Nap
 |
Per a altres significats, vegeu «Nap (desambiguació)». |
 | |
| Productor | Brassica rapa subsp. rapa i Brassica rapa subsp. rapifera  |
|---|---|
| Detalls | |
| Tipus | arrel comestible |
El nap (Brassica rapa var. rapa) és una planta comestible amb flor de la família de les brassicàcies.[1] conreada principalment en climes temperats de tot el planeta com a aliment per al bestiar i pel consum humà, principalment per la seva tija bulbosa.
La varietat més comuna de nap comercialitzada com a hortalissa a Europa i l'Amèrica del Nord és de pell i carn blanca, a excepció dels 1—3 cm superiors que, en sobresortir de la terra i rebre la llum del sol, adquireixen un color purpuri, vermell o verdós. Aquesta part superior es desenvolupa a partir del teixit de la tija, però roman soldada a l'arrel, que és pràcticament esfèrica, d'uns 5—15 cm de diàmetre i no té arrels laterals.[2] L'arrel principal (que es troba per sota de l'arrel engreixada) és prima i de 10 cm o més de longitud; es talla després de la recol·lecció.
Les varietats petites i blanes són conreades per al consum humà. Les fulles de nap es consumeixen de vegades com a "verdures de nap" i el seu sabor s'assembla al de les fulles de mostassa (amb les quals estan estretament relacionades). Les fulles de nap són un acompanyament comú en la cuina del sud-est dels Estats Units, principalment a finals de tardor i a l'hivern. Es prefereixen les fulles més petites. Les varietats de nap conreades específicament per les seves fulles s'assemblen a les de la mostassa i tenen arrels petites. Entre aquestes es troben el rapini, el bròcoli rabe, o el grelo, el bok choy (Brassica rapa chinensis) i la col xinesa (Brassica rapa pekinensis). Al igual que la col crua o el rave, les fulles i arrels de nap tenen un sabor picant que se suavitza després de la cocció.
Les fulles i arrels de les varietats més grans s'utilitzen com a aliment per al bestiar.[3]
Descripció
[modifica]És una verdura consumida per la seva arrel conreat en climes temperats. Segons les varietats es destina a l'alimentació animal (nap farratger) o a l'alimentació humana (varietats més petites i suaus). Els naps farratgers són un conreu típic dels secans de la Catalunya subhumida, principalment de la comarca d'Osona. Se sembren a final d'estiu i es cullen a final de primavera o principi d'estiu següent. El bestiar pot consumir la tija, les fulles i les arrels.
El Calendari Republicà Francès dedica al nap farratger (navet en francès) un dels dies de la tardor.
Els naps de consum humà són típics de la Cerdanya (són de color negre a diferència de la majoria que són blancs).[4] També es conreen a les hortes els naps tipus martell, blancs i molt fins.[5] Els naps són plantes bianuals d'origen asiàtic o mediterrani. Les fulles són enteres i neixen directament de l'arrel. El primer any desenvolupa una arrel engruixida en la part superior i el segon any floreix, fent de 8 a 12 fulles de 30 a 35cm de llarg per entre 7 i 12 cm d'ample, que donen llavors dins d'una síliqua.
Nutrició
[modifica]La part aèria conté d'un 65 a un 80% d'IVDDM (In Vitro Digestible Dry Matter), sobre un 20% de fibres NDF (Neutral Detergent Fiber) i un 23% de fibres ADF (Acid Detergent Fiber). La part terrestre conté entre un 10 i 14% de proteïna crua i entre un 80 i 85% d'IVDDM. L'arrel només és rica en vitamina C, mentre que les fulles verdes i tendres (comestibles) ho són en major mesura en A, però també en C, K i calci.[6]
Origen
[modifica]Existeix evidència que demostra l'existència del cultiu del nap durant el segle xv aC a l'Índia, principalment per les seves llavors de les quals s'extreia un oli, encara que també al nord de l'Índia era utilitzat per a la preparació d'amanides. En l'idioma hindi, al nap se l'anomena Shalgam (शल्गम).[7]
El nap era un cultiu ja establert en el període hel·lenístic i l'Imperi Romà, la qual cosa porta a la suposició que va ser introduït com a cultiu abans d'aquest. Safo de Mitilene, una poetessa grega del segle vii aC, anomena una de les seves amants Gongýla ("nap"). Diverses investigacions afirmen, de totes maneres, que "gairebé no existeix registre arqueològic disponible" que ajudi a determinar la seva història prèvia i la seva domesticació.
