Bel

Per a altres significats, vegeu «Bel (desambiguació)».

Bel

Tipus	unitat logarítmica, unitat no SI acceptada pel SI, unitat derivada en UCUM, unitats que no formen part del SI però s'hi mencionen i accepten i unit of dimension one (en)
Unitat de	quantitat logarítmica, nivell de quantitats de camp i nivell de quantitats de potència
Epònim	Alexander Graham Bell
Conversions d'unitats
A unitats del SI	1
Fórmula	${\text{B}}={\frac {1}{2}}\cdot \ln {10}\cdot {\text{Np}}$ i $B=\ln {\sqrt {10}}Np$

El bel (símbol: B) és una mesura de relació (raó) entre dues potències. S'usa bàsicament per a mesurar la potència acústica, és a dir, la intensitat del so. Pel fet de ser una mesura de relació no té unitats.

Un bel es defineix com a:

$X_{\mathrm {B} }=\log _{10}\left({\frac {X}{X_{0}}}\right)$

On X₀ és una referència arbritrària, però decidida per conveni entre les parts que l'utilitzin.

Normalment es fa servir el decibel, que és una desena part del bel.

Va ser inventat pels enginyers del Bell Telephone Laboratory per mesurar la reducció dels nivells d'àudio en relació amb els quilòmetres de cable telefònic recorreguts. El nom ve del fundador del laboratori i suposat inventor del telèfon Alexander Graham Bell.