close
Vés al contingut

Pinsans de Darwin

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuPinsans de Darwin
Geospizinae Modifica el valor a Wikidata
BERJAYA
Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdrePasseriformes
FamíliaThraupidae
SubfamíliaGeospizinae Modifica el valor a Wikidata
Nomenclatura
EpònimCharles Robert Darwin Modifica el valor a Wikidata
Gèneres

Els pinsans de Darwin (o pinsans de les Galápagos) són un conjunt de 13 o 14 espècies de pinsans,[1][2][3] de diferents gèneres, descrites per primera vegada per Charles Darwin durant el seu viatge a bord del Beagle. 13 espècies són de les illes Galápagos i una de l'illa del Coco (Costa Rica) i totes elles pertanyen a la família molt més extensa dels emberízids (Emberizidae).[4]

Sovint es creu que les diferències entre aquests pinsans tingueren un paper determinant en la formulació de la teoria de l'evolució per selecció natural; nogensmenys, els escrits de Darwin indiquen que no fou realment així. Darwin no creia que fossin espècies amb una relació propera entre elles i, de fet, pensà que moltes d'elles no eren ni tan sols pinsans. El terme «pinsà de Darwin» aparegué per primera vegada el 1936 i després es popularitzà ràpidament amb els treballs de David Lack, qui els estudià per primera vegada en detall. Posteriorment, durant la dècada de 1970, Peter Grant i Rosemary Grant realitzaren estudis exhaustius i detallats, seguint milers d'individus durant diverses generacions i mostrant com les diferents espècies de pinsans havien anat canviant en resposta als canvis ambientals.[5]

Diversificació i especialització dels pinsans de Darwin

[modifica]

Malgrat l'equívoca suposició de què aquests pinsans tingueren un paper fonamental en els treballs de Darwin, el cert és que constitueixen un conjunt extremadament important com a exemple de diversificació i especialització a partir d'un avantpassat comú (que es considera relativament recent).

Cada espècie individual s'alimenta d'una forma particular i considerablement especialitzada: algunes s'alimenten de llavors, altres s'alimenten d'insectes, altres s'han especialitzat a alimentar-se de les paparres paràsites de les tortugues, altres mengen fulles o flors, altres beuen sang de diverses aus i, fins i tot, dues espècies utilitzen branques petites o espines de cactus per extreure larves d'insectes dels forats dels arbres. Morfològicament aquesta diversificació és també evident en la forma dels becs, des del gran bec triturador del gran pinsà terrestre, fins al bec furgador i esmolat del pinsà cantaire.

Tots els pinsans de Darwin tenen la mida aproximada d'un pardal. En la majoria d'espècies el plomatge dels mascles adults és quasi negre, amb petites clapes de gris, marró, negre o verd olivaci, mentre que les femelles i els joves són de color més pàl·lid. Les ales i les cues són sempre curtes i arrodonides.[6]

Taxonomia

[modifica]

Filogènia

[modifica]

S'ha produït diverses filogènies, tant moleculars com morfològiques, per als pinsans de Darwin. Molts d'ells tendeixen a dividir les "espècies" d'una manera diferent del que s'accepta actualment, cosa que suggereix possibles problemes en la taxonomia actual. En un extrem, alguns (com l'estudi d'ADNmt de Sato)[7] troben les "espècies" tan similars que tota la Geospiza hauria de ser una espècie polimòrfica. El mateix s'ha dit de Camarhynchus a l'illa Floreana.[8]

A continuació es mostra una filogènia molecular de tot el genoma de Lamichhaney et al. (2018),[9] amb algunes marques de localitat de Zink et al. (2019). Les dades del genoma complet tenen un poder de resolució molt millor que les dades d'ADNmt i són capaces de diferenciar clarament les poblacions entre si.[8]



C. fusca (Hispaniola)

C. fusca (San Cristobal)

C. olivacea (Santiago)

P. crassirostris (Santa Cruz)


G. difficilis (Fernandina)

G. difficilis (Santiago)

G. difficilis (Pinta)

P. inornata (Cocos)








grup extern (T. bicolor, L. noctis)


