Aqueront
| (el) Αχέροντας (el) Αχέρων  | ||||
| ||||
| Tipus | riu | |||
|---|---|---|---|---|
| Localitzat a l'entitat geogràfica | Regne de l'Epir | |||
| Inici | ||||
| Entitat territorial administrativa | Parga Municipality (Grècia) (en)  | |||
| Final | ||||
| Lloc | mar Jònica | |||
| ||||
| Afluents | ||||
| Característiques | ||||
| Altitud | 11 m | |||
| Dimensió | 58 ( ) km | |||
| Superfície de conca hidrogràfica | 763 km² | |||
L'Aqueront (grec: Αχέροντας, Akherondas; en grec antic: Ἀχέρων) és un riu de Grècia que neix a la regió de l'Epir i desemboca a la mar Jònica, davant l'illa de Gaios. És conegut perquè, a l'antiguitat, era considerat l'entrada a l'Inframon.[1]
Segons la mitologia grega, Aqueront era un déu fluvial, fill d'Hèlios i de Gea. Tenia una mainadera que es deia Mormo, o Mormòlice. Va ser transformat en riu i precipitat al Tàrtar perquè havia donat aigua als titans (o als gegants) que lluitaven contra els olímpics durant la titanomàquia (o la gigantomàquia).[2]
A l'Odissea apareix en una descripció del món subterrani dels Inferns, juntament amb els rius Flegetont i Cocit.[3] És el riu que han de travessar les ànimes per arribar a l'Hades, després de passar per la llacuna Aquerúsia. Les seues aigües, amargues i tèrboles, gairebé estancades, amb unes ribes fangoses i cobertes de canyissars, eren el camí per on la barca de Caront conduïa els difunts a la seua llar definitiva.[4] És per això que el nom d'Aqueront es va donar més tard, en sentit general, al món inferior.[1]
Referències
[modifica]- 1 2 Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 41. ISBN 978-84-96061-97-2.
- ↑ Natalis Comes. Mythologiae sive explicationum fabularum, III, 1
- ↑ Homer. Odissea, X, 513-515
- ↑ Pausànias. Descripció de Grècia, X, 28 1 i seg.
Bibliografia
[modifica]
- Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, pàg. 23. (El Cangur/Diccionaris; 209). ISBN 8429741461
