurst, pedagoga estatunidenca creadora d'un mètode d'ensenyament individualitzat[52]
- 1979, Schopfheim, Alemanya: Werner Forssmann, metge alemany, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1956[53]
- 1983, Berlín Est: Anna Seghers, escriptora que relatà la resistència antifeixista durant la Segona Guerra Mundial [54]
- 2006, La Moraleja, Espanya: Rocío Jurado, cantant i actriu espanyola[55]
- 2008,
- París, França: Yves Saint-Laurent, modista, dissenyador i empresari francès[56]
- La Plata: Alicia Zubasnabar, fundadora d'Àvies de Plaza de Mayo ([57]
Festes i commemoracions
[modifica]- Catifes de flors a Sitges (Garraf)
- Enramades a Sallent (Bages)
- Festa Local a Meranges, a la comarca de la Cerdanya
Església Catòlica
[modifica]- Sants al Martirologi romà (2011): Justí el Màrtir; Caritó, Carit, Evelpist, Hièrax, Peó i Liberià de Nablus, màrtirs; Ammó, Zenó, Tolemeu, Ingèn i Teòfil, màrtirs; Isquirió i companys màrtirs de Licòpolis; Pròcul de Bolonya, màrtir; Fortunat de Montefalco, prevere; Caprasi de Lerins, monjo; Florus de Lodève, bisbe; Ronà de Quimper, bisbe; Wigstan de Mèrcia, rei; Simeó de Trèveris, anacoreta; Énnec d'Oña, abat; Joví de Saint-Jouin, abat; Annibale Maria Di Francia, sacerdot i fundador; Josep Tuc, màrtir.
- Beats al Martirologi romà (2011): Teobaldo Roggeri, laic; Giovanni Pelingotto, terciari; John Storey, laic i màrtir; Alfonso Navarrete, Fernando de San José de Ayala i Lleó Tanaka, màrtirs; Jean-Baptiste Vernoy de Montjournal, màrtir; Giovanni Battista Scalabrini, bisbe i fundador.
- Sants no inclosos al Martirologi: Germà de Roma, màrtir; Juvenci de Roma, màrtir; Llúcia, Àucia i màrtirs de Tessalònica; Agapit i Justina de Pergola, màrtirs; Teòfil d'Alexandria, màrtir (249); Crispí d'Àfrica, màrtir; Faustí i màrtirs de Magdeburg; Felí i Gracià de Perusa, màrtirs; Firm, Neó i Pirrus, màrtirs; Siméo de Siracusa, eremita; Hortènsia de Tessalònica, màrtir (ca. 300); Clar de Leitora i Claudi de Viena, bisbes; Gaudenci d'Arbe, bisbe; Crescencià, Justí i màrtirs de Città di Castello; Conrad de Hesse, abat; Conrad de Trèveris, bisbe i màrtir; Lutgarda de Bassum, abadessa; Ató d'Oña, bisbe de Valpuesta i Oca; Emengarda de Bretanya, vídua (1147); Jakob von Strepar, bisbe (1411); Agapit i Dionís, monjos russos; Herculà de Piegare, predicador (1541).
- Venerats a l'Orde de la Mercè: beat Arnaut Arench, màrtir.
- Venerables: Àngel del Pas, religiós; Agnes Ellenberger.
Església Copta
[modifica]- 24 Baixans: Entrada de Crist a Egipte (festa menor); Habacuc, profeta; Baixuna de Scetes (1164).
Església Siríaca
[modifica]- Simeó de les Olives (Xemun D'zaite) (734).
Església Ortodoxa (segons el calendari julià)
[modifica]- Se celebren els corresponents al 14 de juny del calendari gregorià.
Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)
[modifica]Corresponen als sants del 19 de maig del calendari julià:
- Sants: Patrici de Prussa, bisbe i màrtir, amb Acaci, Menandre i Poliè (100); Demetri del Don, Donskoi, príncep de Moscou (1389); Corneli de Komel, abat (1537); Acolut de la Tebaida (303); Joan d'Úglitx, príncep i monjo (1537); Sergi de Xukhtov, monjo (1609); Corneli de Paleostrov, abat (s. XV); Ciríaca i Teòtima, màrtirs; Elies, Teòfanes i Dionís de Sant Antoni de Siadem.
Església d'Anglaterra
[modifica]- Sant Justí el Màrtir.