Formes salvatges de naps i els seus parents, les mostasses, es troben al llarg d'Àsia i Europa, cosa que suggereix que la seva domesticació va tenir lloc en algun punt d'aquesta zona. Tot i això, Zohary i Hopf van concloure que "les suggerències sobre els orígens d'aquestes plantes s'han de basar necessàriament en consideracions lingüístiques".[8]
Conreu
[modifica]
El seu cultiu està relativament emparentat amb el de la col. Té preferències per terres amb llims i poc calcaris (relativament àcides), però suporta bé terres lleugers i relativament pobres. No es desenvolupa correctament en terres molt compactes o de baix drenatge.
Les llavors del nap són petites. En planter han de tenir un bon control d'humitat per la germinació. La terra del planter ha d'estar ben arada, ferma i lliure de males herbes i terrossos. També es pot plantar directament en terra o en el rostoll d'altre cultiu. Per fer-ho cal debilitar la pastura anterior. Una vegada s'hagi plantat, el nap competirà amb el cultiu previ i les males herbes existents per ell mateix. El plantat directe redueix les pèrdues per plaga d'insectes i l'erosió en terres amb pendent. Proporciona als animals un terra ferm pel seu pas i permet el rebrotar del cultiu anterior.
A terra es planta en fileres separades 25 cm, i dins de cada filera, se separen 5 cm entre llavors.[9] Cal cobrir les llavors i premsar lleugerament. Se sol fertilitzar uns 3 dies després del sembrat, sempre al costat de les llavors, no directament. Quan brota, se sol replantar una distància entre plantes de 8 cm. L'adob de nitrogen depèn de la matèria orgànica existent. Si és inferior al 2%, uns 142Kg/Ha, si està entre el 2 i el 5%, uns 112Kg/Ha i si és superior al 5% entre 65 i 90 Kg/Ha. També requerirà fòsfor i potassi similar a altres cultius de gra petit, així com ajustos de bor i sofre.
El sembrat es pot fer durant tot l'any. El cultiu sol durar un parell de mesos, amb rec abundant. No requereix sol directe. El cultiu de primavera se sol recollir a l'estiu pel consum directe. Les de l'estiu es cullen abans de les gelades i es solen conservar durant el període hivernal de manera similar a la pastanaga.
Principals varietats cultivades
[modifica]Estan registrades en el catàleg europeu d'espècies i varietats més de 150 varietats.[10]
El catàleg oficial francès en té més de 25. Entre aquestes hi ha:
- Varietats no híbrides: Globus blanc amb coll morat, Bola d'or groga, Mitja llarga de Croissy, De Milà de coll rosa, De Montesson, De Nancy de fulla sencera, Vertus marteux, del Palatinat (regió), Rave primerenc d'Alvèrnia, Rave de Llemosí (regió occitana), Roja plana primerenca amb fulles senceres, etc.
- Varietats híbrides: Alderton, Clodoveu, Declic, Sweetbell.
S'han creat noves varietats resistents a malalties provocades per Mycosphaerella, Fusarium o Xanthomonas.[11]
Plagues i malalties
[modifica]Es veu afectada per l'hèrnia de la rel (deficiències de pH), nus de la rel, rovell blanc, sarna, antracnosi i virus del mosaic del nap. La majoria es resolen amb la rotació, encara que hi ha variants resistents a algunes malalties. És atacada per la mosca de la col. Per evitar el contagi de les larves que hagin quedat en el terra, es procedeix amb la rotació del cultiu o l'ús d'insecticides abans de la plantació. Si en el segon any persistís, cal fer una rotació de fins a 6 anys.
