Richard Ford
Richard Carrel Ford (Jackson, Mississipi, EUA, 16 de febrer de 1944) és un escriptor estatunidenc.
Biografia
[modifica]Família i primers anys
[modifica]Fill de Parker Carrel, venedor ambulant de midó, que va morir quan Ford tenia setze anys[1] i Edna Ford. El seu avi, Ben Shelley era el director de l'hotel Marion a Little Rock. Ford de petit passava molts estius a l'hotel i recorda que les estades li van permetre entrar en el món adult, i que les observacions de les relacions entre homes i dones van il·luminar posteriorment part de la seva obra literària.[2]
Ford patia un cert grau de dislèxia fet que sembla el va ajudar a potenciar l'interès per la literatura.[1]
De jove va treballar com a salvavides al "Little Rock Country Club"[1] i en el ferrocarril d'Arkansas com a ajudant de maquinista.[3] Es va enrolar en els "marines" però el van llicenciar per culpa d'una hepatitis.[3]
Va estudiar a la Davis Elemental School de Jackson.[4] L'any 1966 va rebre el títol de Llicenciat en Literatura (BA) per la Michigan State University i el 1970 el MFA a la Universitat de Califòrnia.[2] Després d'una curta estada a la Facultat de Dret, va començar a escriure ficció i va tornar a Little Rock per treballar com a professor adjunt al "Central High Scool" a Flint, Michigan.[5]
Amb vint-i-tres anys, el 28 de març de 1968 es va casar amb Kristina, una antiga companya d'escola. Kristina és llicenciada en Filosofia i professora a la New York University.[4] Actualment, el matrimoni, que no té fills, viu al barri francès de New Orleans.[4]
Carrera Literària
[modifica]El 1976 va publicar la seva primera novel·la "A Piece of my Heart " i el 1981 "The Ultimate Good Luck". Les vendes precàries van fer que deixés la ficció i es va posar a treballar com a periodista esportiu del New York Magazine Inside Sports, però el 1982 el van acomiadar i va tornar a la literatura amb "The sportswiter" amb el protagonista Frank Bascombe. Aquesta novel·la va ser citada per la revista Time com una de les cinc millors novel·les de l'any 1986 i finalista del premi PEN/Faulkner.[1]
El mes de juny del 2024 Richard Ford va visitar Barcelona per presentar la traducció al castellà del seu darrer llibre "Be Mine".[6] La novel·la, probablement la darrera de la saga protagonitzada per Frank Bascombe, on fa balanç de la seva vida: entre els seus dos divorcis, diversos episodis accidentats i l'experiència propera de la malaltia i la mort, Frank intenta trobar-hi espurnes esparses de felicitat. La presentació es va celebrar al CCCB en un format de conversa amb Pere Antoni Pons.[7]
El mes de maig de 2026 va tornar a Barcelona per presentar la traducció al castellà del seu assaig "In Simple Terms", amb el títol de "En palabras sencillas" que va ser escrit expressament per l'autor per la editorial Feltrinelli Lectures. Traducció a càrrec de Damià Alou.
En aquest assaig concís i clarivident, Richard Ford enuncia una cosa que molts dels seus lectors han intuït des de sempre en els seus llibres: que allò artístic, allò ètic, allò públic i allò privat no són esferes separades, sinó facetes d'una mateixa experiència; que, en literatura, allò polític s'inscriu en allò íntim, en el llenguatge i en la mirada atenta sobre allò quotidià.[8] L'ecriptor va presentar el llibre, va fer una conferència i una roda de premsa el 26 de maig de 2026 al CCCB de Barcelona. Entre altres coses va manifestar que en els seus plans hi ha publicar en un futur pròxim una novel·la sobre el desig d'un home de morir mitjançant eutanàsia assistida envoltat de familiars i amics. “Això si no em moro abans”. No va voler donar més detalls perquè “encara no l'he començada, només són idees al meu quadern”.[9] També va aprofitatrper recordar que a la literatura no es tracta de donar respostes, sinó "plantejar les preguntes adequades", ja que aquestes, sovint, són "perilloses per al conservadorisme" perquè són imprevisibles. "Trump té por de la vida intel·lectual", ha apuntat, "i cal fer front a aquesta por amb determinació".[10]
Professor
[modifica]A banda de la seva activitat periodística i literària Ford ha desenvolupat una àmplia activitat acadèmica com a professor:
- Universitat de Princeton (1980-1981)[11]
- Universitat Harvard (1994)[11]
- Professor a Bowdin College (2005)[3]
- Professor adjunt a "Oscar Wilde Centre" del Trinity College de Dublín, ensenyant escriptura creativa (2008)[3]
- Professor de ficció a la Universitat de Mississipi (2011)[3]
- Columbia University School of Arts (2012)[5]
- 1987: American Academy of Arts and Letters for Literature[2]
- 1995: Pulitzer Prize for Fiction
- 1996: Pen/Faulkner Award for Fiction[2]
- 1994: Rea Award for the Short Story[2]
- 2013: Prix Femina Etranger i Andrew Carnegie Medal for Excellenceper "Canada"
- 2016: Premi Princesa d'Astúries de les lletres[12]
- 2019: Premi de la Biblioteca del Congrés per ficció americana
Obres
[modifica]- 1976: A Piece of My Heart
- 1981: The Ultimate Good Luck
- 1983: American Tropical[4]
- 1986: The sportwriter (Traducció al català: "El Cronista d'esports"', Ed. Columna, 1990)[11]
- 1987: Rock Springs
- 1990: Wildlife, amb una adaptació al cinema dirigida per Paul Dano (2018) i protagonitzada per Carey Mulligan, i Jake Gyllenhaal.
