Premi Sant Joan de narrativa
| Tipus | premi literari | ||
|---|---|---|---|
| Vigència | 1981 | ||
| Estat | Espanya | ||
| Llengua original | català | ||
| Gènere | narrativa | ||
| Conferit per | Fundació Antigues Caixes Catalanes, Caixa Sabadell i Unnim Caixa | ||
| Cronologia | |||
| 1987 | Prize not awarded (en) | ||
| 1991 | Prize not awarded (en) | ||
| 2002 | Prize not awarded (en) | ||
| 2007 | Prize not awarded (en) | ||
| 2019 | Prize not awarded (en) | ||
| 2022 | Prize not awarded (en) | ||
El Premi BBVA Sant Joan de Literatura Catalana[1] és un premi literari en llengua catalana, inicialment convocat per la Fundació Caixa Sabadell, després per l'obra social d'Unnim i, a partir del 2014, per la Fundació Antigues Caixes Catalanes (FACC) juntament amb BBVA.[2] Al premi hi poden optar totes les variants de la prosa narrativa en català. Fins a l'edició del 2011 estava dotat amb 60.000 euros i, des del 2012, la dotació és de 35.000.[3] El lliurament té lloc pels volts de la festivitat de Sant Joan, al mes de juny.
L'any 2026, la Fundació Antigues Caixes Catalanes, amb el BBVA, van convocar per primer cop el Premi BBVA Sant Joan · Joves Talents de Literatura Catalana, amb la finalitat de fomentar l’escriptura en català entre els joves de 18 a 35 anys.[4] Dotada amb 10.000 euros, la primera edició la va guanyar Laura Pallarés Viña, amb la novel·la Qui ha de callar.[5]
Guanyadors
[modifica]- 1981 - Antoni-Lluc Ferrer, per Adéu, turons, adéu
- 1982 - Margarida Aritzeta, per Un febrer a la pell
- 1983 - Vicenç Villatoro, per País d'Itàlia
- 1984 - Gabriel Janer Manila, per Els rius de Babilònia
- 1985 - Antoni Turull, per La torre Bernadot
- 1986 - Manuel Bofarull, per Els hereus de la terra
- 1987 - Desert
- 1988 - Manuel Joan i Arinyó, per Les nits perfumades
- 1989 - Miquel Bauçà, per L'estuari
- 1990 - Olga Xirinacs, per Enterraments lleugers
- 1991 - Desert
- 1992 - Pau Faner, per Mal camí i bon senyor
- 1993 - Maria de la Pau Janer, per Màrmara
- 1994 - Oriol Pi de Cabanyes i Almirall, per Pel bell nord glaçat
- 1995 - Jaume Pla, per De l'art i de l'artista. Dietari 1982-1991
- 1996 - Josep Piera, per Seduccions de Marràqueix
- 1997 - Ramon Folch i Camarasa, per Testa de vell en bronze
- 1998 - Antoni Dalmases, per Al mig del camí
- 1999 - Antoni Vidal Ferrando, per La mà del jardiner
- 2000 - Andreu Carranza, per Anjub
- 2001 - Lluís Barbé, per Retrat de família sobre fons de trèvols
- 2002 - Desert
- 2003 - Vicenç Pagès, per La felicitat no és completa
- 2004 - Toni Sala, per Rodalies
- 2005 - Pep Coll, per El salvatge dels Pirineus
- 2006 - Valentí Puig, per La gran rutina
- 2007 - Desert
- 2008 - Baltasar Porcel, per Cada castell i totes les ombres
- 2009 - Jordi Coca, per La nit de les papallones
- 2010 - Joan Barril, per Les terres promeses
- 2011 - Andreu Martín, per Cabaret Pompeya
- 2012 - Ada Castells, per Pura sang
- 2013 - Àlvar Caixal, per Les llavors del silenci
- 2014 - Melcior Comes, per Hotel Indira[6]
- 2015 - Najat El Hachmi, per La filla estrangera[7]
- 2016 - Carme Riera, per Les darreres paraules[8]
- 2017 - Rafael Vallbona, per La casa de la frontera[9]
- 2018 - Gemma Lienas, per El fil invisible[10]
- 2019 - Desert[11]
- 2020 - Albert Forns, per Abans de les cinc som a casa[12]
- 2021 - Roser Caminals, per Garbo parla[13]
- 2022 - Desert[14]
- 2023 - Marta Marín-Dòmine, Diré que m’ho he inventat[15]
- 2024 - Alba Gómez Gabriel, per Jo soc l'última plaça[16]
- 2025 - Aida Sunyol, per Mercromina[17]
- 2026 - Jordi Marrón Martín, per Manual de flotació[18]
Referències
[modifica]- ↑ «Roser Caminals guanya el 41è Premi BBVA Sant Joan de literatura catalana amb Garbo parla», 29-06-2021. [Consulta: 30 juny 2021].