Usos agrícoles
[modifica]En l'alimentació del bestiar s'utilitzen varietats de naps farratgers, específicament desenvolupades per a l'alimentació dels animals de granja. El nap farratger s'utilitza per cobrir l'alimentació animal en períodes de creixement escàs o nul de les pastures. Es caracteritza per tenir unes produccions elevades, en períodes curts de temps, de cultiu poc exigent, amb plantes d'alt valor nutritiu i digestibilitat, i pot ser consumit directament al camp.[12]
Usos culinaris
[modifica]Els naps es mengen normalment bullits havent tret la capa exterior que acostuma a estar bruta de terra. Combinen bé amb el porc i altres greixos animals. Com gran part de les plantes de la família Brassicaceae es considera que el seu consum protegeix de diversos tipus de càncer. Te propietats vigoritzants i alcalinitzants en l'organisme.[13]
Els fesols i naps són un plat típic de la gastronomia valenciana. Nap i col és també una combinació molt típica. Són plantes ja conegudes per grecs i romans després substituïdes per les patates. En els camps de concentració nazis eren la base de l'alimentació dels presoners (els països freds com Alemanya en són uns grans productors).
El conreu del nap als Països Catalans
[modifica]El conreu del nap ha estat històricament una peça fonamental de l'agricultura i la gastronomia dels Països Catalans, especialment en zones de muntanya i de clima temperat. Tot i que durant el segle XX va perdre pes davant de la introducció massiva de la patata, en l'actualitat viu una revifalla gràcies al reconeixement de varietats locals amb segells de qualitat i el seu ús en la cuina d'autor.[14]
Varietats locals destacades
[modifica]Dins el territori, existeixen ecotipus diferenciats per la forma, el color i el gust, adaptats a les condicions edafoclimàtiques de cada zona:
- Nap de la Cerdanya: És un nap de pell marronosa i polpa blanca, de forma allargada (per sobre dels 25 cm.). És un cultiu d'altitud (per sobre dels 1.000 metres).[15]
- Nap negre: De forma allargada i pell fina i negra. És molt apreciat en la cuina de guisats per la seva textura fina i la seva capacitat d'absorbir els greixos de la cocció.[16]
Cicle de cultiu i clima
[modifica]El nap és una planta de clima fresc i humit. Als Països Catalans, el seu cicle se sol ajustar de la següent manera:
- Sembra: Es realitza habitualment a finals d'estiu (agost o setembre), aprofitant les primeres pluges de tardor. En zones de muntanya, la sembra pot avançar-se al juliol.[17]
- Sòl: Prefereix sòls tous, rics en matèria orgànica i ben drenats. En sòls massa compactes o pedregosos, l'arrel es deforma i perd qualitat comercial.
- Collita: Es produeix entre novembre i gener. El fred de les primeres gelades és beneficiós, ja que indueix la hidròlisi del midó en sucres simples, fent que el nap resulti més dolç i menys amarg.[17]
Gastronomia
[modifica]A diferència d'altres cultures on el nap s'ha considerat un aliment de subsistència, a l'àrea mediterrània catalanoparlant té un rol culinari destacat. És un ingredient obligatori en l'escudella i carn d'olla i en alguns plats de carn, com l'ànec amb naps. Al País Valencià és l'ingredient que aporta la cremositat i el gust característic a l'arròs amb fesols i naps.
Ús en heràldica
[modifica]
El nap és una antiga figura vegetal en heràldica. Va ser utilitzada per Leonhard von Keutschach, príncep-arquebisbe de Salzburg. El nap continua sent el cor de l'escut d'armes de Keutschach am See.[18]
Les armes de l'antic municipi de Kiikala, Finlàndia, eren de gules, un nap d'or.[19]
Aparició en la literatura i cultura popular
[modifica]
El nom de nap es va donar al dia 23 del mes de Vendemiari en el calendari republicà o revolucionari francès,[20] equivalent al 14 d'octubre del calendari gregorià.
