Zignematofícies
| Zygnematophyceae | |
|---|---|
Espirogira | |
| Taxonomia | |
| Regne | Plantae |
| Subregne | Viridiplantae |
| Fílum | Charophyta |
| Classe | Zygnematophyceae Round ex Guiry |
| Ordres | |
| Vegeu text | |
Les zignematofícies (Zygnematophyceae) o conjugades (Conjugatae)[1] són una classe d'algues verdes del fílum dels caròfits[2] amb 4.749 espècies.[3] Es caracteritzen per no tenir cèl·lules flagel·lades en cap fase del seu cicle i per tenir un tipus característic de reproducció sexual, anomenat conjugació, amb gàmetes ameboides.[1]
Moltes de les característiques de la reproducció sexual, fotosíntesi, i altres característiques definitòries de les plantes van evolucionar primer en zignematofícies; per exemple, l'anàlisi de l'ADN del cloroplast evidencia que van evolucionar primer en Staurastrum i Zygnema.[4][5]
Característiques
[modifica]El pla corporal de les zignematofícies és simple, i sembla que el grup ha patit una pèrdua secundària de complexitat morfològica.[6] Els membres més basals són unicel·lulars, però les espècies filamentoses han evolucionat almenys cinc vegades,[7] i algunes espècies formen colònies; cada cèl·lula conté un sol nucli.[8] Els cloroplasts són grans i contenen un o diversos pirenoides. Un o diversos cloroplasts poden estar presents en una sola cèl·lula. La forma del cloroplast pot ser en estrella (Zygnema), en forma de cinta (Spirogyra) o elaboradament lobulada.
A les zignematofícies, que comparteixen tots els enzims principals per a la síntesi i les remodificacions de la paret cel·lular amb les plantes terrestres,[9] les parets cel·lulars estan compostes per tres capes: una capa externa que consisteix en moc, una paret primària que consisteix en microfibril·les i una capa més interna de microfibril·les cel·lulòsiques. Algunes espècies es desfan de la seva paret primària i només conserven la capa més interna. La paret cel·lular pot estar decorada de diverses maneres amb estries, grànuls o espines. A les Desmidiales, hi ha porus a la paret cel·lular que permeten a la cèl·lula secretar una capa de mucílag per protegir-se.[8] Diverses zignematofícies contenen gens implicats en la protecció contra la dessecació que semblen haver estat derivats per transferència horitzontal de gens de bacteris; els gens es troben en plantes, Zygnematophyceae i bacteris, però no en altres organismes. Els gens poden haver ajudat a que les plantes fessin la transició a la vida terrestre.[9][10]
Reproducció
[modifica]Les Zygnematophyceae poden reproduir-se tant asexualment com sexualment. La reproducció asexual té lloc mitjançant fragmentació, divisió cel·lular, formació d'acinets o partenòspores.[8]
La reproducció sexual es realitza mitjançant un procés anomenat conjugació.[11] Inusualment, els gàmetes no tenen flagels,[8] i tampoc tenen centríols, cosa que suggereix que els flagels no es van perdre secundàriament. Aquesta manca de flagels diferencia les zignematofícies de gairebé tots els grups d'algues, excepte les algues vermelles.[12] Els gàmetes són semblants a les cèl·lules vegetatives.[8]
En la conjugació, les cèl·lules o filaments de sexe oposat s'alineen i es formen tubs entre les cèl·lules corresponents. Les cèl·lules masculines es tornen ameboides i s'arrosseguen per la femella, o de vegades ambdues cèl·lules s'arrosseguen fins al tub de connexió. Les cèl·lules es troben i es fusionen per formar un zigot, que més tard experimenta meiosi per produir noves cèl·lules o filaments. Com en les plantes terrestres, només la femella transmet els seus cloroplasts a la descendència.[13]
Taxonomia
[modifica]Les 4.749 espècies de la classe Zygnematophyceae estan repartides en cinc ordres, la majoria incloses en l'ordre Desmidiales:[3]
- Ordre Desmidiales
- Ordre Serritaeniales
- Ordre Spirogloeales
- Ordre Spirogyrales
- Ordre Zygnematales
Referències
[modifica]- 1 2 «Les zignematofícies o conjugades | Història Natural PPCC» (en català). [Consulta: 17 desembre 2025].
