Ben Shapiro
.jpg?lang=ca)
Ben Shapiro (Los Angeles, 15 de gener de 1984) és un comentarista polític conservador estatunidenc, escriptor i advocat. Ha escrit llibres, el primer dels quals, el començà amb disset anys. Brainwashed (‘rentat de cervell’) fou el títol del llibre de 2004 que parla de com al seu parer, les universitats adoctrinen la joventut d'Amèrica.
També, amb disset anys, esdevingué el columnista nacional més jove del país. Ara escriu per Creators Syndicate i Newsweek, és director en cap del web de notícies The Daily Wire, que va fundar i al qual presenta el The Ben Shapiro Show, un podcast polític quotidià.[1][2] És cofundador i exdirector en cap del difunt portal web TruthRevolt. Va ser editor en general de Breitbart News entre 2012 i 2016. Segons Tina Nguyen a Vanity Fair «Shapiro ha fet de ‘provocar els progressistes’ un negoci rendible, i del The Daily Wire un actor emergent dels mitjans conservadors. Però podran sobreviure a Trump?»[3]
Biografia
[modifica]Shapiro va néixer a Los Angeles, Califòrnia. La seva família és jueva asquenazita, emigrants de Rússia i Lituània.[4] Els seus pares treballaven tots dos a Hollywood; la mare era directora d'una companyia de televisió i el pare, compositor.[4] Quan feia onze anys, tota la família es van convertir al judaisme ortòdox i es va mantenir en aquesta fe.[5]
Després de saltar dos cursos (tercer i novè), va passar de la Walter Reed Middle School a la Yeshiva University High School of Los Angeles on es va graduar l'any 2000 amb setze anys. Es va graduar a la societat acadèmica més prestigiosa dels Estats Units Phi Beta Kappa de la Universitat de Califòrnia a Los Angeles amb el màxim honor amb vint anys (2004). Es va graduar amb el títol Bachelor of Arts en ciències polítiques i graduat cum laude a la Harvard Law School el 2007.[4] Després va fer d'advocat a la Goodwin Procter. El març de 2012 va crear una consultora, la Benjamin Shapiro Legal Consulting, a Los Angeles.[6]
Carrera
[modifica]
Com a autor
[modifica]Li va interessar la política des de ben petit. Va iniciar una columna sindical nacional quan tenia disset anys i als 21 anys ja havia escrit dos llibres. En el seu llibre Brainwashed, publicat el 2004, argumenta que a les universitats no s'hi mostren diferents punts de vista i els estudiants que no tinguin opinions fermes són oprimits per un ambient dominat pels instructors liberals, tot i que es produeixin debats dins les classes.[7]
L'any 2011 va publicar el seu quart llibre, Prime time Propaganda… (traducció del títol: Propaganda en horari de màxima audiència: la veritable història de Hollywood de com l'esquerra es va apoderar de la vostra televisió),[8] en el qual argumenta que Hollywood promou activament l'esquerra a través de programació d'entreteniment amb gran audiència televisiva. En el llibre, els productors de Happy Days i M*A*S*H diuen que llurs concepcions pacifistes i anti-Vietnam influencen en aquestes sèries. El mateix any que es va publicar Primetime Propaganda, Shapiro s'incorporava al David Horowitz Freedom Center, una plataforma conservadora de debats entre conservadors i liberals.
Al 2013, va publicar el seu cinquè llibre Bullies: How the Left's Culture of Fear and Intimidation Silences Americans (Traducció: Assetjadors. Com la cultura de la por i intimidació de l'esquerra silencia els nord-americans).[9]
Com a columnista
[modifica]L'any 2012 Shapiro fou redactor de Breitbart News, la pàgina web conservadora fundada per Andrew Breitbart, sota la direcció de Stephen Bannon. El març de 2016, Shapiro dimiteix per mor de la falta de suport a la periodista Michelle Fields per Breitbart, en resposta al seu suposat atac a Corey Lewandowski, exdirector de campanya de Donald Trump.[10] Després que Shapiro dimitís, Breitbart va publicar un article on digué que «Ben Shapiro traeix als lectors lleials de Breitbart per afavorir Fox News», article que més tard va ser eliminat de la web. Shapiro va retorquir: «Al meu parer, Steve Bannon és un assetjador i ha traït la missió d'Andrew [Breitbart] per a donar suport a un altre abusador, Donald Trump; ha convertit l'empresa en el Pravda personal de Trump.»[11]
El 7 de febrer de 2013, Shapiro va publicar un article en què es citen fonts no especificades del Senat que van dir que un grup anomenat Friends of Hamas era un dels col·laboradors estrangers de la campanya política de Chuck Hagel, un exsecretari nord-americà que esperava la confirmació del president Barack Obama per ser Secretari de Defensa, però setmanes més tard el reporter David Weigel va dir que no hi hi havia cap prova de l'existència d'aquest grup. Shapiro va dir a Weigel que la història que ell va publicar era «tota la informació que tenia».
