Yannick Noah

Yannick Noah
Biografia
Naixement	18 maig 1960 (66 anys); Sedan (França)
Alçada	194 cm
Pes	87 quilograms
Lateralitat	dretà
Activitat
Ocupació	tennista, intèrpret, entrenador de tennis, cantant, músic
Activitat	1977 -
Gènere	Pop i funk
Patrimoni net estimat	3.440.600 $
Instrument	Veu
Segell discogràfic	Sony Music
Nacionalitat esportiva	França
Esport	tennis
Disciplina esportiva	tennis ; tennis dobles
Mà de joc	dretà
Entrenat per	Patrice Hagelauer
Modalitat
Modalitat	Partit de tennis
Tennis individual	478–209
Tennis dobles	213–109
Hall of fame	Info HOF
ATP	Info ATP
Família
Cònjuge	Heather Stewart-Whyte (1995–1999); Cecilia Rodhe (1984–1987)
Fills	Joalukas Noah; () Isabelle Camus; Joakim Noah; () Cecilia Rodhe; Eleejah Noah; () Heather Stewart-Whyte
Pares	Zacharie Noah i Marie-Claire Noah
Parents	Simon Noah Bikié, avi
Premis
	(29 desembre 2022) Cavaller de la Legió d'Honor; (2004) premi Philippe Chatrier; (1983) Campió dels Campions a l'Équipe; International Tennis Hall of Fame ;
Lloc web	yannicknoah.com

Yannick Noah (Sedan, 18 de maig de 1960) és un extennista professional i cantant francès.^[1] La fita esportiva més important que va assolir va ser el triomf a la final masculina de Roland Garros el 1983.^[2] També fou capità dels equips francesos de la Copa Davis i la Copa Federació. Arribà al tercer lloc en el rànquing individual i al capdamunt del rànquing de dobles. Retirat del món del tennis es va dedicar a la música i també fundà una organització benèfica. El seu fill Joakim Noah és jugador dels Chicago Bulls de l'NBA.^[3]

Noah va néixer a França l'any 1960 fill de Zacharie Noah, futbolista camerunès, i Marie-Claire, professora i jugadora de bàsquet francesa. A causa d'una greu lesió del seu pare l'any 1963, la família es va traslladar al Camerun on va començar a jugar a tennis. Als 11 anys fou descobert pels tennistes Arthur Ashe i Charlie Pasarell, i el seu talent no va passar desapercebut per la federació francesa de tennis que li va permetre tornar a França l'any 1971.^[4]

Es va casar amb Cécilia Rodhe, Miss Suècia 1978 i escultora, amb qui tingué dos fills, Joakim (1985) i Yelena (1986). El primer és un famós jugador de bàsquet de l'NBA amb els Chicago Bulls mentre que Yelena és model. Posteriorment es va casar amb la model britànica Heather Stewart-Whyte amb qui tingué dos fills més, Elijah (1996) i Jénayé (1997). Actualment està casat amb la productora de televisió francesa Isabelle Camus, amb qui ha tingut el seu cinquè fill, Joalukas (2004).

Noah és propietari d'un restaurant a Saint Barthélemy, a les Antilles Franceses, de nom Do Brazil.

El 15 de juliol de 1996 fou demandat per les autoritats franceses per evasió fiscal durant els anys 1993 i 1994, i el tribunal va confirmar posteriorment que Noah no havia declarat tres comptes bancaris a Suïssa, Països Baixos i als Estats Units.

