Calze (botànica)
En botànica, el calze d'una flor és la part més exterior del periant, sovint en forma de copa, i està formada per les fulles modificades que són els sèpals. Té una funció típicament de protecció, sobretot en l'estadi de poncella; per això habitualment és verd, fotosintètic, més o menys consistent i no destaca visualment. Alguns cops, és també atractiu (reforça els colors de la corol·la, o la supleix), o bé desenvolupa altres missions específiques en la biologia floral.
Els sèpals poden estar lliures o bé soldats entre ells:
- Si els sèpals estan lliures de la flor se'n diu dialisèpala.
- Si els sèpals estan soldats diem que la flor és gamosèpala o sinsèpala.
En les flors amb un periant que té un sol verticil (corresponent a les peces del calze) a vegades el calze pot semblar una corol·la.
Hi ha flors amb un periant doble però amb les peces no diferenciades (és a dir, amb perigoni), on els sèpals acostumen a ser molt semblants als pètals. Llavors reben tots dos els noms de tèpals.
- zigomorf és el calze amb un únic pla de simetria.
- actinomorf si hi ha diversos plans de simetria.
Tant en un cas com en l'altre, els calzes poden tenir diverses formes: tubular, campanulada, labiada, etc.
Es poden trobar estructures especials lligades al calze, com ara:
- El vil·là o plomall, format per sèpals lliures o soldats entre ells però transformats en pèls (simples o plomosos) o en laminetes membranoses. En aquests casos el calze és persistent i té com a funció facilitar la dispersió del fruit mitjançant el vent. N'és un exemple el vil·là del Taraxacum.
- El calicle, un verticil extrafloral de peces lliures o soldades entre elles i situades molt properes al calze. Es poden trobar a algunes malvàcies, als clavells, les alquemil·les...
Quan es forma el fruit, depenent de les espècies, el calze pot caure (en alguns casos en forma de plomall dispersat pel vent) o persistir i enir algun paper en la dispersió del fruit. En alguns casos el calze pot seguir creixent -fenomen anomenat acrescència- com és el cas dels calzes acrescents del jusquíam negre.
