Hel·lè (fill de Deucalió)
| Tipus | personatge mitològic grec progenitor llegendari  |
|---|---|
| Dades | |
| Gènere | masculí |
| Família | |
| Cònjuge | Orseida |
| Mare | Pirra, Clímene i Antíope |
| Pare | Deucalió, Zeus i Prometeu |
| Fills | Xutos, Doros, Èol i Neonus (en)  |
| Germans | Protogenia, Amficcíon, Tia i Pandora |
Hel·lè [1] (en grec antic Ἕλλην Hellen) va ser l'heroi considerat l'avantpassat comú de tots els grecs, ja que ells mateixos s'anomenen hel·lens.
Va ser fill de Deucalió i germà d'Amficcíon i de Protogenia. La seva mare és Pirra. Alguns autors el considerin fill de Prometeu i Clímene. Altres el fan fill de Zeus i Doripe.
Es va casar amb Orseida, una nimfa de les muntanyes, amb la que va tenir tres fills: Doros, Èol i Xutos, dels quals descendeixen les principals ètnies hel·lèniques, els doris, els eolis, els jonis i els aqueus.
Hel·lè va ser rei de Ftia, a Tessàlia, entre el riu Peneu i l'Asop, en el lloc on Deucalió i Pirra es van establir després del diluvi. Èol va ser el seu successor, i els altres fills es van establir en diferents llocs de Grècia.[2]
Referències
[modifica]- ↑ Alberich i Mariné, Joan (dir.); Cuartero i Iborra, Francesc J. (dir.). Diccionari Grec-Català. D'Homer al segle ii dC. Enciclopèdia Catalana - Fundació Institut Cambó, 2015, p. 637. ISBN 9788441224223.
- ↑ Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 237. ISBN 978-84-96061-97-2.
Bibliografia
[modifica]- Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 108. (El Cangur / Diccionaris, núm. 209).ISBN 84-297-4146-1
