close
Vés al contingut

Global Times

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de publicacions periòdiquesGlobal Times
BERJAYA
Modifica el valor a Wikidata
Tipusdiari, communist newspaper (en) Tradueix i diari de partit Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
Llenguaxinès i anglès Modifica el valor a Wikidata
Data d'inici1993 Modifica el valor a Wikidata
Propietat deComitè Central del Partit Comunista Xinès Modifica el valor a Wikidata
Lloc de publicacióPequín Modifica el valor a Wikidata
EstatRepública Popular de la Xina Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Format de periòdictabloide Modifica el valor a Wikidata
Periodicitat1 dia Modifica el valor a Wikidata
EditorialPeople's Daily Press (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Ideologiacomunisme Modifica el valor a Wikidata
Identificadors
ISSN2095-2678 Modifica el valor a Wikidata
OCLC144515996 Modifica el valor a Wikidata
Lloc webglobaltimes.cn Modifica el valor a Wikidata
Facebook: globaltimesnews X: globaltimesnews Youtube (canal): UCO9SfFMUHEeMXt1EKIcN1oA Modifica el valor a Wikidata

Global Times és un tabloide diari que tracta temes internacionals des d'una perspectiva nacionalista xinesa, publicat sota els auspicis del diari insígnia del Partit Comunista de la Xina, el Diari del Poble.[1][2][3][4]

Fundat el 1993, la seva versió en anglès es va presentar el 2009. El cap de redacció de Global Times va ser Hu Xijin fins al desembre del 2021, que ha estat descrit com un dels primers a adoptar l'estratègia de comunicació dels wolf warriors de denunciar les crítiques cap al govern xinès i les seves polítiques.[5]

Història

[modifica]

Fundat com a publicació setmanal en xinès el 1993, es va presentar una versió en anglès el 20 d'abril de 2009 com a part d'una campanya del govern xinès per a rivalitzar amb els mitjans de comunicació estrangers.[6] El 2009, Hu Xijin, l'editor en cap de les versions xinesa i anglesa en aquell moment, va declarar que preveia que la versió en anglès tingués unes pèrdues de 20 milions de iuans en el seu primer any.[7]

Global Times va obrir el seu compte a Sina Weibo el 2010.[8] El 2016 es va saber que l'edició en anglès tenia aproximadament 20 «experts estrangers» que participaven en l'assignació d'articles i la correcció d'estil «sempre que la cobertura no fos sobre política».[9] L'abril de 2017 Global Times va signar un acord de col·laboració amb Sputnik, una agència de notícies estatal russa.[10]

El 2019, Global Times va obtenir un contracte de tres anys amb el Ministeri d'Afers Exteriors de la República Popular de la Xina per a supervisar les xarxes socials a l'estranger i proporcionar informes periòdics i «plans de resposta integrals».[11] El 2020, Global Times va tenir uns ingressos totals de 176 milions de RMB i un benefici net de 24,5 milions de RMB.[8]  El desembre de 2021 Hu Xijin va anunciar que deixaria el càrrec de redactor en cap.[12] Com a mínim des del 2024, Global Times té una circulació diària de més de 2 milions d'exemplars i disposa d'aproximadament 500 periodistes en més de 150 països.[8]

Posició editorial

[modifica]

La línia editorial de la versió en xinès és coneguda per ser afí al Partit Comunista de la Xina (PCX) des de la seva creació el 1993.[6] També s'ha descrit com a nacionalista xinesa,[13] conservadora[14][15] i ultranacionalista.[16] Estrenada el 2009, la versió en anglès inicialment va adoptar una postura notablement menys nacionalista que la seva contrapart en xinès, amb entrevistes amb dissidents xinesos, activistes i contingut LGBT. Més endavant es va alinear més amb la versió xinesa.[17] A la publicació de vegades se l'ha titllat de la «Fox News de la Xina» per la seva propaganda i la monetització del nacionalisme.[18][19][20]

Fonts tant de la Xina continental com de l'estranger han afirmat que Global Times no és prou representatiu de les posicions polítiques del govern xinès, mentre que el Diari del Poble es considera més representatiu.[21][22][23] Altres han considerat que la postura editorial de Global Times s'ha vist com una difusora dels punts de vista de la facció de línia dura dels alts dirigents.[24] Alguns estudiosos han assenyalat que la postura més nacionalista de Global Times permet que altres mitjans de comunicació estatals oficials semblin de to més moderat.[25] Segons el seu ex-editor Hu Xijin, Global Times publica el que els funcionaris del PCX pensen en privat però no manifesten públicament.[26]

