close
Vés al contingut

Jaume Collboni i Cuadrado

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Jaume Collboni Cuadrado)
Plantilla:Infotaula personaJaume Collboni i Cuadrado
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement5 setembre 1969 Modifica el valor a Wikidata (56 anys)
el Baix Guinardó (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
BERJAYA President de l'Àrea Metropolitana de Barcelona
27 juliol 2023 –
← Ada Colau i Ballano
BERJAYA 119è Batlle de Barcelona
17 juny 2023 –
← Ada Colau i Ballano
BERJAYA Vicepresident primer de la Diputació de Barcelona
17 juliol 2019 – 27 gener 2023
← Dionís Guiteras i Rubio – Lluïsa Moret i Sabidó →
BERJAYA Diputat provincial de Barcelona
11 juliol 2019 – 27 gener 2023 – Esteve Serrano Ortín →
BERJAYA Primer tinent d'alcalde de Barcelona
juliol 2019 –
← Joan Subirats i Humet
BERJAYA Regidor de l'Ajuntament de Barcelona
13 juny 2015 –
Segon tinent d'alcalde
2015 – 2017 – Laia Ortiz i Castellví →
BERJAYA Diputat al Parlament de Catalunya
17 desembre 2012 – 18 març 2014 – Cristòfol Gimeno Iglesias →

Circumscripció electoral: Barcelona

BERJAYA Diputat al Parlament de Catalunya
16 desembre 2010 – 2 octubre 2012
Circumscripció electoral: Barcelona

Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, advocat Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit dels Socialistes de Catalunya (1994–) Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeÓscar Cornejo Modifica el valor a Wikidata
Facebook: jaume.collboni X: jaumecollboni Bluesky: jaumecollboni.bsky.social Instagram: jcollboni Threads: jcollboni Telegram: jaumecollboni Modifica el valor a Wikidata

Jaume Collboni i Cuadrado (el Baix Guinardó, 5 de setembre de 1969) és un polític i advocat català, batlle de Barcelona des del 2023.[1]

La seva dedicació a la política va començar durant la seva etapa com a estudiant universitari. Es va afiliar al Partit dels Socialistes de Catalunya en 1991.[2] L'any 2010 va entrar com a diputat per la província de Barcelona al Parlament de Catalunya. Posteriorment, el 2014, va deixar el seu escó per a centrar-se en les primàries del partit a candidat per l'Alcaldia de Barcelona. Des de llavors, ha estat el líder socialista de l'Ajuntament de Barcelona, exercint de segon tinent d'alcalde (2016-2017), primer tinent d'alcalde (2019-2023)[3] i actualment batlle de Barcelona des del 17 de juny de 2023.[4]

Biografia

[modifica]

Va néixer a Barcelona l'any 1969, al Baix Guinardó, i ha viscut en diferents punts de la ciutat com els barris de La Teixonera, el Barri Gòtic, el Poblenou i la Dreta de l'Eixample.[5]

Va estar casat amb el periodista i productor de televisió tarragoní Óscar Cornejo del 2011 al 2016.[6]

Trajectòria sindical

[modifica]

Durant els anys en què estudiava dret a la Universitat de Barcelona, va ser elegit secretari general de l'Associació de Joves Estudiants de Catalunya, càrrec que va ocupar de 1992 a 1995. L'any 1996, va impulsar la creació del gabinet tècnic de la UGT de Catalunya, on va formar part de la Direcció Nacional del sindicat des de 1998 fins al 2005 desenvolupant tasques en els àmbits de comunicació, cultura, relacions internacionals i cooperació.[cal citació]

Trajectòria política

[modifica]

Jaume Collboni va ingressar al Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) l'any 1994, i un any més tard va ser escollit portaveu del Districte d'Horta-Guinardó. Entre l'any 2005 i 2010 va assumir la coordinació del Grup Parlamentari Socialista al Parlament de Catalunya, però no és fins a l'any 2008 quan va entrar a formar part de l'executiva nacional del partit. L'any 2010 fou director de la campanya electoral del PSC per a les eleccions autonòmiques i, aquell mateix any, va obtenir representació al Parlament de Catalunya com a diputat. Treballaria com a portaveu dins la Comissió d'Empresa i Ocupació, i a la vegada, va ser designat ponent a les comissions de la llei electoral de Catalunya i a la comissió de la llei de transparència i accés a la informació pública. El desembre del 2011, durant el transcurs del 12è Congrés dels Socialistes, fou nomenat Secretari de Comunicació i Portaveu del partit.[cal citació]

L'any 2014 es va presentar com a candidat a les primàries obertes organitzades pel PSC per a ser escollit el candidat a l'alcaldia de Barcelona, deixant la seva acta com a diputat al Parlament de Catalunya. Competia amb els seus companys de partit Carmen Andrés, Jordi Martí, Laia Bonet, i Rocio Martínez-Sampere. La primera ronda va ser el dia 29 de març del 2014, on Jaume Collboni i Carmen Andrés van ser els candidats més votats, i en segona ronda Collboni va ser escollit candidat, tot i que amb greus acusacions de tupinada electoral.[7]

Com a alcaldable per Barcelona a les eleccions municipals de 2015, només va aconseguir quatre regidors.[8] Va recolzar a la guanyadora de les eleccions Ada Colau, i un any després va signar amb ella un acord d'esquerres per a formar govern de coalició entre Barcelona en Comú i el PSC.[9] Aquest acord es va trencar el 2017 perquè el PSC va recolzar l'aplicació de l'article 155 de la Constitució espanyola, i això va provocar una forta crisi de govern, ja que BComú està a favor del dret a l'autodeterminació de Catalunya.

