Max Noether

Max Noether

Biografia
Naixement	24 setembre 1844 Mannheim (Gran Ducat de Baden)
Mort	13 desembre 1921 (77 anys) Erlangen (República de Weimar)
Sepultura	Santiago de Xile 48° 41′ 22″ N, 9° 38′ 05″ E
Grup ètnic	Jueus
Formació	Universitat de Heidelberg - doctorat (1865–1868)
Tesi acadèmica	Ueber Flächen, welche Schaaren rationaler Curven besitzen  (1870 )
Director de tesi	Ludwig Otto Hesse, Gustav Robert Kirchhoff i Leo Königsberger
Activitat
Camp de treball	Matemàtiques, funció algebraica, geometria algebraica, corba, Algebraické křivky, superfície algebraica, Superfície de Riemann i àlgebra
Lloc de treball	Giessen Mannheim Erlangen Heidelberg
Ocupació	matemàtic, professor universitari, historiador de les matemàtiques, científic
Ocupador	Universitat d'Erlangen-Nuremberg (1875–1921) Universitat de Heidelberg (1870–1875)
Membre de	Acadèmia de les Ciències de Torí (1893–) Accademia Nazionale dei Lincei (soci estranger) (1891–) Acadèmia de Ciències de Göttingen Acadèmia de Ciències d'Hongria Reial Acadèmia Danesa de Ciències i Lletres Acadèmia Prussiana de les Ciències Acadèmia Bavaresa de Ciències
Alumnes	Henri Bosmans George Sarton
Company professional	Alexander von Brill
Obra
Obres destacables Teorema de Max Noether sobre curves Teoria de Brill-Noether Teorema de Noether sobre superfícies Inequació de Noether
Estudiant doctoral	Emanuel Lasker, Richard Baldus, William Fogg Osgood, Isaak Bacharach, Wilhelm Hauser, Hans Reichenbach, Julius Nauenberg, Konrad Gerstenmeier, Walther Koch, Fritz Seidelmann, Albert Geus, Joseph Welsch, Karl Hertel, Peregrin Zistler, Adolf Pauli, Otto Werner, Fritz Schuster, Wilhelm Weiss i Harry Tyler
Família
Cònjuge	Ida Amalia Kaufmann
Fills	Emmy Noether, Alfred Noether, Luis Jara
Pares	Hermann Noether   i Amalia Würzburger
Parents	Gottfried E. Noether, net Herman D. Noether, net

Max Noether (Mannheim, 24 de setembre de 1844 - Erlangen, 13 de desembre de 1921) va ser un matemàtic alemany que va fer recerques importants en geometria algebraica.

Vida i obra

Max Noether era descendent d'una rica família jueva, que havia canviat el seu cognom de Samuel per Nöther arran dels edictes de tolerància de l'estat de Baden de 1908. Va estudiar a escoles privades a Mannheim, la seva vila natal. Als catorze anys va patir una polio que el va separar de les aules els darrers dos anys i el va deixar coix de per vida.

El 1865 va ingressar en la universitat de Heidelberg en la que es va doctorar el 1868. El professor que més l'influí fou Gustav Kirchoff, per això la seva tesi doctoral va ser d'astronomia i no va estar obligat a presentar-la per escrit. Després de treballar al observatori astronòmic de Mannheim, el 1870 va obtenir l'habilitació a la universitat de Heidelberg, de la que va ser successivament professor adjunt (1870-1874) i extraordinari (1874-1875).

El 1875 es va traslladar a la universitat d'Erlangen de la que va ser professor titular a la vora de cinquanta anys. Dels seus quatre fills, tres també van ser científics reconeguts: Emmy, Fritz (matemàtics) i Alfred (químic).

A partir de 1870, Noether va tenir una col·laboració intensa amb la revista Mathematische Annalen, en la que va publicar nombrosos articles fins als seus últims anys de vida. D'especial rellevància és l'article Über die algebraischen Functionen und ihre Anwendung in der Geometrie (Sobre les funcions algebraiques i la seva aplicació en geometria) escrit conjuntament amb Alexander von Brill i publicat el 1874.

Max Noether és considerat un dels pares de la geometria algebraica, a la que va fer aportacions que encara estan a la base d'aquesta disciplina. També és especialment recordat pel teorema que avui coneixem amb el nom de teorema AF + BG, també conegut com a teorema fonamental de Max Noether o condicions de Max Noether.

Bibliografia

• Boswell, Jacob Aaron. Max Noether's Fundamental Theorem (en anglès). Missouri State University, 2008. 
• Fouse, Gary C. Erlangen: An American's History of a German Town (en anglès). University Press of America, 2005. ISBN 0-7618-3024-3. 
• Fulton, William. «Teorema fundamental de Max Noether». A: Curvas algebraicas (en castellà). Editorial Reverté, 1971, p. 78-80. ISBN 84-291-5075-7. 
• James, Ioan. Driven to Innovate (en anglès). Peter Lang, 2009. ISBN 978-1-906165-22-2. 
• Macaulay, Francis S. «Max Noether» (en anglès). Proceedings of the London Mathematical Society, Vol. 21, Sèrie 2, 1923, p. XXXVII-XLII. DOI: 10.1112/plms/s2-21.1.1-v. ISSN: 1460-244X.
• Martins Gagliardi, Edson; Vidal Martins, Renato «Max Noether Theorem for Singular Curves» (en anglès). aeXiv, 2022, p. 1-12. DOI: 10.48550/arXiv.2202.09349. ISSN: 2331-8422.
• Menghini, Marta «Notes on the correspondence between Luigi Cremona and Max Noether» (en anglès). Historia Mathematica, Vol. 13, Num. 4, 1986, p. 341-351. DOI: 10.1016/0315-0860(86)90056-X. ISSN: 0315-0860.

Enllaços externs

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Max Noether» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
• Kramer, Edna E. «Noether, Max» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 16 novembre 2017].