- ↑ Gontcharov AA, Marin B, Melkonian M «Are combined analyses better than single gene phylogenies? A case study using SSU rDNA and rbcL sequence comparisons in the Zygnematophyceae (Streptophyta)». Mol. Biol. Evol., 21, 3, març 2004, p. 612–24. DOI: 10.1093/molbev/msh052. PMID: 14739253.
- 1 2 «Zygnematophyceae - AlgaeBase» (en anglès). [Consulta: 17 desembre 2025].
- ↑ Campbell, N. A. & Reece, J. B. 2005. Biology, Seventh Edition. Benjamin Cummings, San Francisco.
- ↑ Turmel, M., Otis, C. & Lemieux, C. 2005. The Complete Chloroplast DNA Sequences of the Charophycean Green Algae Staurastrum and Zygnema Reveal that the Chloroplast Genome Underwent Extensive Changes During the Evolution of the Zygnematales. BMC Biology 3:22
- ↑ Nishiyama, Tomoaki; Sakayama, Hidetoshi; de Vries, Jan; Buschmann, Henrik; Saint-Marcoux, Denis; Ullrich, Kristian K.; Haas, Fabian B.; Vanderstraeten, Lisa; Becker, Dirk «The Chara Genome: Secondary Complexity and Implications for Plant Terrestrialization». Cell, vol. 174, 2, 7-2018, p. 448–464.e24. DOI: 10.1016/j.cell.2018.06.033. PMID: 30007417.
- ↑ Hess, Sebastian; Williams, Shelby K.; Busch, Anna; Irisarri, Iker; Delwiche, Charles F.; Vries, Sophie de; Darienko, Tatyana; Roger, Andrew J.; Archibald, John M. «A phylogenomically informed five-order system for the closest relatives of land plants» (en english). Current Biology, vol. 32, 20, 01-09-2022, p. 4473–4482.e7. Bibcode: 2022CBio...32E4473H. DOI: 10.1016/j.cub.2022.08.022. ISSN: 0960-9822. PMC: 9632326. PMID: 36055238.
- 1 2 3 4 5 Hall, John D. & McCourt, Richard M. (2017), "Zygnematophyta", Handbook of the Protists, pàg. 135–163, ISBN 978-3-319-28149-0, DOI 10.1007/978-3-319-28149-0_41
- 1 2 Feng, Xuehuan; Zheng, Jinfang; Irisarri, Iker; Yu, Huihui; Zheng, Bo; Ali, Zahin; De Vries, Sophie; Keller, Jean; Fürst-Jansen, Janine M. R. «Genomes of multicellular algal sisters to land plants illuminate signaling network evolution». Nature Genetics, vol. 56, 5, 2024, p. 1018–1031. DOI: 10.1038/s41588-024-01737-3. PMC: 11096116. PMID: 38693345.
- ↑ Cheng, Shifeng; Xian, Wenfei; Fu, Yuan; Marin, Birger; Keller, Jean; Wu, Tian; Sun, Wenjing; Li, Xiuli; Xu, Yan «Genomes of Subaerial Zygnematophyceae Provide Insights into Land Plant Evolution». Cell, vol. 179, 5, 2019, p. 1057–1067.e14. DOI: 10.1016/j.cell.2019.10.019. PMID: 31730849.
- ↑ Kapraun, D. F. «Nuclear DNA Content Estimates in Green Algal Lineages: Chlorophyta and Streptophyta». Annals of Botany, vol. 99, 4, 30-11-2006, p. 677–701. DOI: 10.1093/aob/mcl294. PMC: 2802934. PMID: 17272304.
- ↑ Guiry, Michael D. «Taxonomy and nomenclature of the Conjugatophyceae (= Zygnematophyceae)». Algae, vol. 28, 1, 15-03-2013, p. 1–29. Bibcode: 2013Algae..28....1G. DOI: 10.4490/algae.2013.28.1.001.
- ↑ «3D-reconstructions of zygospores in Zygnema vaginatum (Charophyta) reveal details of cell wall formation, suggesting adaptations to extreme habitats». Physiologia Plantarum, vol. 175, 4, 23-08-2023. Bibcode: 2023PPlan.175E3988P. DOI: 10.1111/ppl.13988. PMC: 10953328. PMID: 37616005.