- ↑ «Història del premi». Ajuntament de Sabadell. Arxivat de l'original el 21 de gener 2015. [Consulta: 17 juny 2014].
- ↑ «Premi BBVA Sant Joan Departament de Cultura». Barcelona: Generalitat de Catalunya, 15-02-2021. [Consulta: 14 març 2021].
- ↑ «Premi BBVA Sant Joan · Joves Talents». [Consulta: 15 juny 2026].
- ↑ Tarragona, Diari de. «Laura Pallarés guanya la 1a edició delPremi BBVA Sant Joan» (en castellà), 15-06-2026. [Consulta: 15 juny 2026].
- ↑ «El mallorquí Melcior Comes s'emporta el Premi Sant Joan de literatura catalana». CCMA.cat. [Consulta: 14 març 2021].
- ↑ «Najat El Hachmi guanya el 35è premi BBVA Sant Joan». Diari Ara. [Consulta: 17 juny 2015].
- ↑ Blánquez, Ariadna. «Carme Riera, guanyadora del premi BBVA Sant Joan 2016». iSabadell.cat, 20-06-2016. [Consulta: 20 juny 2017].
- ↑ «Rafael Vallbona guanya el premi Sant Joan amb 'La casa de la frontera' | iSabadell». [Consulta: 20 juny 2017].
- ↑ «Gemma Lienas guanya el 38 premi Sant Joan amb ‘El fil invisible’». [Consulta: 19 juny 2018].
- ↑ «El 39è Premi BBVA Sant Joan de literatura catalana, declarat desert perquè cap de les 45 obres que hi optaven tenia una "qualitat mínima"». [Consulta: 27 maig 2019].
- ↑ «Albert Forns obté el BBVA Sant Joan amb un tribut al dietarisme» (en catalan). [Consulta: 1r juliol 2020].
- ↑ Nopca, Jordi. «Roser Caminals guanya el premi BBVA Sant Joan recordant Garbo, agent secret i "heroi imperfecte"», 29-06-2021. [Consulta: 29 juny 2021].
- ↑ Juanico, Núria. «Declaren desert el 42è Premi BBVA Sant Joan de literatura catalana», 02-06-2022. [Consulta: 2 juny 2022].
- ↑ 324cat. «Marta Marín-Dòmine, Premi BBVA Sant Joan amb "Diré que m'ho he inventat"», 21-06-2023. [Consulta: 22 juny 2023].
- ↑ «Alba Gómez Gabriel debuta guanyant el premi Sant Joan amb una història coral en la Barcelona de la gentrificació». [Consulta: 18 juny 2024].
- ↑ «Aida Sunyol guanya el Premi BBVA Sant Joan amb 'Mercromina'». [Consulta: 10 juny 2025].
- ↑ «Jordi Marrón guanya el 46è premi BBVA Sant Joan de literatura catalana amb 'Manual de flotació'». [Consulta: 15 juny 2026].
Bibliografia
[modifica]- Joan Ripoll Bisbe. El Premi Sant Joan vist des de dintre. Sabadell: 1982. Revista Quadern, número 30, pàgines 184-185.
- Joan Ripoll Bisbe. Memòria del Sant Joan. Sabadell: 2001. Quadern de les idees, les arts i les lletres. Número 131, pàgina 6.
