close
Vejatz lo contengut

La Granja d'Escarp

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Infotaula d'entitat administrativaLa Granja d'Escarp
BERJAYA
Modifica el valor a Wikidata
Nom oficialGranja d'Escarp, La (ca)[1] Modifica el valor a Wikidata
Administracion
Capitalala Granja d'Escarp (ca) Traduire Modifica el valor a Wikidata
Lenga oficialacatalan Modifica el valor a Wikidata
Politica
  Alcalde (ca) Traduire Modifica el valor a WikidataManel Josep Solé i Agustí (ca) Traduire (2023–) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
BERJAYA
Modifica el valor a Wikidata
Carte
41° 25′ 08″ N, 0° 21′ 09″ E
EstatEspanha
Comunautat autonòmaCatalonha
ProvínciaLhèida
Domeni foncional territorialPonent
ComarcaSegrià Modifica el valor a Wikidata
Superfícia38,5 km²[2] Modifica el valor a Wikidata
Altitud mejana78 m[2] Modifica el valor a Wikidata
Fus orariUTC+01:00 Modifica el valor a Wikidata
Demografia
  Totala994[3] Modifica el valor a Wikidata ab. (2025 Modifica el valor a Wikidata)
  Densitat25,82 ab./km²
Autras informacions
Còdi postal25185 Modifica el valor a Wikidata

Sit webgranjaescarp.ddl.net Modifica el valor a Wikidata

La Granja d'Escarp es un municipi de la província catalana de Lhèida, de la Comunautat Autonòma de la Generalitat de Catalonha e de la comarca de Segrià.

Entitat de populacion Abitants (2023)
la Granja d'Escarp994
Font: Idescat

Granja es manlevat al francés grange, « granièr, ostal (agricòla), bòrda, bòria », s'apliquèt mai que mai a de priorats e autres establiments rurals, que dependián de monestièrs, coma los franceses de Clunhic, de Cistèl etc. Signat J.F.C. [4].

Es localizat sul Pla d'Escarp, al jonhent entre Segre e l'Èbre, aquí ont i aviá l'ancian monestièr d'Escarp e ara lo vilatge de La Granja d'Escarp. Lo vilatge èra al començament una granja. La prononciacion es [la 'graŋʒa] o [la 'graŋža] o [es'karp]. Lo gentilici es granjolins. Las fòrmas ancianas son Escarps en 1120 o en 1149, Scarpio en 1207, Escarp en 1237, Scarp en 1255, etc. Es pas un nom arabe. Joan Coromines vei doás solucions : la primièra (A) es la d'un nom de persona, latin (o italic), en tot cas indoeuropèu, la segonda (B), iberobascoaquitana, mès ambe dificultats o complicacions; Coromines non causís definitivament. Per A, i a una lista de noms dempuèi l'Antiquitat, Scarpus en 226, Scarpius, Scarpia, après Guillelmus Escarp en 1200, Squerpi, Sqerpi al sègle XVI, Scharpione en 974, etc. Sembla prelatin indoeuropèu, benlèu celtic (lo lòc de Scarpona a l'èst de Gàllia) o sorotaptic (de la cultura dels camps d'urnas, pus anciana que los cèltas, que Coromines crei identificar). B) Lo nom poiriá èsser de la familha iberobascoaquitana : Escarpu e Escuarpe a la nauta Vath d'Aspa, afluents d'esquèrra, çò sembla, del Gave d'Aspa, benlèu associat a ezkerr, etime basc de esquèrre. L'etime d'Escuarpe seriá un bascoïde eskŭarpe, que conten lo basc esku, « man ». L'etime de eskerr seriá l'aplologia de esk-okerr, « man tòrta » (etc). Escarp es a l'esquèrre de Segre; çaquelà es un castèl, non un riu. Pr'aquò, en ajustant lo basc -be/-pe a eskuerr, auriam *eskuerpe, pas escuarpe; cal tanben préner en compte que las etimologias bascoaquitanas, naturalas dins las tèrras pirenencas, s'esclarzisson en tèrra ilergeta. Las doás explicacions son defensablas [5].
A l'ajuda de l'etimologia A, se pòdon citar los noms de persona considerats coma celtics per Xavier Delamarre, Scarpus, Scarpius e tanben Scaripus [6].

  1. Afirmat dins: Relacion de Municipis e los sieus Còdis per Províncias lo 1r de genièr de 2019. Data de publicacion: 8 de febrièr de 2019. Ostal d'edicion: Institut Nacional d'Estatistica d'Espanha.
  2. 1 2 URL de la referéncia: http://www.idescat.cat/pub/?id=aec&n=925&t=2016.
  3. Afirmat dins: Municipal Register of Spain of 2025. Autor: Institut Nacional d'Estatistica d'Espanha. Data de publicacion: 13 de decembre de 2025.
  4. Joan Coromines, Onomasticon Cataloniæ, vol. IV, p. 263 https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=20882
  5. Joan Coromines, Onomasticon Cataloniæ, vol. IV, p. 98-100 https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=17414
  6. Xavier Delamarre, Noms de personnes celtiques dans l'Épigraphie classique, ed. Errance, 2007, p. 162