"El nap gegant" (Repka en rus, Ripka en ucraïnès) és el títol d'un conte tradicional eslau oriental, del tipus conte acumulatiu.[21]
Referències
[modifica]- ↑ Tardío, Javier; Santayana, Manuel Pardo de; Valverde, Ramón Morales; Molina, María; Mata, Laura Aceituno. «Brassica rapa L. subsp. rapa y Brassica napus var. napobrassica (L.) Rchb.». A: Inventario español de los conocimientos tradicionales relativos a la biodiversidad agrícola: volumen 2: fichas (en castellà). Gobierno de España, Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, 2018, p. 79-86. ISBN 978-84-491-1614-8.
- ↑ «Multilingual taxonomic information from the University of Melbourne.». [Consulta: 2 diciembre 2016].
- ↑ https://plants.usda.gov/plantguide/pdf/pg_brrar.pdf
- ↑ «naps de talltendre» (
PDF). Productes de la terra p. 45. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 16 febrer 2026]. - ↑ Mayordomo i García, Rosa. «Temps de collita: naps de Cerdanya». Acadèmia Catalana de Gastronomia i Nutrició, 18-11-2016. [Consulta: 16 febrer 2026].
- ↑ «Turnips, raw». USDA - Food Data Central.
- ↑ «Turnip – Brassica Rapa». [Consulta: 14 enero 2013].
- ↑ Domestication of plants in the Old World, third edition. Oxford: University Press, 2000. ISBN 9780199549061.
- ↑ Kreuter, Marie Louise. Jardín y huerto biológicos (en castellà). Ediciones Mundi-Prensa, 2005, p. 158. ISBN 978-84-8476-086-3.
- ↑ Consulta en línia del Catàleg europeu de la base de dades de la Comissió Europea
- ↑ «Variétés résistantes aux bioagresseurs Qui fait quoi ?» (en francès). Jardins de France, 7-2023, p. 31-33.
- ↑ Delgado Enguita, Ignacio. El nabo forrajero. Ministerio de Agricultura Pesca y Alimentación, 1984. ISBN 84-341-03605.
- ↑ Delecroix, Jean-Marie. Los 170 alimentos más saludables: Descubre los mejores aliados para cuidarte (en castellà). Editorial AMAT, 2025-05-24, p. 325. ISBN 978-84-9735-827-9.
- ↑ «Varietats locals de nap a Catalunya». Fundació Miquel Agustí. [Consulta: 28 febrer 2024].
- ↑ «Nap de Talltendre». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 28 febrer 2026].
- ↑ «Nap Negre demontanya». agricultura.gencat.cat. [Consulta: 28 febrer 2026].
- 1 2 «El conreu del nap». Horticultura.cat. [Consulta: 28 febrer 2026].
- ↑ Schmöger, M. «Keutschach am See, Carinthia (Austria)». CRW Flags - Flags of the World (website) - Vexil·lologia, 27-01-2010. [Consulta: 24 agost 2023]. «Blazoning of arms ... on an inescutcheon Sable a turnip Argent with three leaves Vert.»
- ↑ Hartemink, Ralf. «Kiikala» (en anglès). Heraldry Wiki. Arxivat de l'original el 2022-10-23. [Consulta: 14 febrer 2021]. «Official blazon (Finnish): Punaisessa kentässä kultainen nauris»
- ↑ Fabre d'Églantine, Ph. Fr. Na. Fabre d'Églantine, Rapport fait à la Convention nationale dans la séance du 3 du second mois de la seconde année de la République Française, p. 19 (francès)
- ↑ (rus) versió russa recollit per Vladimir Anikine.
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]
