Alt Maresme
 |
S'ha proposat fusionar aquest article a «Maresme». (Vegeu la discussió, pendent de concretar). |
 |
Aquesta pàgina o secció és sospitosa de no respectar la neutralitat del punt de vista. |
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
| ||||
| Tipus | subcomarca  | |||
|---|---|---|---|---|
| Lloc | ||||
| ||||
| Estat | Espanya | |||
| Comunitat autònoma | Catalunya | |||
| Província | província de Barcelona | |||
| Àmbit funcional territorial | Àmbit Metropolità de Barcelona | |||
| Comarca | Maresme | |||
.JPG)
L'Alt Maresme és una subcomarca sense ús administratiu que inclou diversos municipis del Maresme, al nord-est de Mataró, i històricament reclamada, en especial pel que fa als municipis de Tordera, Malgrat i Palafolls, limítrofs amb la Selva. A finals de 1980, el 2005 i 2007 es va tornar a intentar fer via lliure a la seva tornada a la província de Girona. El sentiment majoritari es gironí; tanmateix, però, les administracions públiques no ultimen els passos per a proposar l'inclusió d'aquesta zona a la província de Girona, mitjançant la formació d'una nova comarca o la inclusió a la Selva. Una possible solució podria ser l'aprovació definitiva de les vegueries, atès que aquesta zona quedaria inclosa dins de la vegueria de Girona.[1] Els dotze municipis que en formen part són, de sud-oest a nord-est:
- Arenys de Mar
- Arenys de Munt
- Canet de Mar
- Sant Iscle de Vallalta
- Sant Pol de Mar
- Sant Cebrià de Vallalta
- Calella
- Pineda de Mar
- Santa Susanna
- Malgrat de Mar
- Palafolls
- Tordera
A aquesta subcomarca de 255,01km² hi havia 138.647 habitants segons el cens del 2011. El municipi més poblat és Pineda de Mar (25.838 hab.), i el menys poblat Sant Iscle de Vallalta (1.304 hab.).
La frontera històrica entre l'Alt i Baix Maresme és a la riera de Caldes. L'Alt Maresme pertanyia a la diòcesi, comtat, vegueria i corregiment de Girona, des de 1303 fins al 1833. Amb la divisió provincial del 1833 es va segregar de la jurisdicció tradicional i històrica de Girona per incorporar-lo a la província de Barcelona, però es va crear el partit judicial d'Arenys de Mar per mantenir les particularitats de la diòcesi de Girona en l'ordre judicial. A més a més, des de Canet de Mar fins a Tordera tota aquesta zona pertany a la regió sanitària de Girona. Fogars de la Selva es va incloure en la província de Barcelona i en el partit judicial d'Arenys de Mar, però des de la divisió comarcal de 1936 pertany a la comarca de la Selva, anteriorment forma part del terme municipal de Tordera.
Geografia
[modifica]
L'Alt Maresme està dominat com una zona d'altiplans, ja que conté des de muntanyes de 798 m (Turó Gros, a Sant Iscle de Vallalta) i va descendent l'altura mitjana de tots els turons a una altura de 300 m, com el Turó d'en Ventveió, a Canet de Mar.
Les rieres fan que l'aigua baixi per totes les valls i van creant les maresmes, de les quals ve denominada aquesta zona. Les rieres de més llargària són;
- La Riera d'Arenys
- La Riera Gavarra, a Canet de Mar
- La Riera de La Vallalta, a Sant Pol de Mar
- La Riera de Capaspre
- La Riera de Pineda
- La Riera de Santa Susanna
- El Riu Tordera
La subcomarca de l'Alt Maresme està marcada pel Parc Natural del Montnegre i el Corredor. Les serralada Litoral esta compresa per diferents turons aïllats grans i petits, creant discontinuïtats topogràfiques, que arriben fins al nivell de costa com el nostre cas és el Turó de Sant Pol. Molts factors topogràfics i geològics originen multituds de microclimes, relacionats amb la temperatura, disponibilitat d'aigua, gruix de sediments, combinació de la llum solar, entre d'altres fan que la vegetació, la flora i la fauna sobrevisqui.
