Hepatitis B
L'hepatitis B és un dels tipus d'hepatitis vírica que es coneixen. Es transmet per via sanguínia o per via sexual des d'un malalt amb hepatitis activa o d'un portador sa del virus de l'hepatitis B (VHB). Pot causar una infecció aguda, però sovint persisteix a la sang de forma crònica, podent cursar cirrosi hepàtica al fetge, càncer de fetge, insuficiència hepàtica i, eventualment, la mort. Actualment hi ha una vacuna per a la seua prevenció.
La infecció per VHB permet la infecció per l'agent delta causant de l'hepatitis D o el qual pot causar una fallada hepàtica i la mort fulminant.
El virus es transmet comunament per via sexual, però també tenen rellevància epidemiològica els UDVP (usuaris de drogues per via parenteral, transfusions sanguínies, tatuatges, acupuntura, extraccions dentals i per via vertical durant el part). Com moltes MTS es pot prevenir fent servir preservatiu en les relacions sexuals amb persones de qui es desconeix el seu estat d'infecció.
Transmissió
[modifica]Una persona sana es pot contagiar quan la seva sang entra en contacte amb la sang d'una persona infectada pel virus de l'hepatitis B. Les causes més freqüents de contagi són:[1]
- Les transfusions sanguínies (si una persona sana rep sang d'una de donant infectada). Actualment això no és possible a Catalunya, ja que s'analitzen sistemàticament totes les donacions
- Les punxades amb xeringues que han estat utilitzades per persones infectades (tatuatges, acupuntura, consum de drogues…).
- El contacte amb líquids corporals a través de relacions sexuals no protegides.
- Les ferides, esgarrapades i altres lesions a la pell (quan la sang d'aquestes entra en contacte amb la sang d'una persona infectada).
- El fet de compartir objectes d'higiene personal, com ara raspalls de dents, maquinetes d'afaitar, tallaungles, etc., amb una persona infectada.
- De mare a fill en el moment del part (a aquest mecanisme se li diu transmissió vertical).[1]
Símptomes
[modifica]De vegades els símptomes triguen a manifestar-se o no arriben a fer-ho mai, però això no implica que el virus no es pugui transmetre a una altra persona. Els símptomes inclouen cansament, pèrdua de la gana, nàusees, vòmits, dolor d'estómac, dolor de les articulacions, febre, icterícia (coloració groga de la pell i dels ulls), orina fosca. Des del moment que la persona entra en contacte amb el virus fins que desenvolupa la infecció poden passar d'un a sis mesos.[1]
Diagnòstic
[modifica]Les proves per a la detecció de la infecció pel virus de l'hepatitis B es realitzen per anàlisi de sang (en el sèrum), i per detectar els antígens virals (proteïnes produïdes pel virus) i els anticossos produïts per l'hoste. La interpretació d'aquests assaigs és complexa.[2]
L'antigen de superfície de l'hepatitis B (AgHBs) s'utilitza amb més freqüència per detectar la presència d'aquesta infecció. És el primer antigen viral detectable que apareix durant la infecció. Tanmateix, al principi d'una infecció, aquest antigen pot no estar present i pot ser indetectable més endavant en la infecció, ja que l'hoste l'elimina. El virió infecciós conté una "partícula central" interna que envolta el genoma viral. La partícula central icosaèdrica està formada per 180 o 240 còpies de la proteïna central, coneguda alternativament com a antigen central de l'hepatitis B o AgHBc. Durant aquesta "finestra" en què l'hoste roman infectat però elimina el virus amb èxit, els anticossos IgM específics contra l'antigen central de l'hepatitis B (IgM anti-HBc) poden ser l'única evidència serològica de la malaltia. Per tant, la majoria dels diagrames de diagnòstic d'hepatitis B contenen AgHBs i AcHBc total (tant IgM com IgG).[3]
Poc després de l'aparició de l'AgHBs, pot aparèixer un altre antigen anomenat antigen e de l'hepatitis B (AgHBe). Tradicionalment, la presència d'AgHBe en el sèrum d'un hoste s'associa amb taxes molt més altes de replicació viral i una infectivitat augmentada; Tanmateix, hi ha variants del virus de l'hepatitis B que no produeixen l'antigen "e", per la qual cosa aquesta regla no sempre és certa.[4] En general, només s'ha trobat que una minoria de casos diagnosticats d'hepatitis B presenten l'antigen "e". Durant el curs natural d'una infecció, l'AgHBe pot ser eliminat i immediatament després de l'aparició d'anticossos contra l'antigen "e" ("AcHBe"). Aquesta conversió sol estar associada amb una disminució dràstica de la replicació viral.[5]
Si l'hoste finalment aconsegueix eliminar la infecció, l'AgHBs esdevindrà indetectable i anirà seguit d'anticossos d'IgG contra l'antigen de superfície i l'antigen central de l'hepatitis B (IgG anti-HBs i IgG anti-HBc).[6][7] El temps entre l'eliminació de l'AgHBs i l'aparició d'AcHBs s'anomena període finestra. Una persona negativa per a AgHBs, però positiva per a AcHBs, haurà eliminat la infecció o hauria estat vacunada prèviament.[7]
Les persones que romanen positives per a AgHBs durant almenys sis mesos es consideren portadores d'hepatitis B.[8] Els portadors del virus poden tenir hepatitis B crònica, que es reflectiria en nivells elevats d'alanina-aminotransferasa (ALT) sèrica i inflamació del fetge, si es troben en la fase d'eliminació immunitària de la infecció crònica. Els portadors que han seroconvertit a un estat AgHBe negatiu, en particular aquells que van adquirir la infecció en l'edat adulta, tenen molt poca multiplicació viral i, per tant, poden tenir poc risc de complicacions a llarg termini o de transmetre la infecció a altres persones.[9] Tanmateix, és rar, però possible que les persones entrin en una "escapada immunitària" amb hepatitis AgHBe negativa reactivada, mostrant de nou signes de malaltia malgrat un control complet previ del sistema immunitari. Això ocasiona una alta replicació viral i una progressió més ràpida cap a la cirrosi, en comparació amb el curs típic de la malaltia. Aquestes persones normalment tindran AcHBe detectables, però cap AgHBe detectable al sèrum.[10]
Tractament
[modifica]El tractament és difícil i és per això que cal protegir-se amb la vacunació. En el cas de l'hepatitis aguda, no existeix un tractament específic. Es recomana descansar, seguir una dieta equilibrada i beure molt líquid. Cal evitar especialment el consum d'alcohol i consultar el metge davant qualsevol dubte sobre aliments o substàncies a prendre.
