close
Vés al contingut

Aristòtil

De Viquidites
BERJAYAAristòtil
BERJAYA
Bust d'Aristòtil
Projectes germans
BERJAYA  Biografia a la Viquipèdia
BERJAYA  Obres de l'autor a Viquitexts
BERJAYA  Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement Estagira (Grècia)
384 aC
Mort Antiga Calcis (Grècia)
322 aC (61/62 anys)
Ocupació Filòsof
Drets d'autor
BERJAYA Les citacions es troben en domini públic.
Modifica dades a Wikidata

Aristòtil [ἈριστοτέληΘ] (Estagira, Tràcia, 384 aC — Calcídia, Eubea, 322 aC) fou un filòsof grec. Se'l considera com un dels grans pensadors de la humanitat. El seu pensament en lògica, naturalisme i ètica dominaren en el pensament europeu fins ben entrat el segle XVI.

  • «El pitjor de les lleis dolentes és que contribueixen a formar homes, pitjor que elles, encarregats d'executar-les.»[1]
  • «El savi no diu tot el que pensa, però si pensa tot el que diu.»[3]
  • «El savi no té com a prioritat buscar el plaer, sinó evitar el dolor[2]
  • «En general els béns que provenen de l'atzar són els que provoquen enveja[4]
    (en grec antic) τὰ δ' ἀπὸ τύχης ἀγαθὰ φθονητότερα
    BERJAYA Retòrica. Llibre II, cap. 10
  • «Els grans coneixements engendren els grans dubtes.»[1]
  • «La natura és eterna, no pas les coses.»[4]
    (en grec antic) ἡ φύσις οὐδὲν μάτην ποιεῖ
  • «La natura no fa res en va.»[4]
  • «La riquesa consisteix molt més a gaudir que a posseir.»[1]
  • «Qualsevol pot enfadar-se, això és molt fàcil. Però enfadar-se amb la persona adequada, en el grau exacte, en el moment oportú, amb el propòsit just i de forma correcta, això certament, no resulta tan fàcil.»[3]
  • «Res trobem a la ment que abans no hagi passat pels sentits.»[2]
  • «Som el que fem repetidament. L'excel·lència, doncs, no és un acte, sinó un hàbit.»[2]
  • «Són pitjors els nous rics que els que ja fa molt de temps que ho són.»[4]
  • «Si viu sol [és incapaç de viure en societat o no en té cap necessitat], o bé és un Déu o bé una bèstia.»[5][6]
    (en grec antic) ὁ δὲ μὴ δυνάμενος κοινωνεῖν ἢ μηδὲν δεόμενος δι' αὐτάρκειαν οὐθὲν μέρος πόλεως, ὥστε ἢ θηρίον ἢ θεός.
    BERJAYA Política, § I, 2 (1253a27-29)
  • «L'home és per naturalesa un animal polític.»}[7]
    (en grec antic) ὁ ἄνθρωπος φύσει πολιτικὸν ζῷον
    BERJAYA Política, § I, 2 (1253a27-29)

Ètica a Nicòmac

[modifica | modifica el codi]
  • «Tot extrem és viciós, la virtut es troba al mig.»[1]
    (en grec antic) μᾶλλον φιλοῦσιν οἱ κοπιάσαντες
    BERJAYA Ètica a Nicòmac. § II, 6
  • «Més s'estima allò que amb més treball es guanya.»[4]
    (en grec antic) μᾶλλον φιλοῦσιν οἱ κοπιάσαντες
    BERJAYA Ètica a Nicòmac. § II, 9
  • «La decisió no és un impuls.»[8]
    (en grec antic) οὐκ ἐπιθυμία ἡ προαίρεσις
    BERJAYA Ètica a Nicòmac. § III, 2
  • «Fer alguna cosa dolenta i no sentir vergonya és la prova definitiva d'un caràcter malvat.»[2]
    (en grec antic) ἡ δ' ἀναισχυντία φαυλότης τις
    BERJAYA Ètica a Nicòmac. § IV, 9
  • «L'amistat és el més necessari de la vida; sense amics ningú voldria viure.»[2]
    (en grec antic) οὐδεὶς γὰρ ἂν ἕλοιτο ζῆν ἄνευ φίλων
    BERJAYA Ètica a Nicòmac. § VIII, 1

Atribuïdes

[modifica | modifica el codi]
  • «Plató és amic meu, però encara ho és més la veritat.»[9]
    (en llatí) Amicus Plato, sed magis amica veritas.
    Recollit per Joan Ulpius a Epítom d'adagis

Referències

[modifica | modifica el codi]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Bolinches, 2005.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 «Aristòtil». L'Ofici de viure. Barcelona: Catalunya Ràdio S.R.G., 18-05-2009. Arxivat de l'original el 1367004579. [Consulta: 4 febrer 2013].
  3. 3,0 3,1 García, Joan J. «Píndoles de felicitat», cop. 2011. Arxivat de l'original el 1394468008. [Consulta: 4 febrer 2013].
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Arróniz Hidalgo, 1997.
  5. Torralba, 2009.
  6. «Aristotle, Politics». Library at the University of Wales, Swansea. [Consulta: 19 desembre 2016].
  7. «Aristotle, Politics». Library at the University of Wales, Swansea. [Consulta: 19 desembre 2016].
  8. Torralba, 2010.
  9. Escolà, 1997, p. 77-129.

Bibliografia

[modifica | modifica el codi]