Muros (la Corunya)
| Tipus | municipi de Galícia | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Lloc | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | Galícia | ||||
| Província | província de la Corunya | ||||
| Capital de | |||||
| Capital | Muros (gl) | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 8.173 (2025) | ||||
| Predom. ling. | gallec | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Superfície | 73,3 km² | ||||
| Banyat per | oceà Atlàntic | ||||
| Altitud | 581 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Organització política | |||||
| • Alcaldessa | María Lago Lestón (2023–) | ||||
| Eleccions municipals a Muros | |||||
| Identificadors descriptius | |||||
| Codi postal | 15250 | ||||
| Fus horari | |||||
| Codi INE | 15053 | ||||
| Lloc web | muros.es | ||||
Muros és un municipi de la província de la Corunya, a Galícia. Pertany a la Comarca de Muros. És situat a l'extrem septentrional de la ria de Muros i Noia, la més septentrional de les Rías Baixas, i limita amb els municipis de Carnota a l'oest i Outes a l'est, mentre que al nord limita amb Mazaricos i al sud s'obre a l'oceà Atlàntic i a la ria. Té una superfície d'uns 73 km², i una població propera als 8.000 habitants.[1]
El territori combina una llarga façana marítima amb els relleus de la serra de Louro i les darreres elevacions de la serra do Barbanza. El municipi està format per diverses parròquies, entre les quals destaquen Muros, Esteiro, Abelleira, Tal, Torea i Serres, que agrupen nombrosos nuclis de població de caràcter mariner i rural.
La vila de Muros és considerada un dels conjunts històrics més ben conservats de la costa gallega. El seu origen es remunta a l'edat mitjana, quan el rei Sanç IV de Castella li va concedir carta de poblament a finals del segle xiii. Durant els segles medievals i moderns, Muros es va consolidar com un port pesquer i comercial de la costa gallega, mantenint importants relacions marítimes amb altres ports atlàntics. La prosperitat derivada del comerç i de la pesca va afavorir la construcció d'un notable patrimoni urbà que encara es conserva.[2]
El nucli antic de Muros està declarat Conjunt Històric-Artístic i destaca pels seus carrers estrets i empedrats, les cases amb porxos i galeries, i els nombrosos edificis senyorials. Entre els principals monuments sobresurt l'església parroquial de San Pedro de Muros, construïda entre els segles XIV i XV i considerada un dels exemples més destacats del gòtic mariner gallec. També són remarcables la plaça del Mercat i l'antic Ajuntament.[3]
L'activitat pesquera ha estat el principal motor econòmic del municipi durant segles. El port de Muros continua sent un dels més importants de la ria.
El municipi compta també amb un notable patrimoni natural. Entre els espais més destacats hi ha la llacuna i el Monte de Louro, un dels paisatges més singulars de la costa gallega, format per una gran platja, un sistema dunar i una llacuna litoral d'alt valor ecològic. Aquest espai forma part de la Xarxa Natura 2000 i és un refugi per a nombroses espècies d'aus.[4]
Entre les celebracions més destacades sobresurt la Festa do Carmen, molt arrelada entre la comunitat marinera, i el Mercat Medieval de Muros, que recrea el passat històric de la vila i s'ha convertit en un dels principals esdeveniments culturals del municipi. La gastronomia local, basada en els peixos i mariscs de la ria, constitueix igualment un dels seus principals atractius.[5]
Història
[modifica]El 1544, durant la Guerra d'Itàlia de 1542–46 Álvaro de Bazán el vell derrotà l'armada francesa a la batalla de Muros.[6]
Demografia
[modifica]| 1991 | 1996 | 2001 | 2004 | 2009 | 2014 | 2019 | 2025 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 11255 | 11065 | 10156 | 10050 | 9.787 | 9.117 | 8.556 | 8.173 |
Parròquies
[modifica]- Abelleira (Santo Estevo)
- Esteiro (Santa Mariña)
- Louro (Santiago)
- Muros (San Pedro)
- Serres (San Xoán)
- Tal (Santiago)
- Torea (San Xián)
Referències
[modifica]- ↑ «Descubriendo a Vila de Muros en a Coruña» (en castellà), 26-11-2024. [Consulta: 27 juny 2026].
- ↑ «Muros» (en castellà). [Consulta: 27 juny 2026].
- ↑ «Casco histórico» (en gallec). [Consulta: 27 juny 2026].
- ↑ «LIC Monte e Lagoa de Louro» (en gallec). [Consulta: 27 juny 2026].
- ↑ «Festas» (en gallec). [Consulta: 27 juny 2026].
- ↑ (castellà) Semanario pintoresco español, Don Álvaro de Bazán, primer marqués de Santa Cruz[Enllaç no actiu]