El 7 d'octubre de 2013, Shapiro va fundar la TruthRevolt, una web activista i de notícies dels Estats Unitis associada amb la plataforma conservadora David Horowitz Freedom Center.[12] El 7 de març de 2018 la TruthRevolt (Revolta de la Veritat) va plegar.[13]
El juliol de 2015, ell i l'activista de drets transgèneres Zoey Tur, van participar en el Dr. Drew On Call (un programa d'assumptes d'actualitat nord-americà) per discutir l'entrega del premi Arthur Ashe Courage Award a la exesportista Caitlyn Jenner. Shapiro repetidament es va referir a l'activista per pronoms masculins, fet que ella va considerar una provocació i va respondre amenaçant-lo amb danys físics. Més tard va anunciar que havia presentat un informe a la policia.
Va fundar la web de notícies i opinions The Daily Wire el 21 de setembre de 2015 amb el suport financer dels germans multimilionaris de la indústria del petroli Dan i Farris Wilks.[13] N'és redactor en cap, alhora que porta el seu propi podcast polític en línia «The Ben Shapiro Show», transmès tots els dies laborables. A novembre de 2017, el podcast tenia uns 10 milions de descàrregues mensuals. El maig de 2025, l'avenir econòmic de The Daily Wire era incert, pel manca de succés comercial de la costosa plataforma de dades multimèdia The Daily Wire Plus.[13]
El 2016 va ser un dels integrants de «The Morning Answer» de KRLA, un programa de ràdio conservador. Correus electrònics interns van demostrar que Shapiro es va enfrontar a la pressió dels directors de Salem Media, el sindicat propietari del programa, per donar més suport a Donald Trump durant la campanya per les eleccions presidencials del 2016. No obstant això, va ser crític amb el candidat Trump durant les eleccions.[5] El 2020 va votar Trump i el 2024 va fer campanya per ell.[5]
Visió/pensaments
[modifica]Les seves idees han estat descrites pel The New York Times com «extremadament conservadores». Acusa els liberals contemporanis de crear una «jerarquia de victimisme» imaginària i glorificar les víctimes. The Times ho descriu com el seu punt de referència central. Ha argumentat als seus llibres que l'esquerra ha utilitzat el seu domini de cinema i televisió per impulsar propaganda política. També creu que l'elecció de Donald Trump era més un vot contra dels liberals, i Hillary Clinton en particular, que a favor del moviment conservador de Trump.
Reconeix que el canvi climàtic existeix, però diu que té preguntes que inclouen «quin percentatge de l'escalfament global és atribuïble a l'activitat humana», a diferència del consens científic.
Diu que els afroamericans històricament eren víctimes d'injustícies als Estats Units, però que avui no pateixen una injustícia sistèmica generalitzada. Al novembre de 2017, va donar suport a la reducció dels impostos dels molt rics. És a favor de la privatització de la seguretat social, la il·legalització de l'avortament i la derogació de la Llei d'Assistència Econòmica.
Discursos en els campus
[modifica]Sol fer discursos i debats en diversos campus universitaris de tot el país, per mostrar la seva perspectiva conservadora sobre assumptes normalment controvertits.
Universitat Estatal de Califòrnia
[modifica]El 25 de febrer de 2016, Shapiro va fer un discurs a la Universitat Estatal de Califòrnia, Los Angeles, amb el títol «Quan la diversitat esdevé un problema», en el qual va argumentar que els conceptes de microagressions i espais segurs s'estaven manipulant i utilitzant per suprimir la llibertat d'expressió en nom de la diversitat de les races, ignorant i desprestigiant la llibertat de pensament. En resposta a l'anunci del discurs, els manifestants de l'organització juvenil activista Young Americans for Freedom van exigir l'anul·lació de l'acte perquè ho qualificaven com un «discurs d'odi». Finalment el president de la universitat, William Covino, va anunciar la seva cancel·lació tres dies abans que es fes, amb la intenció de reprogramar-lo perquè en ell s'hi escoltessin punts de vista oposats als de Shapiro. Responent a la cancel·lació, Ben va assegurar que hi assistiria igualment però que denunciaria a la universitat. Al final Covino va anul·lar la cancel·lació i va permetre que el discurs continués com estava previst.