L'Alt Maresme està compost per cinc unitats biogeogràfiques; La serralada, les valls interior, la plana litoral i les conques interiors, el litoral i la vall de La Tordera.
| Topònim | Municipis | Altura |
| Turó de Ca l'Amar | Arenys de Munt | 416m |
| Turó del Pollastre | Arenys de Munt | 295m |
| Turó de Ca l'Arquer | Arenys de Munt | 353m |
| Pedracastell | Canet de Mar i Sant Iscle de Vallalta | 309m |
| Turó de Noè | Canet de Mar | 305m |
| Turó d'en Vives | Sant Iscle de Vallalta | 765m |
| Turó Gros | Sant Celoni | 766m |
| Turó de la Grimola | Tordera | 625m |
| Puig d'en Caselles | Tordera | 628m |
| Turó de Llevant | Calella i Pineda de Mar | 405m |
| Turó dels Castanyers | Tordera | 375m |
| Puig de l'Estrell | Tordera | 455m |
| Roca-rossa | Tordera | 314m |
| Turó Gros de Miralles | Santa Susanna i Tordera | 343m |
| Montagut | Malgrat de Mar | 218m |
| Turó del Castell | Palafolls | 154m |
| Turó de la Dona Morta | Maçanet de la Selva | 190m |
| Turó d'en Gall | Blanes | 304m |
| Montalt | Arenys de Munt, Sant Andreu de Llavaneres, Dosrius i Sant Vicenç de Montalt | 596m |
| Els Crous | Sant Cebrià de Vallalta | 291m |
| El Corredor | Arenys de Munt | 642,2 m. |
Costa
[modifica]Malgrat de Mar disposa de 4,5 km de façana marítima amb una amplada entre 50 i 100 m, formada per tres platges i la punta de la Tordera. Disposa de miniclub per als infants durant els mesos de juliol i agost; i servei d'animació els 7 dies de la setmana, dins el programa de turisme familiar. Destinació de Turisme Familiar.
- La Conca
- Malgrat Centre
- Astillero
- Punta de la Tordera
Destinació de turisme familiar i esportiu, el municipi de Santa Susanna disposa de més de dos quilòmetres de platja.
- Dunes
- Caletes
- Llevant
Tot el municipi de Pineda de Mar és obert al mar amb una platja de 2.820 m de longitud i una amplada mitjana d'uns 40 m. Especial cura en el manteniment de la qualitat de l'aigua i de la sorra amb analítiques periòdiques de l'aigua de bany i de la sorra de la platja.
- Platja dels Pins
- Platja dels Pescadors
- Platja de la Riera
- Platja de Poblenou
- Platja Gran
Calella disposa de 3 km de platja d'una amplada mitjana de 55 metres: Gran, Garbí, Les Roques
Sant Pol de Mar disposa de petites cales rocoses de sorra neta i gruixuda entre els penya-segats i el mar amb molts serveis, equipaments i accessibilitat. Totes les platges disposen de vigilància dinàmica.
- La Murtra
- Can Villar
- Sant Pol / Els Pescadors
- La Platjola / Les Escaletes
- Morer
- Roca Grossa
Canet de Mar disposa de 2.150 m de costa de platges sorrenques, de fàcil accés a peu o amb bicicleta. A la part est del passeig marítim gaudeix d'una àrea de protecció de la vegetació litoral, palmeres, moreres i amb plantes típiques del litoral català (fonoll marí, el rave de mar, el cascall marí, atzavara, etc.)
- Roques Blanques/Sant Crist
- Platja de Canet
- Platja del Cavaió
Arenys de Mar disposa de tres platges de sorra daurada de gra gruixut: Cavaió, La Picòrdia i la Musclera. A més hi ha el port d'Arenys
