José Bahamonde y de Lanz
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 13 juliol 1849  Sevilla (Espanya) | ||
| Mort | 31 juliol 1923 (74 anys) | ||
.svg){kind=small} Ministre de Justícia | |||
| 15 abril 1919 – 20 juliol 1919 ← Alexandre Rosselló i Pastors – Pascual Amat → | |||
| Ministre de l'Interior d'Espanya | |||
| 3 novembre 1917 – 22 març 1918 ← José Sánchez Guerra y Martínez – Manuel García Prieto → | |||
| Dades personals | |||
| Formació | Universitat Central | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | funcionari, magistrat, jurista, polític, fiscal | ||
| Partit | Partit Conservador | ||
| Membre de | |||
| Família | |||
| Pare | Diego Bahamonde y Jaime | ||
_Vizconde_de_Matamala.jpg?lang=ca)
José Bahamonde y de Lanz fou un jurista i polític espanyol que va ser ministre de Governació i ministre de Gracia i Justícia durant el regnat d'Alfons XIII.
Vescomte de Matamala, va ser ministre de Governació entre el 3 de novembre de 1917 i el 22 de març de 1918 en un govern que va presidir García Prieto, i ministre de Gracia i Justícia entre el 15 d'abril i el 20 de juliol de 1919 en el IV govern Maura.[1]
Obres
[modifica]- Diccionario de jurisprudencia contecioso-administrativa (1915)
- Los godos. Influencia que ejercieron en la civilización española (1868)
Referències
[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: José Bahamonde y de Lanz
- ↑ Pedro Pascual. El compromiso intelectual del político: ministros escritores en la Restauración Canovista. Ediciones de la Torre, 1999, p.38-39.
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: José Sánchez Guerra y Martínez |
Ministre la Governació (novembre) 1917- (març) 1918 |
Succeït per: Manuel García Prieto |
| Precedit per: Alexandre Rosselló i Pastors |
Ministre de Gràcia i Justícia (abril-juliol) 1919 |
Succeït per: Pascual Amat y Esteve |
.jpg)