Un arbre filogenètic, però, no pot reflectir la barreja intraespecífica que s'ha produït en l'evolució de Geospiza. Per a mesures de barreja, cal consultar la discussió del flux genètic a Lamichhaney et al. (2015),[10] la xarxa filogenètica de tot el genoma d'Almen et al. (2016),[11] i l'estimació de la barreja de SNP a Lamichhaney et al. (2018).[9] Una regió que s'intercanvia habitualment és ALX1, que controla si el bec és afilat o rom. Les dues espècies que ara es distingeixen de G. difficilis, tot i que no són gaire properes a la veritable G. difficilis en conjunt, tenen una quantitat inusual de polimorfismes compartits, cosa que suggereix que poden haver adquirit la similitud morfològica a partir del flux genètic antic.[11]

Referències

[modifica]
  1. ↑ [enllaç sense format] http://www.nature.com/news/darwin-s-iconic-finches-join-genome-club-1.16896
  2. ↑ [enllaç sense format] http://www.uu.se/en/media/news/article/?id=4166.
  3. ↑ [enllaç sense format] http://rstb.royalsocietypublishing.org/content/365/1543/1093
  4. ↑ Grant i Grant, 2008, p. 3.
  5. ↑ Lack, David. 1947. Darwin's Finches. Cambridge University Press (reissued in 1961 by Harper, New York, with a new preface by Lack; reissued in 1983 by Cambridge University Press with an introduction and notes by Laurene M. Ratcliffe and Peter T. Boag). ISBN 0-521-25243-1
  6. ↑ Chancellor, Gordon; Keynes, Randal. Darwin's field notes on the Galapagos: 'A little world within itself'. Darwin Online, octubre 2006.
  7. ↑ Sato, Akie; O’hUigin, Colm; Figueroa, Felipe; Grant, Peter R.; Grant, B. Rosemary «Phylogeny of Darwin’s finches as revealed by mtDNA sequences» (en anglès). Proceedings of the National Academy of Sciences, 96, 9, 27-04-1999, p. 5101–5106. DOI: 10.1073/pnas.96.9.5101. ISSN: 0027-8424. PMC: 21823. PMID: 10220425.
  8. 1 2 Zink, Robert M; Vázquez-Miranda, Hernán «Species Limits and Phylogenomic Relationships of Darwin’s Finches Remain Unresolved: Potential Consequences of a Volatile Ecological Setting» (en anglès). Systematic Biology, 68, 2, 01-03-2019, p. 347–357. DOI: 10.1093/sysbio/syy073. ISSN: 1063-5157.
  9. 1 2 Lamichhaney, Sangeet; Han, Fan; Webster, Matthew T.; Andersson, Leif; Grant, B. Rosemary «Rapid hybrid speciation in Darwin’s finches» (en anglès). Science, 359, 6372, 12-01-2018, p. 224–228. DOI: 10.1126/science.aao4593. ISSN: 0036-8075.
  10. ↑ Lamichhaney, Sangeet; Berglund, Jonas; Almén, Markus Sällman; Maqbool, Khurram; Grabherr, Manfred «Evolution of Darwin’s finches and their beaks revealed by genome sequencing» (en anglès). Nature, 518, 7539, 2-2015, p. 371–375. DOI: 10.1038/nature14181. ISSN: 0028-0836.
  11. 1 2 Almén, Markus Sällman; Lamichhaney, Sangeet; Berglund, Jonas; Grant, B. Rosemary; Grant, Peter R. «Adaptive radiation of Darwin's finches revisited using whole genome sequencing» (en anglès). BioEssays, 38, 1, 1-2016, p. 14–20. DOI: 10.1002/bies.201500079. ISSN: 0265-9247.

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
BERJAYA
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pinsans de Darwin
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Pinsans_de_Darwin&oldid=37604878»