Tot i que cap dels medicaments disponibles pot eliminar la infecció, poden aturar la replicació del virus, minimitzant així el dany hepàtic. A partir del 2024, hi ha quatre medicaments autoritzats per al tractament de la infecció per hepatitis B a Espanya.[11] Aquests inclouen els medicaments antivirals lamivudina, entecavir, tenofovir disoproxil, i el modulador del sistema immunitari peginterferó alfa-2a. El 2015, l'Organització Mundial de la Salut va recomanar tenofovir o entecavir com a agents de primera línia.[12] Les persones amb cirrosi actual són les que més necessiten tractament.[12]
En els casos de cirrosi o altres complicacions, pot ser necessari un trasplantament de fetge.[1]
Vacunació
[modifica]A Catalunya, els preadolescents de dotze anys reben de forma sistemàtica la vacuna de l'hepatitis B conjuntament amb la de l'hepatitis A. També s'ha afegit la vacunació sistemàtica de l'hepatitis B al calendari per a tots els nadons en el primer any de vida. Aquesta vacuna requereix tres dosis i és molt eficaç i fàcil d'administrar. Es posa al braç amb agulles indolores, és completament inofensiva i no produeix efectes secundaris (febre, vòmits, etc.).[1]
Referències
[modifica]- 1 2 3 4 5 «Hepatitis B». Canal Salut. Generalitat de Catalunya.
- ↑ «Serological markers of HBV infectivity». Ann. Ist. Super. Sanità, vol. 24, 2, 1987, p. 217–23. PMID: 3331068.
- ↑ Desk Encyclopedia of Human and Medical Virology. Boston: Academic Press, 2009, p. 110. ISBN 978-0-12-375147-8.
- ↑ «The natural history of chronic HBV infection and geographical differences». Antiviral Therapy, vol. 15, 3_suppl, 2010, p. 25–33. DOI: 10.3851/IMP1621. PMID: 21041901.
- ↑ Azmi, Ahmad Najib «Practical approach in hepatitis B e antigen-negative individuals to identify treatment candidates» (en anglès). World Journal of Gastroenterology, vol. 20, 34, 2014. DOI: 10.3748/wjg.v20.i34.12045. ISSN: 1007-9327. PMC: 4161793. PMID: 25232242.
- ↑ «Hepatitis Viruses». A: Baron S. Baron's Medical Microbiology. 4th. University of Texas Medical Branch, 1996. ISBN 978-0-9631172-1-2.
- 1 2 Kramvis, Anna; Chang, Kyong-Mi; Dandri, Maura; Farci, Patrizia; Glebe, Dieter; Hu, Jianming; Janssen, Harry L. A.; Lau, Daryl T. Y.; Penicaud, Capucine «A roadmap for serum biomarkers for hepatitis B virus: current status and future outlook» (en anglès). Nature Reviews Gastroenterology & Hepatology, vol. 19, 11, 11-2022, p. 727–745. DOI: 10.1038/s41575-022-00649-z. ISSN: 1759-5045. PMC: 9298709. PMID: 35859026.
- ↑ «Chronic hepatitis B». Hepatology, vol. 45, 2, 2-2007, p. 507–39. DOI: 10.1002/hep.21513. PMID: 17256718.
- ↑ «Predictive factors for reactivation of hepatitis B following hepatitis B e antigen seroconversion in chronic hepatitis B». Gastroenterology, vol. 133, 5, 11-2007, p. 1458–65. DOI: 10.1053/j.gastro.2007.08.039. PMID: 17935720.
- ↑ Lazarevic, Ivana; Banko, Ana; Miljanovic, Danijela; Cupic, Maja «Immune-Escape Hepatitis B Virus Mutations Associated with Viral Reactivation upon Immunosuppression» (en anglès). Viruses, vol. 11, 9, 24-08-2019, p. 778. DOI: 10.3390/v11090778. ISSN: 1999-4915. PMC: 6784188. PMID: 31450544.
- ↑ «Centro de Información online de Medicamentos de la AEMPS - CIMA». Madrid: AEMPS. Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad, 2025.
- 1 2 GUIDELINES FOR THE PREVENTION, CARE AND TREATMENT OF PERSONS WITH CHRONIC HEPATITIS B INFECTION. World Health Organization, Mar 2015. ISBN 978924154905-9.
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]
- «Hepatitis B». Canal Salut. Generalitat de Catalunya.
- «Hepatitis B » Viruses » Pathogen Profile Dictionary». [Consulta: 26 desembre 2015].
