close
Vés al contingut

Cartouche

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaCartouche
Fitxa
DireccióPhilippe de Broca Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióGeorges Dancigers i Alexandre Mnouchkine Modifica el valor a Wikidata
GuióDaniel Boulanger, Philippe de Broca i Charles Spaak Modifica el valor a Wikidata
MúsicaGeorges Delerue Modifica el valor a Wikidata
FotografiaChristian Matras Modifica el valor a Wikidata
ProductoraVides Cinematografica Modifica el valor a Wikidata
Distribuïdor01 Distribution i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenFrança i Itàlia Modifica el valor a Wikidata
Estrena1962 Modifica el valor a Wikidata
Durada114 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalfrancès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Format2.35:1 Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema de capa i espasa, cinema d'aventures i comèdia Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióParís Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0055832 TMDB: 26866 FilmAffinity: 787382 Rottentomatoes: m/cartouche Allmovie: v8474 Modifica el valor a Wikidata

Cartouche és una pel·lícula d'aventures franco-italiana, dirigida per Philippe de Broca i estrenada el 1962. Ha estat doblada al català.[1]

Argument[2]

[modifica]

La pel·lícula s'inspira el personatge de Louis Dominique Cartouche, bandit després cap de banda, que castigava París durant la Cort dels miracles al començament del Segle XVIII, sota la Regència (1715-1723).

Busca-raons però encisador i amb un gran cor, Cartouche roba la paga del regiment on havia estat enrolat amb La Douceur i La Taupe, i, acompanyats de l'encantadora Venus, arriben a París on prendran el control de la banda de Malichot. Atraquen els rics i els poderosos amb un cert bon humor, fins que Cartouche s'enamora de la dona del Tinent general de policia, cosa que li farà arriscar-se cada vegada més...

Un dia, en una emboscada, Venus se sacrifica per salvar Cartouche i, després del seu enterrament, decideix amb la seva banda venjar-la...

Repartiment

[modifica]

Rebuda

[modifica]
« en la cruïlla dels (grans) camins de Fanfan la Tulipa, Robin Hood i d'una certa insolència Nouvelle Vague, Jean-Paul Belmondo està magnífic, saltant de la lleugeresa a la gravetat. Darrere el ritme burlesc de les capes i de les espases, l'esclat dels blaus i dels vermells, de Broca anuncia el temps revolucionari. El drama romàntic, a poc a poc, pren el lloc a la fantasia. Una vegada ric, el bandit descobreix l'avorriment. "Diverteix-te, això t'impededirà morir ", l'avisa Venus. Un cadàver, tanmateix, i una seqüència de funeral inoblidable acabaran de submergir la pel·lícula en un lirisme desesperat. I de Broca transforma en justiciers els seus bandits entristits... Superba.[3] »

Al voltant de la pel·lícula

[modifica]
  • Les preses de vistes exteriors de la pel·lícula han estat fetes a Pézenas, Herault.
  • Jean-Paul Belmondo ha dirigit totes les seves accions arriscades.
  • El nom del dolent d'aquesta pel·lícula (el tinent-general de Ferrussac) és el verdader nom de Philippe de Broca (de Ferrussac).
  • El cartell de la pel·lícula és signat per Yves Thos.

Referències

[modifica]
  1. «Cartouche». esadir.cat.
  2. «Cartouche». The New York Times.
  3. Guillemette Odicino, Telerama 22 desembre de 2012

Enllaços externs

[modifica]