Bandera de l'Iran

Bandera de l'Iran
Detalls
Tipus	bandera nacional
Subjectes representats	camper i emblema de l'Iran
Adoptat per	Iran
Adoptat	29 juliol 1980
Colors	verd, blanc, roig i groc
Dissenyador	Hamid Nadimi

La bandera de l'Iran està formada per tres franges horitzontals de color verd, blanc i vermell amb un monograma estilitzat d'Al·là en vermell al centre i el Takbir escrit 11 vegades en cal·ligrafia cúfica blanca al llarg de cadascuna de les vores de les franges verda i vermella. Fou adoptada el 29 de juliol de 1980 i és un reflex dels canvis que va provocar la revolució islàmica. El disseny bàsic de la bandera, amb tres bandes horitzontals iguals, de color verd, blanc i vermell ha estat usat des de principis del segle xx.

Diversos grups iranians que s'oposen al govern islàmic utilitzen la bandera del Lleó i el Sol o la tricolor verd-blanc-vermell sense emblemes addicionals. Cap de les dues variants està oficialment reconeguda pel govern iranià, i l'ús públic de la bandera del Lleó i el Sol està estrictament prohibit.

Disseny

Emblema de l'Iran al centre de la bandera.

Els estàndards físics exactes de la bandera, la forma, l'emblema i a la regla algorítmica són descrits a la norma iraniana ISIRI 1 (Institute of Standards and Industrial Research of Iran).

Després de la revolució i amb l'establiment de la república islàmica, s'hi va instal·lar un nou emblema que va substituir l'emblema imperial. Aquest emblema és una versió estilitzada del mot Al·là (الله), recordant així el Tawhid, o la professió de fe musulmana que professa que "només hi ha un Déu". En efecte, les quatre llunes creixents s'assemblen a la forma escrita de déu en àrab i persa. Les cinc parts de l'emblema representen els cinc pilars de l'islam. A sobre de l'espasa, a la part central, s'hi troba una xadda que sembla una W. En àrab aquest símbol és usat per doblar una consonant, com per al mot Al·là. Per als autors aquest emblema té una forma de tulipa, símbol dels màrtirs, usat per recordar la gent morta per l'Iran. En efecte, és una creença antiga al país, fins i tot mitològica, que quan un home mor per la pàtria, una tulipa neix al lloc on és enterrat. també es pot veure una semblança amb el khandā, un símbol sikh que fa referència a les armes blanques, com les espases i les dagues. L'emblema de l'Iran fou concebut per Hamid Nadimi i va ser aprovat per l'aiatol·là Ruhollah Khomeini el 9 de maig de 1980.

L'expressió estilitzada Al·lahu àkbar (الله اكبر), que significa "Déu és el més gran", apareix onze vegades a dalt i onze vegades a baix simbolitza el dia de la revolució, que fou el 22 de Bahman del calendari persa, és a dir, l'11 de febrer al calendari gregorià.

Història

A l'època imperial, el centre de la bandera portava el lleó, símbol de la força, que sostenia una espasa, símbol de l'islam, i el sol, símbol de l'antiga religió de l'Iran, el mitraisme.

Altres banderes

• 
  Bandera de l'Iran entre 1501 i 1736
• 
  Bandera de l'Iran entre 1736 i 1747
• 
  Bandera de l'Iran entre 1747 i 1794
• 
  Bandera de l'Iran entre 1751 i 1794
• 
  Bandera de l'Iran entre 1794 i 1797
• 
  Bandera de l'Iran entre 1797 i 1834
• 
  Bandera de l'Iran entre 1834 i 1848
• 
  Bandera de l'Iran entre 1848 i 1852
• 
  Bandera de l'Iran entre 1852 i 1906
• 
  Bandera de l'Iran entre 1906 i 1933
• 
  Bandera de l'Iran entre 1933 i 1964
• 
  Bandera de l'Iran entre 1964 i 1980
• 
  Bandera naval de l'Iran entre 1933 i 1980

Vegeu també

• Escut de l'Iran
• Llista de les banderes de l'Iran