Pàcor II de Pàrtia
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | segle I dC  Imperi Part | ||
| Mort | 105 Pàrtia | ||
King of Characene (en)  | |||
| | |||
| Activitat | |||
| Ocupació | sobirà | ||
| Família | |||
| Família | Arsàcides | ||
| Fills | Axidares d'Armènia, Partamasiris, Mitridates IV de Pàrtia | ||
| Pare | Vonones II de Pàrtia | ||
| Germans | Vologès I de Pàrtia | ||
,_Seleucia_mint.jpg?lang=ca)
Pàcor II (grec antic: Πάκορος)[1] o Pacoros II (grec antic: Πακώρος; en persa: Pākōr) va ser rei de Pàrtia de l'any 77 (reconegut el 79) fins al 105.
Generalment hom el suposa fill de Vonones II de Pàrtia i germà de Vologès I de Pàrtia. El 51, quan va morir el seu pare, després de regnar només dos mesos, va rebre el regne de Mèdia Atropatene. L'any 72, davant la invasió dels alans, va fugir d'aquest regne i el 73 era a la cort de Ctesifont, però devia tornar a l'Atropatene poc després.[2]
L'any 77 aC, quan va ser proclamat rei de Pàrtia el seu nebot Vologès II, es va revoltar i després de dos anys de guerra civil va aconseguir el poder. Algunes fonts el fan cosí i no oncle de Vologès II, ja que seria fill de Vardanes II de Pàrtia, germà gran de Vologès II.[2]
L'any 101 Pàcor va enviar una ambaixada a la dinastia Han de la Xina.[3]
Cassi Dió[4] diu que va vendre el regne d'Osroene (és a dir la sobirania) al rei Abgar VI d'Osroene. Ammià Marcel·lí diu que va construir les muralles de Ctesifont.[5]
Va tenir dos rivals al tron, només coneguts per les monedes: Artàban IV, entre els anys 80 i 90 i Vologès III, cap a l'any 105, al final del seu regnat. Pacoros va morir el 105 i el va succeir son germà Osroes I.[2]
| Precedit per: Vologès II |
Imperi Part | Succeït per: Osroes I |
Referències
[modifica]- ↑ Diccionari Grec-Català.
- 1 2 3 Encyclopaedia Britannica : a dictionary of arts, sciences, literature and general information, vol. 20. Cambridge: Cambridge University Press, 1911, p. 442.
- ↑ De Crespigny, Rafe. A Biographical Dictionary of Later Han to the Three Kingdoms (23-220 AD). leiden: Brill, 2007, p. 239. ISBN 9789004156050.
- ↑ Cassi Dió. Història de Roma, LXVIII, 17
- ↑ Ammià Marcel·lí. Res Gestae, XXIII, 6, 23