- 1991: Bright Angel[4]
- 1992: Editor[4]
- 1995: Independence Day
- 1997: Women with Men (Traducció al català: "Dones amb homes", Ed. Empúries, 1999)[11]
- 1998: My Mother in Memory
- 2002: A Multitude of Sins
- 2006: The Lay of the Land (Traducció al català: "Acció de Gràcies", Ed. Empúries, 2008)[11]
- 2012: Canada[4] (Traducció al català: "Canadà", Ed. Empúries, 2013)[11]
- 2015: Let Me Be Frank With You (Traducció al català: "Francament, Frank", Ed. Empúries, 2015)[11]
- 2017: Between Them: Remembering My Parents (Traducció al català: "Entre ells dos: record dels meus pares", Ed. Empúries, 2018)
- 2023: Be Mine. Traduïda al castellà per Damià Alou[6]
També ha fet la compilació de contes d'autors estatunidencs:
- 1990: American Short Stories
- 1992: The Granta Book of the American Short Story
Referències
[modifica]- 1 2 3 4 «Richard Ford» (en castellà). [Consulta: novembre 2015].
- 1 2 3 4 5 Lorenzen, Rod. «Richard Ford» (en anglès), 23-10-2014. [Consulta: novembre 2015].
- 1 2 3 4 5 «Richard Ford» (en castellà). [Consulta: novembre 2015].
- 1 2 3 4 5 6 7 Barton, Laura «Richard Ford. Other voices, other rooms» (en anglès). The Guardian, 08-02-2003 [Consulta: 15 juny 2016].
- 1 2 3 «Richard Ford» (en anglès). [Consulta: novembre 2015].
- 1 2 «Sé mía - Ford, Richard - 978-84-339-2425-4». [Consulta: 24 juny 2024].
- ↑ «Richard Ford | Activitats». [Consulta: 24 juny 2024].
- ↑ En palabras sencillas - Richard Ford - 979-13-881-1103-7 (en castellà).
- ↑ Ruiz, Lara Gómez. «Richard Ford: "Trump tiene miedo de la vida intelectual"» (en castellà), 26-05-2026. [Consulta: 27 maig 2026].
- ↑ «Richard Ford: "Trump té por de la vida intel·lectual"». [Consulta: 27 maig 2026].
- 1 2 3 4 5 6 7 «Richard Ford». [Consulta: novembre 2015].
- ↑ «El novel·lista estatunidenc Richard Ford, premi Princesa d'Astúries de les Lletres». Ara, 15 juny 2016.
Notes
[modifica]- La Vanguardia Cultura/s va publicar un article de Richard Ford: "Frank i jo" 14 de novembre de 2015.
- Persones vives
- Escriptors de Mississipi
- Premis Príncep d'Astúries de les Lletres
- Alumnes de la Universitat de Califòrnia a Irvine
- Escriptors estatunidencs del segle XXI
- Guanyadors del Premi Pulitzer d'Obres de Ficció
- Alumnes de la Universitat de Michigan
- Alumnes de la Universitat Estatal de Michigan
- Alumnes de la Universitat Washington a Saint Louis
- Companys de la Royal Society of Literature
- Doctors honoris causa per la Universitat de Rennes 2
- Escriptors estatunidencs en anglès
- Naixements del 1944
- Escriptors amb dislèxia
- Persones de Jackson (Mississipi)
- Escriptors estatunidencs amb discapacitats
- Escriptors estatunidencs nascuts al segle XX
