Picathartes
cropped.jpg) Picatarta collblanc  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Picathartidae |
| Gènere | Picathartes Lesson, 1828 Picathartes |
| Distribució | |
 | |
.svg){kind=icon}
Picathartes és l'únic gènere d'ocells passeriformes de la família dels picatàrtids (Picathartidae).[1][2][3] Agrupa espècies de les selves tropicals de l'oest i centre d'Àfrica[4] i reben el nom comú de picatarta.[5] Les espècies d'aquest gènere tenen el cap sense plomes i s'alimenten d'insectes i invertebrats capturats en zones rocoses humides. Ambdues espècies són totalment no migratòries, ja que depenen d'un hàbitat especialitzat de selva rocosa.[6]
Descripció
[modifica]
Els Picathartes són grans passeriformes de 33 a 38 cm de llarg amb becs negres semblants als dels corbs, coll, cua i potes llargs. Pesen entre 200 i 250 g. Els peus forts i les potes grises estan adaptats al moviment terrestre, i la família es desplaça pel bosc amb llargs salts a terra. Les ales són llargues però poques vegades les usen per a vols llargs. El plomatge és similar entre les dues espècies, amb el pit i ventre blancs i ales, esquena i cues grises més fosques i grisenques. El color del coll varia entre les dues espècies, donant-los els noms individuals ("collgris" i "collblanc"). També tenen el cap calb amb pell de colors brillants i estampats.[6]
Ecologia i comportament
[modifica]Alimentació
[modifica]La dieta és variada, consta d'una àmplia gamma d'invertebrats particularment escarabats, tèrmits i formigues, així com milpeus, centpeus, cucs de terra i gastròpodes. També cacen granotes i llangardaixos, però principalment s'alimenten de les cries. Les preses les cacen tant buscant aliment a terra com als arbres. També busquen crancs en aigües poc profundes. Quan busquen aliment a terra, avancen amb salts i bots, i després s'aturen per buscar preses. El bec llarg l'usen per girar fulles i capturar preses, però les potes mai per a cap de les dues coses. Ambdues espècies segueixen eixams de formigues legionàries per atrapar les preses que fugen de les formigues.[6]
Reproducció
[modifica]Ambdues espècies es reprodueixen estacionalment durant l'estació humida. Quan una zona experimenta dues temporades humides a l'any, es reprodueixen dues vegades aquest any. Malgrat els informes de cria cooperativa, ara es pensa que són exclusivament monògames, que es reprodueixen en parelles. Sembla que també són colonials i es reprodueixen en colònies de fins a set parelles, però són més comuns els criadors solitaris i les colònies més petites de només dues parelles. El niu està fet de fang enganxat al sostre d'una cova o a una roca que sobresurt en un penya-segat. El niu és una estructura en forma de copa de fulles seques, branquetes i fibres vegetals col·locades en fang sec. La posta consisteix en dos ous, amb una diferència de 24 a 48 hores. Tots dos pares participen en la incubació dels ous, cadascun fent un torn de 12 hores abans de ser rellevat per la parella. Els ous triguen uns 20 dies a eclosionar. Les cries de Picathartes són altricials al néixer, gairebé nues (tenen algunes plomes a la corona i l'esquena) i indefenses. Els pollets triguen uns vint-i-cin dies a emplomar.[6]
Distribució i hàbitat
[modifica]Els Picathartes es distribueixen a l'Àfrica occidental i l'Àfrica central occidental, a Guinea, Sierra Leone, Libèria, Costa d'Ivori, Ghana, Nigèria, Camerun, Guinea Equatorial, Gabon, la República del Congo i la República Centreafricana. Viuen a la selva tropical de terres baixes fins a 800 m, en terrenys rocosos i muntanyosos als vessants de turons i muntanyes. Aquests ocells necessiten deixalles forestals per buscar aliment, una àrea prou gran per contenir eixams de formigues exèrcit (Dorylinae) i roques, penya-segats o coves com a llocs de nidificació.[6]
Estat de conservació