Es va presentar novament a les eleccions municipals de 2019, doblant el nombre de regidors, i Jaume Collboni va afavorir que Ada Colau tornés a ser investida alcaldessa amb el seu suport i amb el de Manuel Valls.[10]

Alcalde de Barcelona

[modifica]

En les eleccions municipals de 2023 es va tornar a presentar i va quedar segon amb deu regidors. Barcelona en Comú i el Partit Popular van votar a favor d'investir-lo alcalde perquè no governés Xavier Trias, cadascun per motius diferents.[11] No va aconseguir aprovar el pressupost per a 2024, per al qual només va tenir els vots a favor del PSC i ERC i va convocar una qüestió de confiança per al 27 de març de 2025,[12] i el gener de 2025 va trencar les negociacions amb Barcelona en Comú per als pressupostos de 2025, havent de prorrogar els de 2024.[13] i el 30 de maig va rebre una reprovació gairebé unànime del ple municipal.[14]

La població nascuda a l'estranger el 2024 multiplicava per set la de l'any 2000, i el 53,9% dels ciutadans no hi havia nascut.[15]

La inseguretat i multireincidència dels delinqüents a Barcelona va requerir un pla de xoc dissenyat entre el President Salvador Illa, el conseller de Justícia Ramon Espadaler, el ministre Félix Bolaños, i l'alcalde Collboni.[16] El pla per descongestionar els tribunals va incorporar 4 jutjats penals per als judicis ràpids es va implementar l'1 de juliol de 2025 amb el suport de la presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Mercè Caso.[17] Tot i això, a finals de 2025 la ciutat es va convertir en la segona de la Unió Europea amb més robatoris.[18]

Les mesures per combatre la crisi de l'habitatge a Catalunya van fracassar i a finals de 2025 Barcelona es va convertir en la segona ciutat d'Europa on els veïns han de dedicar una part més gran del sou, gairebé un 75%, a pagar el lloguer,[19]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Pruna, Gerard; Orriols Guiu, Núria. «Collboni nou alcalde de Barcelona amb els vots dels comuns i del PP». Ara, 17-06-2023. [Consulta: 17 juny 2023].
  2. ↑ «Jaume Collboni Cuadrado». [Consulta: 15 desembre 2023].
  3. ↑ [enllaç sense format] https://ajuntament.barcelona.cat/santmarti/ca/noticia/acord-desquerres-per-al-govern-de-barcelona-2019-2023-3_837062 Arxivat 2023-06-18 a Wayback Machine.
  4. ↑ «Collboni, el noi del Guinardó que fa realitat el somni de ser alcalde», 18-06-2023. [Consulta: 18 juny 2023].
  5. ↑ Barcelona, P. S. C. «Socialistes - PSC Barcelona». [Consulta: 19 juny 2023].
  6. ↑ «Jaume Collboni se separa de Óscar Cornejo, creador de 'Sálvame'» (en castellà), 09-04-2016. [Consulta: 19 juny 2023].
  7. ↑ Catalunya, elDiario es. «Jaume Collboni guanya les primàries del PSC i serà candidat a alcalde per Barcelona» (en castellà), 05-04-2014. [Consulta: 18 juny 2023].
  8. ↑ «Eleccions municipals del 2015 a Barcelona: Resultats i gràfics», 07-02-2023. [Consulta: 18 juny 2023].
  9. ↑ [enllaç sense format] https://ajuntament.barcelona.cat/premsa/wp-content/uploads/2016/05/acord-SCClibro-1.pdf[Enllaç no actiu]
  10. ↑ «Investidura d'Ada Colau: Nova Alcaldessa de Barcelona | ▷ VÍDEO | betevé», 15-06-2019. [Consulta: 18 juny 2023].
  11. ↑ «Jaume Collboni, investit nou alcalde de Barcelona», 17-06-2023. [Consulta: 18 juny 2023].
  12. ↑ Lleonart, Arnau. «Collboni convoca una qüestió de confiança pel fracàs del pressupost de Barcelona». Vilaweb, 22 març 2024. [Consulta: 25 març 2024].
  13. ↑ Palmer, Jordi. «Collboni trenca negociacions amb els comuns i es resigna a la pròrroga pressupostària». El Nacional, 20-01-2025. [Consulta: 20 gener 2025].
  14. ↑ Palmer, Jordi. «Collboni suspèn a l'equador del mandat amb una reprovació gairebé unànime al ple municipal». Nació Digital, 30 maig 2025. [Consulta: 30 maig 2025].
  15. ↑ Feliu, Anna. «El percentatge de barcelonins que no han nascut a la ciutat ja arriba al 53,9 %». Beteve, 16 febrer 2025. [Consulta: 16 novembre 2025].
  16. ↑ Guadilla Angrill, Marc. «Barcelona tindrà 5 nous jutjats contra la multireincidència, 4 destinats a judicis ràpids». 324, 4 desembre 2024. [Consulta: 19 octubre 2025].
  17. ↑ «Espadaler y Caso (TSJC) abordan la multirreincidencia en su primer encuentro institucional» (en castellà). Europa Press, 22 maig 2022. [Consulta: 19 octubre 2025].
  18. ↑ Subirana, Jordi. «Barcelona és la ciutat de l’Estat espanyol on és més probable patir un robatori». Tot Barcelona, 3 novembre 2025. [Consulta: 16 novembre 2025].
  19. ↑ Tovar, Lluís. «Barcelona és la segona ciutat d'Europa on els veïns han de dedicar una part més gran del sou a pagar el lloguer: gairebé un 75%». RAC1, 22 octubre 2025. [Consulta: 16 novembre 2025].
BERJAYA
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jaume Collboni i Cuadrado
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Jaume_Collboni_i_Cuadrado&oldid=37787131»