close
Vés al contingut

Concetto Lo Bello

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaConcetto Lo Bello
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement13 maig 1924 Modifica el valor a Wikidata
Siracusa (Sicília) Modifica el valor a Wikidata
Mort9 setembre 1991 Modifica el valor a Wikidata (67 anys)
Siracusa (Sicília) Modifica el valor a Wikidata
BERJAYA Diputat de la República d'Itàlia
9 juliol 1983 – 1r juliol 1987
BERJAYA Diputat de la República d'Itàlia
18 juny 1979 – 11 juliol 1983
BERJAYA Diputat de la República d'Itàlia
2 juliol 1976 – 19 juny 1979
BERJAYA Diputat de la República d'Itàlia
20 maig 1972 – 4 juliol 1976
Mayor of Syracuse (en) Tradueix
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Roma Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióàrbitre de futbol, polític Modifica el valor a Wikidata
Activitat1953 Modifica el valor a Wikidata -
PartitDemocràcia Cristiana Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaItàlia Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata

Concetto Lo Bello (13 de maig de 1924 - 9 de setembre de 1991) va ser un àrbitre internacional de futbol italià. Ostenta el rècord d'arbitrar més partits a la Serie A (328).

La seva carrera va abastar des del 1944 fins al 1974, i va arbitrar el seu primer partit internacional el 1958.

Va arbitrar 34 partits internacionals, inclosa la semifinal entre l'Alemanya Occidental i l'URSS el 1966. Havia estat escollit provisionalment per arbitrar la final de la Copa del Món de la FIFA de 1970, però l'equip italià va arribar a la final, per la qual cosa no va poder arbitrar.

Lo Bello també va arbitrar les finals de la Copa d'Europa de 1968 i 1970,[1] així com la final de tornada de la Copa de Fires de 1966 i la final de tornada de la Lliga Europa de la UEFA de 1974.

Després de jubilar-se, va entrar en política com a membre del parlament pel partit demòcrata-cristià. Va ser ministre d'Esports durant un període i, breument, ministre de la Sequera. El 1986, va ser elegit alcalde de Siracusa, però només va estar en el càrrec durant cinc mesos. El 2012, va ser inclòs pòstumament al Saló de la Fama del Futbol Italià.[2]

Referències

[modifica]
  1. «Feyenoord 2 - Celtic 1» (en anglès). .
  2. «Hall of fame, 10 new entry: con Vialli e Mancini anche Facchetti e Ronaldo» (en italià). La Gazzetta dello Sport, 27 octubre 2015. [Consulta: 27 octubre 2015].

Enllaços externs

[modifica]