close
Vai al contenuto

Donau

Da Wikipedia
Articul per Ladin Gherdëina BERJAYA
Donau
BERJAYA
La Donau a Budapest
BERJAYA
Inuem natifDonau (tudësch)
Dunaj (slovach)
Duna (ungaresc)
Dunav / Дунав (serbo-croat)
Дунав (bulgaresc)
Dunărea (romen)
Дунай (ucrain)
Raion
StatBERJAYA Germania  BERJAYA Austria  BERJAYA Slovachia  BERJAYA Ungaria  BERJAYA Croazia  BERJAYA Serbia  BERJAYA Bulgaria  BERJAYA Romania  BERJAYA Moldavia  BERJAYA Ucraina
Majera ziteies
Carateristiches natureles
FuntanaBreg
postFurtwangen im Schwarzwald, Baden-Württemberg, Germania
coordinedes48°05′44″N 8°09′18″E / 48.09556°N 8.15500°E / 48.09556; 8.15500
autëza1 078 m
Segonda funtanaBrigach
postSt. Georgen im Schwarzwald, Baden-Württemberg, Germania
coordinedes48°06′24″N 8°16′51″E / 48.10667°N 8.28083°E / 48.10667; 8.28083
autëza940 m
BociaMer Fosch
postRomania
coordinedes45°13′3″N 29°45′41″E / 45.21750°N 29.76139°E / 45.21750; 29.76139
Lunghëza2 850 km
Ciavuel idrografich801 463 km2
Purteda
mesana6 510 m3/s
mascima15 900 m3/s
minima1 790 m3/s

La Donau ie l segondo ruf plu lonch de l'Europa do la Volga. La passa tres gran pert de l'Europa zentrela y l'Europa dl sud-est, dal Bosch Fosch al Mer Fosch. Giut alalongia fova la Donau na fruntiera dl Imper Roman y culeghea al didancuei 10 paejes de l'Europa. La nasc tl sud-vest de la Germania y à na lunghëza de 2850 km[1], passan tres l'Austria, la Slovachia, Ungaria, Croazia, Serbia, Romania, Bulgaria, Moldavia y Ucraina dan che la se jeta ite tl Mer Fosch.

Geografia

[mudé | muda l codesc]

La Donau fova giut n ruf de cunfin dl Mper Roman. Aldidancuei iel l ruf che passa tres l majer numer de stac (10). L Nil ie segondo y passa tres 9 stac.

Referënzes

[mudé | muda l codesc]
  1. "Danube River". Encyclopædia Britannica (Online ed.). Trat ite ai 30 April 2022.