close
Vés al contingut

El bell Antonio

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaEl bell Antonio
Il bell'Antonio Modifica el valor a Wikidata
BERJAYA
Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióMauro Bolognini Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióAlfredo Bini i Cino Del Duca Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióCarlo Egidi Modifica el valor a Wikidata
GuióPier Paolo Pasolini Modifica el valor a Wikidata
MúsicaPiero Piccioni Modifica el valor a Wikidata
FotografiaArmando Nannuzzi Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeNino Baragli Modifica el valor a Wikidata
VestuariPiero Tosi Modifica el valor a Wikidata
ProductoraArco Film Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorCino Del Duca Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenFrança i Itàlia Modifica el valor a Wikidata
Estrena1960 Modifica el valor a Wikidata
Durada105 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalitalià Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
RodatgeCatània Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enBeautiful Antonio (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióSicília Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Premis
Lleopard d'Or (1960) Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0053643 TMDB: 76157 FilmAffinity: 541485 Allmovie: v84740 Modifica el valor a Wikidata

El bell Antonio (títol original en italià: Il Bell'Antonio) és una pel·lícula franco- italiana dirigida per Mauro Bolognini, de la dècada del 1960. Ha estat doblada al català.[1]

Argument[2]

[modifica]

Des dels primers minuts, el tema de la pel·lícula queda situat. En efecte, es veu una dona suplicar Antonio, de donar-li el que una dona espera del "seu" home.

Tracta de la impotència masculina, de la Sicília masclista on la normalitat és l'amo que regenta el diari. L'home ha de mantenir el seu lloc d'home. Mastroianni és, des de les primeres imatges, taciturn, com si amagués un pesat secret.

Antonio, el seu personatge, torna de Roma. Té, evidentment, molt èxit amb les dones. El seu pare, que té un hort, és carregat de deutes, i desitjaria veure'l casar-se. Antonio refusa, pretextant que desitja prendre's el seu temps. Es casa tanmateix, conforme al desig del seu pare, amb una rica hereva, Barbara Puglisi (interpretada per Claudia Cardinale).

Un any més tard, el pare de la núvia, notari, demana l'anul·lació del matrimoni, ja que aquest no s'ha consumat. Desitja, A més, casar-la de nou amb un ric aspirant. La noia, al començament reticent, acaba acceptant. S'ha assabentat mentrestant en efecte per una criada que el seu marit no actuava amb ella com deuria.

L'explicació arriba aviat: Antonio confia al seu veí que no ha aconseguit anar al llit més que amb una noia, i que, des d'aleshores, l'amor li fa perdre els seus tremp. Descriu el fred que l'adorm en el moment crític. La minyona revela finalment que està embarassada d'ell. És verdaderament el pare, o ha mentit per salvar la seva reputació?

Repartiment

[modifica]

Premis

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. esadir.cat. El bell Antonio. esadir.cat.
  2. «Il bell'Antonio» (en anglès). The New York Times.

Enllaços externs

[modifica]