Peiot
Lophophora williamsii  | |
|---|---|
 | |
| Estat de conservació | |
| UICN | vulnerable |
| NatureServe | vulnerable |
| Taxonomia | |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Caryophyllales |
| Família | Cactaceae |
| Tribu | Cacteae |
| Gènere | Lophophora |
| Espècie | Lophophora williamsii J.M.Coult., 1894 Lophophora williamsii |
| Nomenclatura | |
| Basiònim | Echinocactus williamsii |
.svg){kind=icon}
El peiot (del nàhuatl peyotl(de la palabra náhuatl peyotl);[1] en la nomenclatura científica, Lophophora williamsii) és un petit cactus sense punxes, endèmic de la regió sud-oriental dels Estats Units (inclosos els estats de Texas i Nou Mèxic) i el centre de Mèxic.[2]
Conté nombrosos alcaloides; entre d'altres, la mescalina, que és un poderós al·lucinogen. Totes les espècies de Lophophora són de creixement extremadament lent i sovint triguen més de trenta anys a arribar a l'edat de floració i a tenir la mida d'una pilota de golf, sense comptar-hi l'arrel.
El peiot està inclòs a la Llista Vermella de la UICN com una espècie en estat vulnerable. A Mèxic està classificada com una espècie subjecta a protecció especial.[3][4]
Creix sota els matolls del desert, particularment els espinosos, para protegir-se dels depredadors, i sobre terra calcària.[5]
Referències
[modifica]- ↑ «Préstamos del náhuatl al español mexicano» (en castellà). Hesperia: Anuario de Filología Hispánica, 9, 2006. ISSN: 1139-3181 [Consulta: 8 desembre 2020].
- ↑ «Las personalidades del maíz en la mitología wixarika o cómo las mazorcas de los ancestros se transformaron en peyotes». Revista de El Colegio de San Luis, 3, 5, 6-2013, p. 164–183. ISSN: 1665-899X [Consulta: 5 juny 2019].
- ↑ «Lophophora williamsii». [Consulta: 4 abril 2022].
- ↑ «The IUCN Red List of Threatened Species». DOI: 10.2305/iucn.uk.2017-3.rlts.t151962a121515326.en. [Consulta: 5 juny 2019].
- ↑ «Lophophora williamsii». A: Flora of North America. New York & Oxford: Oxford University Press, 2006, p. 242.