Església Episcopal dels Estats Units
[modifica]- Sant Justí el Màrtir.
Esglésies luteranes
[modifica]- Sant Justí el Màrtir.
Notes
[modifica]- ↑ «El blog de Gabriel Bibiloni » «El primer d'octubre», no «l'u d'octubre»». [Consulta: 13 agost 2018].
- ↑ «La Revista Blanca | enciclopedia.cat». [Consulta: 10 abril 2023].
- ↑ Mestre, C. «Artà estrena divendres el seu nou teatre». dBalears, 29-05-2001. [Consulta: 21 gener 2025].
- ↑ Instituto Internacional de Historia del Derecho Indiano. Derecho y administración pública en las Indias hispánicas (en castellà). Univ de Castilla La Mancha, 2002, p.824. ISBN 8484271803.
- ↑ Chang, Jung.. Cixí, la emperatriz : la concubina que creó la China moderna. Tres Cantos (Madrid): Taurus, 2014. ISBN 978-84-306-0952-9.
- 1 2 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «Beata Francinaina Cirer» (en castellà). Vicentians, 01-10-2011. [Consulta: 28 abril 2026].
- ↑ «Jordi Domènech i Soteras | enciclopèdia.cat». [Consulta: 28 juny 2020].
- ↑ «Dolors García Cornellà». Autors a les Aules. Acadèmia Valenciana de la Llengua. [Consulta: 1r abril 2020].
- ↑ Noguer, Ignasi. «El futur als seus peus». L'Esportiu. El Punt-Avui, 17-02-2012. [Consulta: 19 abril 2022].
- ↑ «Scuderia Ferrari Driver Academy Driver - Maya Weug - Ferrari.com» (en anglès). [Consulta: 4 maig 2024].
- ↑ «MAFFEI, Scipione in "Dizionario Biografico"» (en italià). [Consulta: 11 juny 2020].
- ↑ De Tipaldo, Emilio. Biografia degli Italiani illustri nelle scienze, lettere ed arti del secolo XVIII, e de' contemporanei (en italià). Venècia: Tipografia di Alvisopoli, 1836.
- ↑ Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
- ↑ «Margaret Matzenauer (1881-1963) - Find A Grave...» (en anglès). [Consulta: 1r abril 2021].
- ↑ «Karla Grosch» (en anglès). Grand Tour of Modernism. Bauhaus Kooperation. [Consulta: 2 abril 2023].
- ↑ «Helen Dick Megaw (1907 - 2002): Mineralogist». The Dictionary of Ulster Biography. [Consulta: 11 febrer 2017].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 2001» (en anglès americà). [Consulta: 6 juny 2020].
- ↑ Head, Lisa. Got Inspiration? 365 Days of Inspiration for You! (en anglès). Page Publishing Inc, 2018-01-02. ISBN 978-1-64082-817-9.
- ↑ «Marilyn Monroe | enciclopedia.cat». [Consulta: 28 abril 2026].
- ↑ Shalvi, Alice. «Ruth Arnon | Jewish Women's Archive» (en anglès). [Consulta: 25 maig 2017].
- ↑ «¿Quién es Colleen Mc Cullough?». Historia Clásica, 07-11-2019. [Consulta: 26 abril 2020].
- ↑ «Elisa Pérez Vera». Tribunal Constitucional d'Espanya. [Consulta: 1r abril 2020].
- ↑ «Frederica von Stade | enciclopèdia.cat». [Consulta: 1r abril 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Patrick Grainville» (en francès). [Consulta: 4 juny 2020].
- ↑ Mockienė, Jurgita. «Irena Degutienė» (en lituà). Visuotinę lietuvių enciklopediją (Enciclopèdia Universal Lituana), 25-04-2023. [Consulta: 26 abril 2024].
- ↑ Barr, Susan. «Liv Arnesen». Store norske leksikon, 24-04-2021. [Consulta: 6 maig 2023].
- ↑ «Linda Vilhjálmsdóttir» (en anglès). Norden.org | Nordic Council and Nordic Council of Ministers. [Consulta: 1r abril 2020].
- ↑ Fairbank, John King, 1907-1991,. Histoire de la Chine : des origines à nos jours. ISBN 979-10-210-0222-7.
- ↑ «Larisa Lazutina» (en anglès). Sports Reference. SR/Olympic Sports. Arxivat de l'original el 2011-10-10. [Consulta: 1r abril 2020].
