Orelletes
 |
Per a altres significats, vegeu «Orelletes (Pitiüses)». |
 |
No s'ha de confondre amb Orelleres. |
.jpg) Orelletes de Castelldans | |
| Detalls | |
|---|---|
| Tipus | postres  |
| Ingredients principals | farina, ou de gallina, aigua potable, mantega, rent, sucre, llet de vaca, canyella, sal, llimona i anís |
Les orelletes són un dolç de pasta plana i rodona, fregit i ensucrat. Se'n menja durant la Pasqua a la Catalunya del Nord i a alguns pobles del Baix Camp, a l'hivern al Pla d'Urgell i per Carnestoltes i Quaresma al Vendrell. També se'n fa a la Segarra, a la Conca de Barberà i a les Garrigues, al Camp de Túria i al Maestrat. Té l'aspecte d'una coca petita, però és més cruixent. Són típiques de Sidamon i d'altres pobles de la comarca del Pla d'Urgell, i amb el mateix nom però una recepta diferent del Vendrell i el Baix Penedès. En alguns pobles del Baix Camp, com a Vilaplana, s'anomenen «bunyols de Setmana Santa» i es mengen per Pasqua, mentre que a d'altres com Juneda, Arbeca, Vinaixa, Artesa de Lleida o la Febró es mengen durant la festa major.[1]
Altres noms
[modifica]Cal dir que és idèntic a les orellanes balears, les bunyetes nord-catalanes (dites bunyols al Conflent) i les garrifes d'Argelers o crespells del Vallespir, d'Eivissa i de Cadaqués, (a Menorca i Mallorca aquest nom designa uns pastissets o galetes amb forma de flor: vegeu crespells mallorquins i crespells menorquins), el crespeth a la Vall d'Aran, les aurelhetas occitanes, les orellas do Entroido de Galícia, o les orejuelas, un dolç de Castella.[2]
Origen
[modifica]Les orelletes ja es menjaven als Països Catalans a l'edat mitjana. Apareixen al receptari català del Llibre de Sent Soví d'inicis del segle xiv,[3] i n'hi ha constància explícita en escrits del segle xv, com per exemple a L'Espill de Jaume Roig.[4]
Orelletes per comarques
[modifica]Baix Penedès
[modifica]Al Vendrell les orelletes estan associades amb el Carnestoltes i la Quaresma.[2] Al Baix Penedès l'orelleta es fa amb farina fina, ous, llet, llimona, sal i impulsor (gasificant o llevat químic).[5]
Menorca
[modifica]A Menorca les orellanes, pronunciades oranes, són molt senzilles. La massa es fa amb farina, moscatell i oli d'oliva; es fregeixen i se serveixen amb mel escalfada perquè sigui més líquida.[6]
Pla d'Urgell
[modifica]Al Pla d'Urgell se'n fan generalment durant les diferents festes majors d'hivern. Els ingredients principals són: els ous, la farina, l'impulsor (gasificant o llevat químic), l'anís, el moscatell, la matafaluga i l'oli d'oliva.[7][1]
Garrigues
[modifica]A les Garrigues, les orelletes són un dolç típic de festa major.[8] És tradicional d'estirar la pasta al genoll, cobert per un drap cotonós. L'elaboració de les orelletes conforma un acte més de la festa major en el qual les famílies s'apleguen per a cuinar-les amb oli de les Garrigues.[9]
Camp de Túria
[modifica]A pobles com Nàquera i Bétera és el dolç típic de les festes. A Bétera per exemple es mengen en la festa grossa, durant la Mare de Déu d'Agost i la setmana de Sant Roc. A Nàquera en les festes patronals de Sant Francesc.[10]
Ribera Alta del Xúquer
[modifica]A Real és un dolç típic de grans ocasions com: bodes, comunions o festa major. Les orelletes solen fer-les colles de dones els dies abans d'aquestes ocasions i hom en menja els dies de la festa acompanyades amb sucre. A Sumacàrcer les preparen també colles de dones i ho fan per a les festes patronals, al setembre.[11]
Referències
[modifica]- 1 2 Berent, Anna. «Les orelletes, una delícia de la nostra terra» (en catalan). Fonoll, 05-10-2025. [Consulta: 27 novembre 2025].
- 1 2 «La Gastronomía». Arxivat de l'original el 2024-12-18. [Consulta: 27 novembre 2025].
- ↑ «“Orelletes”, un dulce típico catalán, en tan sólo 5 pasos» (en castellà). La Vanguardia, 28-09-2017. [Consulta: 27 novembre 2025].
- ↑ "tant lo guardava i l'apartava de tot perill, que feu son fill hom femení, fet d'alfaní, e d'orelletes, sucre i casquetes": L'Espill, Jaume_Roig, vers 1460
- ↑ Mendoza Barragán, Maria José. «El dulce típico catalán que se come en un pueblecito de Tarragona: una delicia única» (en castellà), 06-07-2024. [Consulta: 27 novembre 2025].
- ↑ Menorca: gastronomía y cocina, pàgs. 146-147. De Xim Fuster i Manel Gómez. Ed. Triangle Postals, Sant Lluís, 2005. (català) (castellà) ISBN 84-8478-187-9
- ↑ Pérez, Josep A. «Castellnou de Seana prepara les tradicionals orelletes per la festa de Sant Blai», 02-02-2015. [Consulta: 27 novembre 2025].
- ↑ Gamissans, Júlia. «Les orelletes, uns dolços amb segles d’història», 21-03-2022. [Consulta: 27 novembre 2025].
- ↑ «Orelletes de les Garrigues». 3Cat. [Consulta: 27 novembre 2025].
- ↑ «La dolça història de les orelletes de Bétera». À Punt, 27-04-2022. [Consulta: 27 novembre 2025].
- ↑ «Orelletes de Montroi». À Punt, 04-12-2023. [Consulta: 27 novembre 2025].