Torneigs del Grand Slam

Individual: 1 (1−0)

Resultat	Núm.	Any	Campionat	Oponent a la final	Marcador
Guanyador	1.	1983	Roland Garros	Mats Wilander	6−2, 7−5, 7−6(3)

Dobles masculins: 3 (1−2)

Resultat	Núm.	Any	Campionat	Parella	Oponents a la final	Marcador
Guanyador	1.	1984	Roland Garros	Henri Leconte	Pavel Složil Tomáš Šmíd	6−4, 2−6, 3−6, 6−3, 6−2
Finalista	1.	1985	US Open	Henri Leconte	Ken Flach Robert Seguso	7−6(5), 6−7(1), 6−7(6), 0−6
Finalista	2.	1987	Roland Garros	Guy Forget	Anders Järryd Robert Seguso	7−6(5), 7−6(2), 3−6, 4−6, 2−6

Carrera esportiva

Va esdevenir professional l'any 1977^[5] i guanyà el primer títol a Manila l'any següent. Noah va convertir-se en heroi nacional el 1983 quan va guanyar el Roland Garros,^[2] 37 anys sense vencedor local després de la victòria de Marcel Bernard el 1946.^[6] De fet, aquest continua sent la darrera victòria d'un tennista francès a París. L'any següent també va imposar-se en la final de dobles amb el seu compatriota Henri Leconte. L'agost de 1986 va esdevenir número 1 del rànquing de dobles, posició que va mantenir durant 19 setmanes. En el rànquing individual arribà a la tercera posició, però encara continua sent el tenista francès que més amunt ha arribat en el rànquing individual des de la seva introducció. No aconseguí cap títol més de Grand Slam però disputà dues finals més en dobles amb Leconte (US Open 1985) i Guy Forget (Roland Garros 1987).

Noah va defensar l'equip francès de Copa Davis durant onze temporades amb un balanç positiu de 39 victòries i 22 derrotes (26-15 individual i 13-7 en dobles). El 1982 van arribar a la final però foren derrotats per l'equip estatunidenc. Nou anys després, ja retirat, fou nomenat capità de l'equip francès de Copa Davis i en aquesta ocasió si que es van poder imposar en la final, també davant l'equip estatunidenc, 59 anys després de la seva darrera victòria. El 1996 van repetir el títol imposant-se a Suècia en aquesta ocasió. L'any següent fou nomenat capità de l'equip francès de Copa Federació i va conduir l'equip a la primera victòria de la seva història.

L'any 2005 fou inclòs en l'International Tennis Hall of Fame.

Palmarès

Individual: 36 (23−13)

