close
Và al contegnud

Pagina principala

De Wikipedia
Benrivad in su la Wikipedia in lengua lombarda
L'enciclopedia libera che tucc poden dà una man a scriver
con 80 166 vos

Acess segur
Version standard

Clica chì per vardà l'indes di pagine Varda l'indes   BERJAYAVarda la Guida esenziala   BERJAYA Pagina principala in Scriver Lombard   BERJAYADervì un cunt   BERJAYA Wikisource in Lombard  BERJAYA Wikizzionari in Lombard

BERJAYA
BERJAYA

Vos in vedrina

BERJAYA
Ritrait del Jann Galeaz

Ol Jann Galeaz Viscont (Pavia, 16 de otover 1351 - Meregnan, 3 de setember 1402) l'è stait un member de la dinastia Viscont, Sior de Milan e, despò del 1395, prim Duca de Milan.

Fiœl del Galeaz II e de la Bianca de Savoia, ind el 1360 l'ha sposad l'Isabella de Valois, s'cieta del re de França Joann II. La dota de la sposa l'è staita la Contea de Sommières, pò cambiada con qella de Vertus, de la qual ol Jann Galez al ciaperà ol sovernom de Cont de Virtuu. Ol matrimone l'è miga stait fortunad: tuts i s'cietin mas'c (Jann Galeaz, Azon, Carl) i è morts, e a la fin anca l'istessa mader, ind el partorir l'ultem, l'è spirada; domà l'unega fiœla, la Valentina, l'è restaita col pader.

Intratant ol Jann Galeaz l'ha fait esperienza ind l'art de la guerra e de la diplomazia, grazia ai conflits intra la so fameia e i Savoia. Ind el 1373, aprœv a Monticiar, l'è stait vencid e ferid dei trupe nemixe. L'ann dop l'ha rapresentad ol so pader ind i tratative cond l'Amedee IV de Savoia, e l'ha firmad la pax de Casal.

(Inanz)

BERJAYA
BERJAYA

Te 'l savevet che ...

El Mathatron a l'è un calcolator de tavol nonziad in del 1963 e sortid in del 1964 de la Mathatronics, retegnud el prim calcolator de tavol de la storia.

La machina l'è vegnuda in ment al William Kahn, ingegner strach de doperà di machine mecaneghe lente e grame de doperà, jutad del Roy Reach e del David Shapiro. El Kahn l'haveva lavorad a la division informatega de la Honeywell e l'era de l'ideja che di principi di gran computer fussen aplicabel anca in di màchine de tavol. I trè compartiven l'ideja de 'n computer personal e in del 1962 hann mollad el so lavorà quand che hann finid de progetà el Honeywell H-800 e hann fad sù un'azienda, con 18'000$ de capital di so daner e 54'000$ de capital di investitor de foeura. La mier del Kahn l'è vegnuda foeura cont el nom de la machina e de l'azienda e in del dicember 1962 gh'hann un prototip che 'l fonziona de la machina, che 'l convincc i investitor e ghe permet de regoeuj alter 300'000$.

In del 1963 el Reach l'ha sgirad per i Stat Unid cont un modell de legn de la Mathatron e di esempi de stampa del prototip per regoeuj i prim orden e in del november 1963 a l'è nonziada ofizzialment e in del 1964 l'è relassada e l'è restada per un quaj ann el prodot de tavol de ponta in di Stat Unid.

(Va inanz)

BERJAYA
BERJAYA

In di olter lengov

I des Wikipedie con pussee de articoi: Ingles, Cebuan, Todesch, Svedes, Frances, Olandes, Russ, Spagnoeul, Italian, Arab Egizzian

Alter lengov minoritari e piscinine: Vallon, Tarantin, Ligurin, Zulu, Mari de l'Est, Shona, Rusyn, Sami del Nord, Maori, Fiamingh oriental

BERJAYA
BERJAYA

Un proverbi a cas

"Scarliga merluss che l'è minga el to uss"
Schiscia chi per atualizà la pagina
BERJAYA
BERJAYA

Ocio!

  1. La lengua lombarda la gh'ha mia un standard parlad o scrit, donca in su la Wikipedia se doperen pussee de ortografie: l'è consiliad doperàn vuna in tra la la Noeuva Ortografia Lombarda e la Scriver Lombard, ma gh'è anca di grafie locai; per savénn pussee, varda i ortografie acetade.
  2. La Wikipedia la garantiss mia i so contegnud e l'è nanca censurada per i fiolin
BERJAYA
BERJAYA

Wikipedia

Wikipedia l'è un'enciclopedia libera e portada inanz apena de utent volontari. El so obietiv l'è de menà la cognossenza libera a tucc e in pussee lengov che se po.

I nost Cinch Pilaster inn:

  1. La Wikipedia l'è 'n enciclopedia e mia un regoeujer de informazzion senza controll
  2. La Wikipedia la gh'ha un pont de vista neutral e i informazzion i gh'han de vesser verificabil
  3. La Wikipedia l'è libera: tucc poden dà una man a scriver e la gh'ha la licenza dobia CC BY-SA e GDFL
  4. La Wikipedia la gh'ha un codes de comportament e tucc i gh'ha de rispetàss
  5. La Wikipedia la gh'ha mia di regole fisse foeura di 5 pilaster.
BERJAYA
BERJAYA

Una vos de scriver

BERJAYA
BERJAYA

Cossa se po fà?