El dia del discurs, centenars d'estudiants es van manifestar formant cadenes humanes per bloquejar les portes d'entrada a l'esdeveniment, empentant als assistents i començant baralles al vestíbul. Al final alguns assistents van poder-hi entrar per les portes del darrere del teatre, però aviat van ser descoberts pels manifestants, que van bloquejar els accessos. Malgrat tot, Shapiro va poder arribar i tot seguit començar el discurs. Un manifestant va activar la alarma d'incendis però Shapiro va seguir parlant sense parar titllant de «covard» a Covino i referint-se als manifestants de «petits malcriats» i «feixistes». Després del discurs, Shapiro va haver d'anar-se escoltat per la policia i els seus propis guardaespatlles per una sortida secreta, mentre que aquells que eren dins el teatre no podien marxar, ja que els manifestants que estaven a fora, impedien que ningú sortís. Només després que Shapiro marxés, els manifestants es van dispersar i els que estaven dins del teatre van poder sortir-ne.
Tres mesos després de l'incident a la CSULA, el 19 de maig, la Young America's Foundation va anunciar que estava presentant una demanda contra la universitat (amb Ben Shapiro com un dels demandants) al·legant que els drets de la Primera i Catorzena esmena van ser violats per l'intent de cancel·lació del president Covino, així com les barricades físiques dels alumnes per impedir l'entrada i sortida al teatre i l'estímul d'aquestes accions per part dels professors del campus.
Com a resultat de la demanda per la llibertat d'expressió de la YAF i Shapiro, la universitat va acceptar deixar anar les anomenades polítiques de discurs «discriminatòries», i la demanda va ser resolta fora del tribunal.
Universitat DePaul
[modifica]El 15 de november del 2016, a Shapiro el van convidar per parlar a la DePaul University, en un esdeveniment organitzat per estudiants de College Republicans, una organització d'estudiants del partit republicà, i de Young Americans for Freedom, una organització activista juvenil llibertària. L'esdeveniment també va comptar amb la professora feminista Christina Hoff Sommers i es va centrar en el tema de la llibertat d'expressió als campus universitaris estatunidencs, sobretot arran de la recent elecció de Donald Trump com a president dels Estats Units. No obstant, en part a causa d'una controvèrsia anterior quan Milo Yiannopoulos va parlar a la universitat uns mesos abans, la universitat va prohibir oficialment que Shapiro assistís a l'esdeveniment, com a orador o membre de l'audiència. Però Shapiro es va comprometre a aparèixer a l'esdeveniment ignorant la prohibició. A la seva arribada, va ser bloquejat a l'entrada per un oficial de seguretat pública de la universitat, que va informar a Shapiro que seria detingut si intentava entrar al saló. Shapiro llavors va trucar a Sommers, que estava parlant durant l'esdeveniment en aquell moment, i li va informar que es traslladaria a un altre edifici proper on podria parlar. Sommers i el públic posteriorment es van traslladar a aquest edifici per unir-se a Shapiro.
Universitat de Califòrnia a Berkeley
[modifica]El 14 de setembre de 2017, Shapiro va fer un discurs a la Universitat de Califòrnia a Berkeley on va criticar la política d'identitat i els que utilitzen la violència per acabar amb visons contràries. L'esdeveniment va suposar una gran presència policial que havia estat promesa pel canceller de Berkeley Carol T. Christ en una carta escrita a l'agost que deia que ell donava suport a la llibertat d'expressió. La universitat i la ciutat de Berkeley van gastar 600.000 dòlars en policia i seguretat per l'esdeveniment, que va acabar amb nou arrestats però sense més incidents.
Objectiu d'antisemitisme
[modifica]Al maig de 2016 la revista New York va escriure: «Shapiro […] s'ha mostrat cada vegada més dirigit per l'anomenat moviment alt-dreta, una conglomeració de personalitats en línia -tots si no la majoria anònims- dedicats actualment a publicar a Twitter el seu suport a Donald Trump i atacant qui no hi estan d'acord, sovint, amb mètodes racistes i antisemites. Van denigrar Shapiro com un «cagat», un «feble» i, inevitablement, donada la naturalesa d'aquest moviment, un «jueu» i un «kike».
En un article a National Review, va escriure «He viscut un antisemitisme més pur i no adulterat des que vaig sortir en contra la candidatura de Trump que en qualsevol altre moment de la meva carrera política. Els partidaris de Trump m'han amenaçat a mi i altres jueus que defensen el meu punt de vista. Han col·lapsat la meva safata d'entrada de correu electrònic amb teories de conspiració antisemites. Van rebre al naixement del meu segon fill demanant-me que la meva esposa i els meus dos fills anessin a la cambra de gas».[14]
En un article a The Washington Post surt un report de la Lliga Anti-difamació que «es centra especialment en els tweets antisemites dirigits als periodistes, freqüentment els qui escrivien sobre el candidat presidencial republicà Donald Trump que no han agradat a un gran contingent d'usuaris de Twitter que s'uneixen per atacar aquests periodistes en línia». Les paraules més freqüents trobades en els perfils de les persones que publiquen aquests atacs antisemites van ser «Trump», «nacionalistes», «conservadors», «americans» i «blancs». L'objectiu dels tweets més antisemites va ser Ben Shapiro, que no admet Trump.