Hu Xijin ha estat considerat com un dels primers a adoptar l'estratègia de comunicació dels wolf warriors de respondre agressivament a les crítiques al govern xinès. La seva marxa el desembre de 2021, suposadament a causa del «reforç de l'orientació política del diari» per part del govern de Pequín, estava relacionada amb els esforços per atenuar la retòrica excessivament confrontacional, després d'un suposat deteriorament de la reputació internacional de la Xina i del secretari general del Partit Comunista Xinès, Xi Jinping, que va demanar millores en la comunicació internacional del país en una sessió del Buró Polític del Partit Comunista de la Xina al maig de 2021.[27]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Soboleva, Elena (en anglès) Journal of Current Chinese Affairs, 54, 1, 01-04-2025, p. 25–47. DOI: 10.1177/18681026241242489. ISSN: 1868-1026 [Consulta: free].
  2. ↑ «Decoding Chinese Politics: Party Center». Asia Society, 04-10-2024. [Consulta: 11 octubre 2024].
  3. ↑ Lyhne-Gold, Bertie. «The Many Faces of the People's Daily» (en anglès americà). China Media Project, 06-01-2025. [Consulta: 9 abril 2025].
  4. ↑ Wang, Frances Yaping. The Art of State Persuasion: China's Strategic Use of Media in Interstate Disputes. Oxford University Press, 2024. DOI 10.1093/oso/9780197757505.001.0001. ISBN 9780197757512.
  5. ↑ Brady, Anne-Marie Journal of Democracy, 26, 4, 10-2015, p. 51–59. DOI: 10.1353/jod.2015.0056 [Consulta: 16 desembre 2020].
  6. 1 2 Huang, C. «Conservative popular journalism, public diplomacy, and the search for an alternative Chinese modernity: Revisiting the global times». A: Gao. Global Media and Public Diplomacy in Sino-Western Relations (en anglès). Routledge, 2016. DOI 10.4324/9781315584904. ISBN 978-1-4724-4398-4.
  7. ↑ Branigan, Tania «China defies media cuts and closures with new newspaper launch» (en anglès). the Guardian, 20-04-2009. Arxivat de l'original el 2020-04-08.
  8. 1 2 3 Mao, Lin. «From Trade War to New Cold War: Popular Nationalism and the Global Times on Weibo under Xi Jinping». A: Fang. China under Xi Jinping: A New Assessment. Leiden University Press, 2024. ISBN 9789087284411.
  9. ↑ Zheping Huang «The Global Times, China's feisty state tabloid, relies on "foreign experts" to sell China to the world». Quartz, 09-08-2016.
  10. ↑ Kurlantzick, Joshua (2023-03-19), The Soft Power Toolkit: Media and Information Coming Through the Front Door, Oxford University Press, pàg. 137–180, ISBN 978-0-19-751576-1, DOI 10.1093/oso/9780197515761.003.0006
  11. ↑ Cadell, Cate «China harvests masses of data on Western targets, documents show» (en anglès). , 31-12-2021.
  12. ↑ Ni, Vincent «Outspoken editor of Chinese state tabloid Global Times retires» (en anglès). , 16-12-2021.
  13. ↑ Sui-Lee Wee, Sabrina Mao «WRAPUP 3-China must assert itself despite new US strategy-paper» (en anglès). U.S.. Arxivat de l'original el 2023-10-01 [Consulta: 27 febrer 2026].
  14. ↑ Golley, Jane. Control: China Story Yearbook 2016. Australian National University, June 5, 2017, p. 48.
  15. ↑ Wo-Lap Lam, Willy. Chinese Politics in the Era of Xi Jinping: Renaissance, Reform, Or Retrogression?. Taylor & Francis, 2015, p. 93. DOI 10.4324/9781315719368. ISBN 978-1-317-51577-7.
  16. ↑ «China's Pursuit of a New World Media Order». Reporters Without Borders, 29-11-2018. Arxivat de l'original el 28 January 2022. [Consulta: 24 juny 2022].
  17. ↑ «Richard Burger on being a foreign editor at the Global Times». Arxivat de l'original el 2018-04-23. [Consulta: 27 febrer 2026].
  18. ↑ Hernández, Javier C. «When Trump Tweets, the Editor of ‘China’s Fox News’ Hits Back» (en anglès). The New York Times, 31-07-2019. ISSN: 0362-4331.
  19. ↑ «China’s Fox News - By Christina Larson» (en anglès). Arxivat de l'original el 2011-11-03. [Consulta: 27 febrer 2026].
  20. ↑ [enllaç sense format] https://web.archive.org/web/20211219011144/https://www.theguardian.com/news/2021/dec/14/china-troll-king-hu-xijin-tabloid-editor-became-voice-chinese-nationalism
  21. ↑ «China's Angriest Newspaper Doesn't Speak for China». , 28-04-2017.
  22. ↑ «Global Times: China's true voice or nationalistic rabble-rouser?». .
  23. ↑ Edney, K. The Globalization of Chinese Propaganda: International Power and Domestic Political Cohesion (en anglès). Springer, 2014-05-20, p. 149. ISBN 978-1-137-38215-3.
  24. ↑ «Rally cry for more Chinese nuclear warheads». , 11-05-2020.
  25. ↑ Hamilton, Clive. Hidden Hand: Exposing How the Chinese Communist Party Is Reshaping the World (en anglès). Simon and Schuster, 2020-09-03. ISBN 978-1-78607-784-4. OCLC 1150166864.
  26. ↑ «China's Global Times: Hawkish by Decree or Reflecting Readers?» (en anglès). , 20-02-2017.
  27. ↑ «Is China Putting ‘Wolf Warriors’ on a Leash?» (en anglès americà). [Consulta: 27 febrer 2026].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Global_Times&oldid=37586350»