close
Vés al contingut

Ernst Krenkel

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaErnst Krenkel
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement11 desembre 1903 (Julià) Modifica el valor a Wikidata
Białystok (Polònia) Modifica el valor a Wikidata
Mort8 desembre 1971 Modifica el valor a Wikidata (67 anys)
Moscou (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Novodévitxi Modifica el valor a Wikidata
President Societat de Filatèlics de la Unió Soviètica
1966 – 1971
BERJAYA Membre del Soviet Suprem de la Unió Soviètica
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballGeografia i expedició polar Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Unió Soviètica Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióexplorador, filatelista, geògraf, polític, periodista, explorador polar Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Comunista de la Unió Soviètica Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
ConflicteFront oriental de la Segona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura BERJAYA Modifica el valor a Wikidata


Find a Grave: 178777291Modifica el valor a Wikidata

Ernst Krenkel (Białystok, 11 de desembre de 1903 (Julià) - Moscou, 8 de desembre de 1971) va ser un geògraf, operador de ràdio i explorador de l'Àrtic rus.

Fill d'un professor d'idiomes, Theodore Krenkel, i de la seva dona, Maria, d'origen alemany, va arribar a Moscou el 1910 amb la seva família i el 1913 va començar els seus estudis. Després de graduar-se en radiotelegrafia el 1922, va anar a Leningrad a la recerca de feina, però acabà acceptant un lloc de treball a Nova Zembla el 1924.[1]

Va treballar com a operador de ràdio a les estacions polars de l'estret de Màtotxkin (1924-1925 i 1927-1928) i a la badia de Tikhaia (1929-1930).[2] El 12 de gener de 1930 va establir el rècord mundial de la comunicació per ràdio més llarga entre la Terra de Francesc Josep i l'Antàrtida. El 1931 va participar en una expedició àrtica a bord del Graf Zeppelin i el 1932 i 1933-1934 a bord dels trencaglaços Sibiriakov i Chelyuskin.[1]

Posteriorment, entre el 1935 i 1936, fou operador de ràdio a l'estació del cap Olovianni i el 1936 a l'estació de l'illa Domaixni. De 1937 a 1938, junt a Ivan Papanin, Piotr Xirxov i Ievgueni Fiódorov fou un dels quatre membres de l'expedició Pol Nord-1 en una estació de gel a la deriva,[1] per la qual va rebre el títol d'Heroi de la Unió Soviètica.

Fou diputat del Soviet Suprem de la Unió Soviètica entre 1937 i 1946.[3] El 1951 es va incorporar al Servei Federal Rus de Vigilància Hidrometeorològica i Ambiental, del qual va esdevenir director el 1969.[1]

Va morir a Moscou el 1971 i està enterrat al cementiri de Novodévitxi.

Bibliografia

[modifica]

Referències

[modifica]