Resultat	Núm.	Data	Torneig	Superfície	Oponent en la final	Marcador
Finalista	1.	1978	Niça, França	Terra batuda	José Higueras	3−6, 4−6, 4−6
Guanyador	1.	1978	Manila, Filipines	Terra batuda	Peter Feigl	7−6, 6−0
Guanyador	2.	1978	Calcuta, Índia	Terra batuda	Pascal Portes	6−3, 6−2
Guanyador	3.	1979	Nancy, França	Dura (i)	Jean-Louis Haillet	6−2, 5−7, 6−1, 7−5
Guanyador	4.	1979	Madrid, Espanya	Terra batuda	Manuel Orantes	6−3, 6−7, 6−3, 6−2
Guanyador	5.	1979	Bordeus, França	Terra batuda	Harold Solomon	6−0, 6−7, 6−1, 1−6, 6−4
Finalista	2.	1980	Roma, Itàlia	Terra batuda	Guillermo Vilas	0−6, 4−6, 4−6
Guanyador	6.	1981	Richmond, Estats Units	Moqueta	Ivan Lendl	6−1, 3−1, retirada
Guanyador	7.	1981	Niça	Terra batuda	Mario Martínez	6−4, 6−2
Finalista	3.	1981	Gstaad, Suïssa	Terra batuda	Wojtek Fibak	1−6, 6−7
Guanyador	8.	1982	La Quinta, Estats Units	Dura	Ivan Lendl	6−3, 2−6, 7−5
Finalista	4.	1982	Niça (2)	Terra batuda	Balázs Taróczy	2−6, 6−3, 11−13
Guanyador	9.	1982	South Orange, Estats Units	Terra batuda	Raúl Ramírez	6−3, 7−6
Guanyador	10.	1982	Basilea, Suïssa	Dura (i)	Mats Wilander	6−4, 6−2, 6−3
Guanyador	11.	1982	Tolosa, França	Dura (i)	Tomáš Šmíd	6−3, 6−2
Finalista	5.	1983	Lisboa, Portugal	Terra batuda	Mats Wilander	6−2, 6−7(2), 4−6
Guanyador	12.	1983	Madrid (2)	Terra batuda	Henrik Sundström	3−6, 6−0, 6−2, 6−4
Guanyador	13.	1983	Hamburg, Alemanya	Terra batuda	José Higueras	3−6, 7−5, 6−2, 6−0
Guanyador	14.	1983	Roland Garros, França	Terra batuda	Mats Wilander	6−2, 7−5, 7−6(3)
Finalista	6.	1984	La Quinta	Dura	Jimmy Connors	2−6, 7−6(7), 3−6
Finalista	7.	1985	Memphis, Estats Units	Moqueta	Stefan Edberg	1−6, 0−6
Guanyador	15.	1985	Roma	Terra batuda	Miloslav Mečíř	6−3, 3−6, 6−2, 7−6(4)
Guanyador	16.	1985	Washington D.C., Estats Units	Terra batuda	Martín Jaite	6−3, 6−4
Guanyador	17.	1985	Tolosa (2)	Dura (i)	Tomáš Šmíd	6−4, 6−4
Finalista	8.	1985	Basilea	Dura (i)	Stefan Edberg	7−6, 4−6, 6−7, 1−6
Finalista	9.	1986	La Quinta (2)	Dura	Joakim Nyström	1−6, 3−6, 2−6
Finalista	10.	1986	Montecarlo, Mónaco	Terra batuda	Joakim Nyström	3−6, 2−6
Guanyador	18.	1986	Forest Hills, Estats Units	Terra batuda	Guillermo Vilas	7−6(3), 6−0
Finalista	11.	1986	Basilea (2)	Dura (i)	Stefan Edberg	6−7(5), 2−6, 7−6(7), 6−7(5)
Guanyador	19.	1986	Wembley, Regne Unit	Moqueta	Jonas Svensson	6−2, 6−3, 6−7(12), 4−6, 7−5
Guanyador	20.	1987	Lió, França	Moqueta	Joakim Nyström	6−4, 7−5
Finalista	12.	1987	Forest Hills	Terra batuda	Andrés Gómez	4−6, 6−7(5), 6−7(1)
Guanyador	21.	1987	Basilea (2)	Dura (i)	Ronald Agénor	7−6(6), 6−4, 6−4
Guanyador	22.	1988	Milà, Itàlia	Moqueta	Jimmy Connors	4−4, retirada
Finalista	13.	1989	Indian Wells (3)	Dura	Miloslav Mečíř	6−3, 6−2, 1−6, 2−6, 3−6
Guanyador	23.	1990	Sydney, Austràlia	Dura	Carl-Uwe Steeb	5−7, 6−3, 6−4

Dobles masculins: 25 (16−9)

