Guamo

Guamo

Tipus	llengua
Ús
Estat	Veneçuela
Classificació lingüística
llengua humana llengua indígena llengües ameríndies Guamo (en)
Codis
Glottolog	guam1236
Linguist List	qax

El guamo, wamo o guamotey és una llengua extingida de Veneçuela. Kaufman (1990) considera convincent una connexió amb les llengües chapacura-wañam.

Varietats

Varietats que poden haver estat dialectes o idiomes molt relacionats:

• Guamo de San José - al riu Santo Domingo, Zamora
• Dazaro - parlat a Zamora al riu Guanare
• Guamontey - parlat des de la desembocadura del riu Zárate fins al riu Apure (sense atestar)
• Tayaga - parlat entre el riu Arauca i el riu Apure, a Apure (sense certificar)
• Atapaima - un cop parlat a la desembocadura del riu Guanaparo, a l'estat de Guárico, Veneçuela (sense atestar)
• Guárico - llengua principal extingida de Guárico, parlada al riu Guárico, riu Portuguesa i riu Apure (sense atestar)
• 'Guire' - parlat al curs mig del riu Tiznados, riu Orituco i riu Guaritico, estat de Guarico (sense atestar)
• 'Payme' - parlat a la desembocadura del riu Guárico (sense atestar)

Comparació de dialectes

Loukotka (1968) llista els següents ítems bàsics de vocabulari per als dialectes guamo de Santa Rosa i San José.

glossa	Santa Rosa	San José
un	tagstar	tagstame
dos	kete	dikiampa
tres	kurumktin	kakute
cap	putí	puté
ull	tuxua	tuagin
dent	aufé	ufé
home	daixu	dauirko
aigua	kum	kum
foc	kuxul
sol	tign	matatin
jaguar	dion	dion
casa	danga	danxa

Llista de paraules de 1778

El Guama s'atesta principalment en una llista de paraules de 1778. La llista s'ha reproduït a continuació, mantenint l'ortografia original espanyola per a les formes del guama.

castellà (original)	català (traduït)	Guama (ortografia original)
Dios	Déu	Aipit matá
padre	pare	jauai
madre	mare	famú, jamo
hijo	fill	clujuapi, tufé
hija	filla	tuapi, tua
hermano	germà	dipiâ, dipe
hermana	germana	tipi, dipe
marido	marit	diquimi
mujer	dona	diquime, ticauca
doncella	noia	ascu murestapane
mozo	noi	daicoraquâ, guaté
niño	nen	chufi, choafi
hombre	home	daiju, dauirco
gente	gent	aucherme, caserme
cabeza	cap	putí, puté
cara	cara	cutí, taquajo fin
nariz	nas	fin
narices	nassos	auji fin
ojo	ull	tujua, tuaguin
cejas	celles	chafuti, ascaro tuagun
pestañas	pestanyes	matatújua, dicho
oreja	orella	dupen
frente	front	tintecuti, titicunté
cabellos	pèl	scará, ascaro
mejillas	galtes	faquibtari
boca	boca	matá
garganta	gorja	pichê, dischufa
labios	llavis	dufpâ, matá
dientes	dents	aufê, ufé
lengua	llengua	dituâ
barba	barba	dischemata, dichimatá
cuello	coll	dischufa
hombro	espatlla	matachêa, ochepe
codo	colze	dupeju, dicho
mano	mà	catâne
brazo	braç	chê, ochepe
dedos	dits	diji, dujum
uñas	ungles	casquiri, cascurum
pecho	pit	cupa
vientre	ventre	dueju, cataju
espalda	esquena	matatiputi, gi
pie	peu	catafa
rodilla	genoll	aquapec
corazón	cor	afquinantafa, tife
estómago	estòmac	catafu
sangre	sang	jue, ducú
leche	llet	temontepaca, terau
piel	pell	dacaju, cauté
carne	carn	testu
hueso	os	ditancu
oído	orella	quiepen, dupen
vista	vista	jateique, paiquac
ver	veure	jasii, dicho
gusto	gust	muquati, guacatá
olfato	olfacte	suquagtiri, astiri
oler	olorar	astiri, dicho
tacto	tacte	shape
voz	veu	cadse, chefé
hablar	parlar	texê
palabra	paraula	cuscaisi, mitejé
nombrar	anomenar	suquampeiste
gritar	cridar	ducare, guacare
grito	crit	guacare
ruido	soroll	esquiêjua, esquianju
aullido	udol	aitê, aucatacut
llorar	plorar	ducatit, aitê
reír	riure	michista, mutista
cantar	cantar	chejê, tefé

Bibliografia

• Kaufman, Terrence. «Language History in South America: What we know and how to know more». A: David L. Payne. Amazonian Linguistics. Austin: University of Texas Press, 1990.