[modifica]Ambdues espècies estan catalogades com a vulnerables a la Llista Vermella de la UICN.[7]
Taxonomia i sistemàtica
[modifica]El gènere Picathartes va ser introduït el 1828 per l'onitòleg francès René Primevère Lesson per a una sola espècie la Corvus gymnocephalus (Temminck, 1825) per monotípia i per tant ara es considera l'espècie tipus.[8]
La posició taxonòmica del clade i les espècies que el componen ha estat confusa. En diverses ocasions, s'ha agrupat amb els timàlids, els papamosques, els estornells, les corbs i altres abans de ser col·locat en una família pròpia.[9] Serle, el 1952, pensava que s'assemblava al gènere asiàtic Eupetes, mentre que Sibley va utilitzar la similitud de la proteïna ovoalbúmina, determinada per electroforesi, per suggerir que pertanyia als Timaliidae. L'any 1979 Olson va reviure la idea que estava relacionat amb Eupetes.[10] Un estudi basat en seqüències moleculars suggereix que, de fet, pot estar estretament relacionat amb els corbs i situat en algun lloc del límit entre els Passerida i els Corvida.[11] Més concretament, semblen ser germanes dels salta-roques (Chaetops) i són basals al clade que conté els Sylvioidea, Passeroidea i Muscicapoidea, però fora del nucli Corvoidea.[12]
Etimologia
[modifica]El nom genèric prové d'una combinació dels gèneres llatins Pica per a “garsa” i Cathartes per a “voltor”.[13]
Espècies
[modifica]Segons la Classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 15.1, 2025) aquest gènere està format per dues espècies:[14]
Referències
[modifica]- ↑ «Picathartes Lesson, 1828» (en anglès). GBIF. [Consulta: 14 març 2026].
- ↑ «Picathartes (Picathartes sp.)». Avibase. [Consulta: 14 març 2026].
- ↑ del Hoyo, Josep. All the birds of the world (en anglès). Barcelona: Lynx editions, 2020, p. 568. ISBN 978-84-16728-37-4.
- ↑ «2025 Citation & Downloadable Checklists». Clements Checklist. [Consulta: 14 març 2026].
- ↑ «Picathartes». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 14 març 2026].(català)
- 1 2 3 4 5 del Hoyo, J.; Elliott, A.; Christie, D.. Picathartes to Tits and Chickadees. vol.12. Barcelona: Lynx Edicions, 2007 (Handbook of the Birds of the World). ISBN 978-84-96553-42-2.
- ↑ «Picathartes». IUCN 2026. The IUCN Red List of Threatened Species. [Consulta: 14 març 2026].
- ↑ Lesson, René Pimevère. Manuel d'ornithologie, ou description des genres et des principales espèces d'oiseaux (en francès). vol.1. París: Roret, 1828, p. 374.
- ↑ Lowe, P. R.. Some anatomical and other notes on the systematic position of the genus Picathartes, together with some remarks on the families Sturnidae and Eulabetidae. vol.14 (2). Ibis, 1938, p. 254-269.
- ↑ Olson, Storrs L. «Picathartes—another West African forest relict with probable Asian affinities». vol 99 (3) p. 112–113. Bulletin of the British Ornithologists' Club, 1979. [Consulta: 14 març 2026].
- ↑ Treplin, Simone; Tiedemann, Ralph «Specific chicken repeat 1 (CR1) retrotransposon insertion suggests phylogenetic affinity of rockfowls (genus Picathartes) to crows and ravens (Corvidae)» (en anglès). Molecular Phylogenetics and Evolution, 43, 1, 4-2007, p. 328–337. DOI: 10.1016/j.ympev.2006.10.020.
- ↑ Treplin, Simone; Siegert, Romy; Bleidorn, Christoph; Thompson, Hazell Shokellu; Fotso, Roger «Molecular phylogeny of songbirds (Aves: Passeriformes) and the relative utility of common nuclear marker loci» (en anglès). Cladistics, 24, 3, 6-2008, p. 328–349. DOI: 10.1111/j.1096-0031.2007.00178.x. ISSN: 0748-3007.
- ↑ Jobling, James A. The Helm Dictionary of Scientific Bird Names: From Aalge to Zusii. Londres: Christopher Helm, 2010, p. 305. ISBN 978-1-4081-2501-4 [Consulta: 14 març 2026].
- ↑ Gill, Frank; Donsker, David. «Australasian robins, rockfowl, rockjumpers, Rail-babbler – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.1, 20 febrer 2025. [Consulta: 14 març 2026].
