Macrobi
| Per a altres significats, vegeu «Macrobi (desambiguació)». |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | c. 370 Àfrica romana |
| Mort | 430 (>430) |
| Prefectura del pretori d'Itàlia | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | filòsof, filòleg, poeta, gramàtic, teòric musical, escriptor, funcionari, erudit |
| Període | Baix Imperi Romà |
| Activitat | segle IV |
| Moviment | Neoplatonisme |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Fills | Macrobius Plotinus Eustathius |
Macrobi Ambrosi Teodosi (llatí: Macrobius Ambrosius Theodosius) va ser un gramàtic i filòsof romà que va viure a final del segle iv i començament del segle v.[1]
Biografia
[modifica]Se saben molt poques coses de la seva vida.[2] Parma i Ravenna reclamen ser les ciutats que el van veure néixer, i s'ha dit força que podria haver estat grec, però el fet és que ell mateix afirma que no és nadiu d'Itàlia, i clarament s'identifica amb el món llatí contraposat al món grec. El més probable és que fos un africà de llengua llatina.[2]
Tingué un fill Flavius Macrobius Plotinus Eusthatius i el seu net seria Flavius Macrobius Plotinus Eudoxus.[3]
Ha estat identificat amb diversos personatges de nom Macrobi,[a] però el fet és que l'autor no era conegut com a Macrobi ans pel seu tercer nom, Teodosi. Així doncs, cal identificar-lo amb el Teodosi que era prefecte del pretori a Itàlia el 430.[2]
Obres
[modifica]Obres seves foren:
- Saturnaliorum Conviviorum Libri VII.
- Commentarius ex Cicerone in Somnium Scipionis.
- De Differentiis et Societatibus Graeci Latinique Verbi.
Influència en la literatura catalana
[modifica]El Somni d'Escipió de Ciceró, amb el comentari sobre aquest de Macrobi, que acompanyava sempre a l'obra ciceroniana a l'edat mitjana, és l'obra de la qual parteix Bernat Metge en escriure Lo Somni.[4]
Referències
[modifica]- ↑ Ambrosius Aurelius Theodosius Macrobius. Macrobius: Saturnalia (en anglès). Harvard University Press, 2011, p. xxxii. ISBN 0674996496.
- 1 2 3 Cameron, Alan «The Date and Identity of Macrobius». Journal of Roman Studies, 56, 1-2, 1966, p. 25–38. DOI: 10.2307/300131 [Consulta: 9 març 2022].
- ↑ Mireille Armisen-Marchetti, Commentaire au Songe de Scipion (éditions Les Belles Lettres, 2003. Pàgines VII-XIX).
- ↑ Josep Maria Ruiz Simon. «Lo Somni de Metge: El malson filosòfic d'un epicuri». [Consulta: 4 maig 2009].
Bibliografia
[modifica]- Cameron, A., The Last Pagans of Rome (Oxford, 2011).
- Englisch, Brigitte, Die Artes liberales im frühen Mittelalter (5.–9. Jahrhundert). Das Quadrivium und der Komputus als Indikatoren für Kontinuität und Erneuerung der exakten Wissenschaften zwischen Antike und Mittelalter (Stuttgart, 1994, ISBN 3-515-06431-1).
- Frateantonio, C., "Praetextatus – Verteidiger des römischen Glaubens? Zur gesellschaftlichen (Neu-)Inszenierung römischer Religion in Macrobius' Saturnalien," Zeitschrift für Antikes Christentum, 11,2 (2007), 360–377.
- Kaster, R. (ed), Studies on the Text of Macrobius's 'Saturnalia' (New York, 2010) (American Philological Association. American Classical Studies, 55).
| Precedit per: Rufí Antoni Agripí Volusià |
Prefecte del Pretori d'Itàlia 430 |
Succeït per: Nicòmac Flavià Júnior |
- Romans del segle V
- Romans africans
- Filòsofs del segle V
- Neoplatònics de l'antiguitat
- Gramàtics romans
- Escriptors antics en llatí de tradició directa
- Lingüistes africans
- Filòsofs romans
- Filòsofs africans
- Escriptors de Roma en llatí
- Filòsofs de Roma
- Lingüistes italians
- Escriptors del segle V
- Escriptors africans en llatí
- Prefectes del pretori d'Itàlia
- Militars de Roma
- Militars africans
- Polítics de Roma
- Polítics africans