Resultat	Núm.	Data	Torneig	Superfície	Parella	Oponents en la final	Marcador
Finalista	1.	1978	Calcuta, Índia	Terra batuda	Gilles Moretton	Sashi Menon Sherwood Stewart	6−7, 4−6
Guanyador	1.	1981	Niça, França	Terra batuda	Pascal Portes	Chris Lewis Pavel Složil	4−6, 6−3, 6−4
Guanyador	2.	1981	París, França	Dura	Ilie Năstase	Andrew Jarrett Jonathan Smith	6−4, 6−4
Guanyador	3.	1982	Niça (2)	Terra batuda	Henri Leconte	Paul McNamee Balázs Taróczy	5−7, 6−4, 6−3
Guanyador	4.	1982	Basilea, Suïssa	Dura (i)	Henri Leconte	Fritz Buehning Pavel Složil	6−2, 6−2
Finalista	2.	1982	Tolosa, França	Dura (i)	Jean-Louis Haillet	Pavel Složil Tomáš Šmíd	4−6, 4−6
Finalista	3.	1983	Montecarlo, Mònaco	Terra batuda	Henri Leconte	Heinz Günthardt Balázs Taróczy	2−6, 4−6
Finalista	4.	1984	Filadèlfia, Estats Units	Moqueta	Henri Leconte	Peter Fleming John McEnroe	2−6, 3−6
Guanyador	5.	1984	Roland Garros, França	Terra batuda	Henri Leconte	Pavel Složil Tomáš Šmíd	6−4, 2−6, 3−6, 6−3, 6−2
Guanyador	6.	1985	Chicago, Estats Units	Moqueta	Johan Kriek	Ken Flach Robert Seguso	3−6, 4−6, 7−5, 6−1, 6−4
Finalista	5.	1985	US Open, Estats Units	Dura	Henri Leconte	Ken Flach Robert Seguso	7−6, 6−7, 6−7, 0−6
Finalista	6.	1986	La Quinta, Estats Units	Dura	Sherwood Stewart	Guy Forget Peter Fleming	4−6, 3−6
Guanyador	7.	1986	Montecarlo	Terra batuda	Guy Forget	Joakim Nyström Mats Wilander	6−4, 3−6, 6−4
Guanyador	8.	1986	Roma, Itàlia	Terra batuda	Guy Forget	Mark Edmondson Sherwood Stewart	7−6, 6−2
Guanyador	9.	1986	Basilea (2)	Dura (i)	Guy Forget	Jan Gunnarsson Tomáš Šmíd	7−6, 6−4
Finalista	7.	1986	Masters Doubles, Londres, Regne Unit	Moqueta	Guy Forget	Stefan Edberg Anders Järryd	3−6, 6−7, 3−6
Guanyador	10.	1987	Lió, França	Moqueta	Guy Forget	Kelly Jones David Pate	4−6, 6−3, 6−4
Guanyador	11.	1987	Indian Wells	Dura	Guy Forget	Boris Becker Eric Jelen	6−4, 7−6
Guanyador	12.	1987	Forest Hills, Estats Units	Terra batuda	Guy Forget	Gary Donnelly Peter Fleming	4−6, 6−4, 6−1
Guanyador	13.	1987	Roma (2)	Terra batuda	Guy Forget	Miloslav Mečíř Tomáš Šmíd	6−2, 6−7, 6−3
Finalista	8.	1987	Roland Garros	Terra batuda	Guy Forget	Anders Järryd Robert Seguso	7−6, 7−6, 3−6, 4−6, 2−6
Guanyador	14.	1987	Queen's, Regne Unit	Gespa	Guy Forget	Rick Leach Tim Pawsat	6−4, 6−4
Guanyador	15.	1988	Orlando, Estats Units	Dura	Guy Forget	Sherwood Stewart Kim Warwick	6−4, 6−4
Guanyador	16.	1990	Niça (3)	Terra batuda	Alberto Mancini	Marcelo Filippini Horst Skoff	6−4, 7−6
Finalista	9.	1990	Bordeus, França	Terra batuda	Mansour Bahrami	Tomàs Carbonell Libor Pimek	3−6, 7−6, 2−6

Equips: 1 (0−1)

Resultat	Núm.	Data	Torneig	Superfície	Equip	Oponents	Marcador
Finalista	1.	26−28 de novembre de 1982	Copa Davis, Grenoble, França	Terra batuda (i)	Henri Leconte	John McEnroe Gene Mayer Peter Fleming	1−4

Carrera musical

Un cop retirat del tennis professional, Noah va iniciar una carrera com a cantant fent diverses actuacions al llarg d'Europa. El primer àlbum musical fou llançat l'any 1991 amb el títol de Black or What. Entre les cançons dels primers treballs destaquen "Saga Africa", "Get on Back" i "Simon Papa Tara", aquesta darrera amb la col·laboració d'Erick Benzi i Robert Goldman. També va cantar cançons de Bob Marley i Téléphone. A nivell de vendes destacà el setè àlbum titulat Charango (2006), superant el milió de còpies gràcies als senzills "Donne-moi une vie" i "Aux arbres citoyens". L'any 2010 va tornar amb el seu vuitè treball de nom Frontières, en el qual destaca la cançó "Angela", dedicada a l'activista política Angela Davis. El seu darrer treball fou Hommage publicat l'any 2012.