Vida personal
[modifica]Shapiro té tres germanes. El 2008, es va casar amb Mor Toledano, una ciutadana israeliana d'ascendència marroquina. Ell i la seva dona practiquen el judaisme ortodox. Té cinc fills.[5]
Obra
[modifica]- Brainwashed: How Universities Indoctrinate America's Youth (2004)
- Porn Generation: How Social Liberalism Is Corrupting Our Future (2005)
- Project President: Bad Hair and Botox on the Road to the White House (2008)
- Primetime Propaganda: The True Hollywood Story of How the Left Took Over Your TV (2011)
- Bullies: How the Left's Culture of Fear and Intimidation Silences America (2013)
- The People vs. Barack Obama: The Criminal Case Against the Obama Administration (2014).
- A Moral Universe Torn Apart (2014)
- What's Fair and Other Short Stories (2015)
- True Allegiance (2016)
- The Authoritarian Moment (2021)[15]
Referències
[modifica]- ↑ «The Ben Shapiro Show Bias and Reliability» (en anglès). Ad Fontes Media, 16-09-2021. [Consulta: 2 maig 2026].
- ↑ Parks, Miles «Outrage As A Business Model: How Ben Shapiro Is Using Facebook To Build An Empire» (en anglès). NPR, 19-07-2021.
- ↑ Nguyen, Tina «“Let Me Make You Famous”: How Hollywood Invented Ben Shapiro» (en anglès). Vanity Fair, 09-12-2018. «Shapiro has made owning the libs a lucrative business, and the Daily Wire a rising power in conservative media. But can they survive Trump?»
- 1 2 3 Tavernise, Sabrina «Ben Shapiro, a Provocative ‘Gladiator,’ Battles to Win Young Conservatives» (en anglès). The New York Times, 23-11-2017. Arxivat de l'original el 2018-02-08 [Consulta: 2 maig 2026].
- 1 2 3 4 Remnick, David «Ben Shapiro is Waging Battle Inside the Maga Movement» (en anglès). The New Yorker, 9 febrer 2026.
- ↑ «Ben Shapiro: Proud Torah-Observant Jew and Rising Star in America's Conservative Movement» (pdf). Zman Magazine, 3-2012, p. 55-57.
- ↑ Harris, Dan; Torres, Ignacio; Effron, Lauren. «Outspoken conservative Ben Shapiro on whether free speech still has a place on college campuses» (en anglès). A. B. C. News, 20 octubre 2017. [Consulta: 2 maig 2026].
- ↑ Shapiro, Ben. Primetime Propaganda: The True Hollywood Story of How the Left Took over Your TV [Propaganda en horari de màxima audiència: la veritable història de Hollywood de com l'esquerra es va apoderar de la vostra televisió] (en anglès). Nova York: HarperCollins Publishers, 2012, p. 419. ISBN 978-0-06-209210-6.
- ↑ Nasi, Francesco «“The rebels are Republicans now”: How right-wing populists colonized the political imaginary of rebellion [«Els rebels ara són republicans»: Com els populistes de dretes van colonitzar l'imaginari polític de la rebel·lió]» (en anglès). European Journal of Cultural Studies, 14-04-2026. DOI: 10.1177/13675494261432712.
- ↑ Gold, Hadas «Michelle Fields, Ben Shapiro resign from Breitbart» (en anglès). Politico, 14 març 2016.
- ↑ Wofford, Taylor «Chaos Grows at Breitbart In Wake of Alleged Assault by Trump Official» (en anglès). Newsweek, 14 març 2016. «In my opinion, Steve Bannon is a bully, and has sold out Andrew’s mission in order to back another bully, Donald Trump; he has shaped the company into Trump’s personal Pravda»
- ↑ Bond, Paul «Media Matters Gets Some Right-Wing Competition» (en anglès). The Hollywood Reporter, 7 octubre 2013.
- 1 2 3 Emerson, Isabelle «The Rise and Fall of the Daily Wire» (en anglès). Exponent. University of Wisconsin-Platteville, 9 maig 2025.
- ↑ Shaprio, Ben «Donald Trump’s Anti-Semitic Supporters». National Review, 18 maig 2016).
- ↑ Peterson, Noah M. «The Power of No». Claremont Review of Books, hivern 2021.
- Persones vives
- Bloguers estatunidencs
- Alumnes de la Universitat de Califòrnia a Los Angeles
- Alumnes de la Harvard Law School
- Comentaristes polítics estatunidencs
- Podcasters estatunidencs
- Naixements del 1984
- Escriptors estatunidencs del segle XXI
- Escriptors de Los Angeles
- Activistes del segle XX
- Antiavortistes estatunidencs
- Escriptors estatunidencs nascuts al segle XX
