close
Vés al contingut

Bassella

BERJAYA No s'ha de confondre amb Basella.
Plantilla:Infotaula geografia políticaBassella
Imatge
Tipusmunicipi de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Lloc
BERJAYA Modifica el valor a Wikidata Map
 42° 00′ 21″ N, 1° 17′ 40″ E / 42.005826°N,1.29456°E / 42.005826; 1.29456
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Provínciaprovíncia de Lleida
ComarcaAlt Urgell Modifica el valor a Wikidata
CapitalBassella Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població216 (2025) Modifica el valor a Wikidata (3,07 hab./km²)
Llars59 (1553) Modifica el valor a Wikidata
GentiliciBassellenc, bassellenca Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície70,3 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perSegre i Ribera Salada Modifica el valor a Wikidata
Altitud423 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
 Alcaldessa Modifica el valor a WikidataCristina Barbens Casals (2023–) Modifica el valor a Wikidata
Identificadors descriptius
Codi postal25289, 25790 i 25792 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE25044 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT250447 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webbassella.ddl.net Modifica el valor a Wikidata

Bassella és un municipi de la comarca de l'Alt Urgell. El terme municipal de Bassella va ser el més afectat per la construcció del pantà de Rialb.[1]

Geografia

[modifica]
BERJAYA
Entitats de població de Bassella

Bassella és el terme municipal més meridional de l'Alt Urgell, tascó entre la Noguera i el Solsonès. Limita amb les comarques del Solsonès a l'est i amb la Noguera a l'oest. Al nord limita amb els municipis alturgellencs d'Oliana i Peramola, a l'oest amb la Baronia de Rialb i Tiurana, al sud amb Vilanova de l'Aguda (Noguera) i Pinell de Solsonès i a l'est amb Castellar de la Ribera (Solsonès).

Sant Mer és un enclavament d'unes 53 ha del municipi de Bassella que està ubicat íntegrament dins el municipi de Pinell de Solsonès, en el seu extrem nord-oriental.[2] 41° 59′ 15.26″ N, 1° 19′ 1.921″ E / 41.9875722°N,1.31720028°E / 41.9875722; 1.31720028

Núclis de població

[modifica]
Entitat de població Habitants (2025)
Ogern88
Altés34
Aguilar de Bassella32
la Clua d'Aguilar17
Mirambell16
Bassella12
Guardiola10
Castellnou de Bassella5
Sarinyana1
Font: Idescat

Orografia

[modifica]
Serres

Història

[modifica]
BERJAYA
St Simeó de Castellnou, avui sota el pantà de Rialb

La vila rural de Bassella és esmentada el 1084. Sembla que antigament fou dels Bassella. Als afores es dreça l'església parroquial de la Mare de Déu de l'Assumpció, dita popularment de la Garrola, voltada del fossar. L'edifici, reformat a l'època barroca, sembla que és d'origen romànic. L'antic cafè del poble era emplaçat en una casa de tipus senyorial, anomenat l'Hostal de Bassella, de tres plantes i mansarda, quadrada, amb una gran balconada al tercer pis i les llindes de les finestres decorades. Del segle xvii, és possible que aquesta mansió hagués estat construïda pels senyors del lloc, els Margarit, que eren barons d'Aguilar de Bassella.

La construcció del pantà de Rialb, que va iniciar el seu embassament d'aigua el 1999, va provocar un major despoblament. Els habitants dels pobles afectats es van anar dispersant principalment per municipis veïns (Oliana, Ponts, Solsona). Al maig del 2000 els veïns efectuaven ja la mudança de les últimes pertinences de les cases per tal que es pogués realitzar la demolició del poble. L'any 2002 es va obrir el Museu de la Moto de Bassella, amb més de 100 peces de diversos estils i èpoques.

Política i govern

[modifica]

Composició de la Corporació Municipal

[modifica]
Candidatura 1979 1983 1987 1991 1995 1999 2003 2007 2011 2015 2019
CiU/JUNTS343212234
PSC-PM-CP000
AP/PPC414565572
CC-UCD4
Ind321
Total 7 7 7 7 7 7 7 7 7 5 5
Fonts: Generalitat de Catalunya[4]

Cronologia de l'alcaldia

[modifica]
Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Francesc Reig Guardia
Logotip de CC-UCD
19/04/1979 --
1983–1987 Francesc Reig Guardia
Logotip de AP
28/05/1983 --
1987–1991 Francesc Reig Guardia
Logotip de CiU
30/06/1987 --
1991–1995 Ramon Angrill Caelles
BERJAYA
15/06/1991 --
1995–1999 Ramon Angrill Caelles
BERJAYA
17/06/1995 --
1999–2003 Ramon Angrill Caelles
BERJAYA
03/07/1999 --
2003–2007 Xavier Esteve Bach
BERJAYA
14/06/2003 --
2007–2011 Xavier Esteve Bach
BERJAYA
16/06/2007 --
2011–2015 Xavier Esteve Bach
BERJAYA
11/06/2011 --
2015–2019 Ramon Angrill Caelles
Cristina Barbens Casals
Logotip de CiU
13/06/2015
28/06/2015
Defunció Ramon Angrill
2019-2023 Cristina Barbens Casals
Logotip de JxCat
15/06/2019 --
Des de 2023 n/d n/d 17/06/2023 --

Demografia

[modifica]
Evolució demogràfica
1497 f1515 f1553 f1717178718571877188719001910
56 35 59 225 318 1.046 907 847 815 830
1920193019401950196019701981199019921994
817 737 784 775 617 505 400 382 367 367
1996199820002002200420062008201020122014
341 335 308 306 263 256 258
259
246
244
2016201820202022202420262028203020322034
235
231
217
223
210 - - - - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)  Modifica el valor a Wikidata

Llocs d'interès

[modifica]
BERJAYA
Museu de la Moto de Bassella
BERJAYA
Hostal de Bassella i poble d'Aguilar, en una imatge de 1890
  • Museu de la Moto i àrea de servei de Bassella. Inaugurat el 2002, el Museu de la Moto fa un repàs per la història del motociclisme tant d'aquí com de fora. És el primer espai permanent obert al públic a tot l'Estat espanyol i dedicat íntegrament al món de les dues rodes. S'hi poden veure una gran col·lecció de motocicletes històriques. A part de l'exposició permanent, el museu disposa d'una altra planta on s'ubica una mostra temporal que es renova cada any. Juntament amb el museu hi ha un restaurant i una estació de servei i benzinera. I, a menys d'un quilòmetre, hi ha un circuit privat de motocròs.[5]
  • Pantà de Rialb. Part del terme municipal està anegat pel pantà de Rialb, on pobles com Castellnou de Bassella o Aguilar hi dormen sota les seves aigües i hi sobresurten en èpoques de gran sequera.
  • Platja fluvial d'Ogern. Aprofitant l'aigua de la Ribera Salada s'ha creat una infraestructura lúdica municipal que consisteix en dues basses artificials una per menors i l'altra per a adults. Es troba a 100 metre de la població d'Ogern. Disposa de servei de bar i molt a prop també hi ha un càmping.

Referències

[modifica]
  1. «Inauguració del pantà de Rialb». Arxivat de l'original el 2019-10-17. [Consulta: 9 febrer 2009].
  2. «Bassella». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia. [Consulta: 18 gener 2017].
  3. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 Altituds preses del Mapa Topogràfic de Catalunya 1:10.000 de l'Institut Cartogràfic de Catalunya
  4. [enllaç sense format] https://municat.gencat.cat/ca/inici/
  5. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 37. ISBN 84-393-5437-1.

Enllaços externs

[modifica]