Discografia

Black and What (1991)
Urban Tribu (1993)
ZamZam (1998)
Yannick Noah (2000)
Live 2002 (2002)
Pokhara (2003)
Métisse(s) (2005)
Frontières (2010)

Beneficència

Noah és una persona molt activa en actes i organitzacions benèfiques. Entre aquesta organitzacions i campanyes destaquen Enfants de la Terre, creada per la seva mare Marie-Claire (1988), Fête le Mur, que va fundar ell mateix (1996) per infants desfavorits d'àrees pobres i banlieues. També és portaveu Appel des Enfants pour l'Environnement que pertany a World Wide Fund for Nature (WWF), i va prendre part cantant amb Les Enfoirés per ajudar a Les Restos du Cœur.

Referències

↑ «Yannick Noah | Overview». atptour.com. [Consulta: 2 octubre 2022].
1 2 Parent, Milena M.; Chappelet, Jean-Loup. Routledge Handbook of Sports Event Management (en anglès). Routledge, 2017-07-14. ISBN 978-1-135-10437-5.
↑ Djata, Sundiata. Blacks at the Net: Black Achievement in the History of Tennis, Volume Two (en anglès). Syracuse University Press, 2008-05-01, p. 1-18. ISBN 978-0-8156-0898-1.
↑ Boli, Claude «Les footballeurs noirs africains en France» (en francès). Hommes & migrations. Revue française de référence sur les dynamiques migratoires, 1285, 01-05-2010, p. 14–30. DOI: 10.4000/hommesmigrations.1173. ISSN: 1142-852X.
↑ Djata, Sundiata. Blacks at the Net: Black Achievement in the History of Tennis, Volume Two (en anglès). Syracuse University Press, 2008-05-01, p. 3. ISBN 978-0-8156-0898-1.
↑ Bodo, Peter. The Courts of Babylon: Dispatches From The Golden Age of Tennis (en anglès). Diversion Books, 2011-06-17. ISBN 978-0-9829050-5-0.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Yannick Noah

Yannick Noah - Lloc web oficial (francès)
Yannick Noah a l'ATP (anglès)
Yannick Noah a l'International Tennis Hall of Fame (anglès)
Yannick Noah a la Federació Internacional de Tennis (anglès)
Yannick Noah a la Copa Davis (anglès)

[1] «Yannick Noah | Overview». atptour.com. [Consulta: 2 octubre 2022].

[:0-2] 1 2 Parent, Milena M.; Chappelet, Jean-Loup. Routledge Handbook of Sports Event Management (en anglès). Routledge, 2017-07-14. ISBN 978-1-135-10437-5.

[3] Djata, Sundiata. Blacks at the Net: Black Achievement in the History of Tennis, Volume Two (en anglès). Syracuse University Press, 2008-05-01, p. 1-18. ISBN 978-0-8156-0898-1.

[4] Boli, Claude «Les footballeurs noirs africains en France» (en francès). Hommes & migrations. Revue française de référence sur les dynamiques migratoires, 1285, 01-05-2010, p. 14–30. DOI: 10.4000/hommesmigrations.1173. ISSN: 1142-852X.

[5] Djata, Sundiata. Blacks at the Net: Black Achievement in the History of Tennis, Volume Two (en anglès). Syracuse University Press, 2008-05-01, p. 3. ISBN 978-0-8156-0898-1.

[6] Bodo, Peter. The Courts of Babylon: Dispatches From The Golden Age of Tennis (en anglès). Diversion Books, 2011-06-17. ISBN 978-0-9829050-5-0.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

Registres d'autoritat	BNF (1) GND (1) LCCN (1) VIAF (1) ISNI (1) SUDOC (1)
Bases d'informació	Britannica (1) Lur Europeana (1)