- ↑ «Jason Donovan - Actor and Singer» (en anglès). BBC, 17-04-2008. [Consulta: 9 agost 2024].
- ↑ «Heidi Klum | Biography, TV Shows, & Facts» (en anglès). [Consulta: 30 juny 2020].
- ↑ Cloyd, Grace. The Life by SoulTM System: Book 1 - the Basics & the Combinations (en anglès). Balboa Press, 2016-01-08. ISBN 978-1-5043-4183-7.
- ↑ «Así es Frauke Petry, la última munición de la extrema derecha en Europa». Mundiario, 17-07-2017. [Consulta: 1r abril 2020].
- ↑ «Antonieta di Martino» (en anglès). Worldathletics. [Consulta: 15 juny 2025].
- ↑ «Justine Henin | enciclopèdia.cat». [Consulta: 1r abril 2020].
- ↑ Barclay, Simon. The Complete & Independent Guide to the Eurovision Song Contest 2019 (en anglès). Lulu.com, 2019-06-06. ISBN 978-0-244-79081-3.
- ↑ «Jaume II d'Urgell | enciclopèdia.cat». [Consulta: 28 juny 2020].
- ↑ «Ramon Turró i Darder | enciclopèdia.cat». [Consulta: 28 juny 2020].
- ↑ «Barcelona Índice de defunciones 1976-1980». Family Search. [Consulta: 8 març 2022].
- ↑ Rubió, Anna. «Ha mort Maria Perxés, bibliotecària de Figueres». Universitat de Barcelona. Notícies de la Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals, 08-06-2015. [Consulta: 8 juliol 2022].
- ↑ «Carles Capdevila i Plandiura | enciclopèdia.cat». [Consulta: 28 juny 2020].
- ↑ Ferrer Valero, Sandra. «El espejo hereje, Margarita Porete (1250-1310)». Mujeres en la historia, 24-02-2011. [Consulta: 25 gener 2021].
- ↑ Biographie universelle, ancienne et moderne, ouvrage rédigé par une société de gens de lettres, vol. XXV (en francès). Ernest Desplaces, Louis Gabriel Michaud, 1843, p. 28.
- ↑ Lippi, Donatella; Vannucci, Laura «Maria Maddalena Petroncini Ferretti: Una chirurga nelle Firenze di fine Settecento». ATTI E MEMORIE dell'Accademia Toscana di Scienze e Lettere La Colombaria, vol LXXVI [Firenze], 2011, p. 323-336.
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Nicolas Appert» (en francès). [Consulta: 25 juny 2020].
- ↑ «GREGORIO XVI, papa in "Dizionario Biografico"» (en italià). [Consulta: 2 juny 2020].
- ↑ Schirokauer, Conrad.. Breve historia de la civilizacion china. Barcelona: Ediciones Bellaterra, 2011. ISBN 978-84-7290-555-9.
- ↑ «James Buchanan | Facts & Accomplishments» (en anglès). [Consulta: 7 juny 2020].
- ↑ «Camilo Castelo Branco | Portuguese novelist» (en anglès). [Consulta: 25 juny 2020].
- ↑ «MARTUCCI, Giuseppe in "Dizionario Biografico"» (en italià). [Consulta: 5 juny 2020].
- ↑ «Helen Parkhurst» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 2020. [Consulta: 7 desembre 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1956» (en anglès americà). [Consulta: 6 juny 2020].
- ↑ Wallace, Ian. «Seghers, Anna». A: John Sandford. Encyclopedia of Contemporary German Culture (en anglès). Routledge, 2013-04-03, pàg 560 i 561. ISBN 978-1-136-81610-9.
- ↑ «Les televisions recorden la mort de Rocío Jurado». Diari de Girona, 01-06-2007.
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Yves Saint Laurent de son vrai nom Yves Mathieu-Saint-Laurent» (en francès). [Consulta: 25 juny 2020].
- ↑ «Muere la primera presidenta de las Abuelas de la Plaza de Mayo sin encontrar a su nieta» (en castellà). Heraldo de Aragón, 03-06-2008. [Consulta: 5 maig 2023].
- ↑ «Kalender - 1. Juni - Ökumenisches Heiligenlexikon» (en alemany). Das Ökumenische Heiligenlexikon. [Consulta: 8 desembre 2011]. Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada.
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:1 de juny.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1 de juny
