close
Vés al contingut

Grace Blakeley

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaGrace Blakeley
Imatge
(2018) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement26 juny 1993 Modifica el valor a Wikidata (33 anys)
Basingstoke (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaLondres Modifica el valor a Wikidata
IdeologiaMarxisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióSt Antony's College
St Peter's College
Lord Wandsworth College (en) Tradueix
Sixth Form College, Farnborough (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPeriodisme, economia i política Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióeconomista, periodista, editora col·laboradora, escriptora, columnista, professora-investigadora, comentarista política, comentarista, periodista econòmica Modifica el valor a Wikidata
OcupadorInstitute for Public Policy Research (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Lloc webgraceblakeley.co.uk Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm9903354 Goodreads (autor): 18757370
Facebook: graceblakeleyauthor X: graceblakeley Bluesky: graceblakeley.substack.com Instagram: grace.blakeley Threads: grace.blakeley Modifica el valor a Wikidata

Grace Blakeley (Basingstoke, 26 de juny de 1993)[1] és una periodista anglesa.[2][3][4] És redactora de la revista Tribune i col·laboradora de TalkTV. Anteriorment va ser comentarista econòmica de New Statesman i Novara Media.

Trajectòria

[modifica]

Grace Blakeley és filla de pare gal·lès.[5] Va estudiar secundària al Lord Wandsworth College[6] i després va assistir al Sixth Form College de Farnborough.[7] Va estudiar filosofia, política i economia al St Peter's College d'Oxford, on es va graduar amb una matrícula d'honor.[7][8] Més endavant va fer un màster en estudis africans al St Antony's College d'Oxford.[9] Després de graduar-se va treballar com a consultora de gestió a KPMG al departament de sector públic i pràctica sanitària.[8] També va treballar com a investigadora en un laboratori d'idees d'esquerres, l'Institute for Public Policy Research, de Manchester.[8]

Blakeley es va incorporar a la revista New Statesman el gener de 2019 com a comentarista econòmica, escrivint una columna quinzenal i contribuint al lloc web i als pòdcasts. Els seus articles per a la revista incloïen el suport al Lexit (sortida de la UE des d'una perspectiva d"esquerres) i a un Green New Deal. El seu primer llibre, Stolen: How to Save the World from Financialisation, va ser publicat per Repeater Books el 10 de setembre de 2019.[10] Michael Galant, al lloc web openDemocracy, va elogiar el llibre com una «crítica convincent del capitalisme modern tant per a socialistes com per a escèptics».[11][12]

Blakeley va esdevenir redactora de la revista socialdemòcrata Tribune el gener de 2020.[13] Ha format part del fòrum del Partit Laborista que és responsable del desenvolupament de polítiques.[14]

El segon llibre de Blakeley, The Corona Crash: How the Pandemic Will Change Capitalism, es va publicar a l'octubre de 2020.[15] El seu següent llibre, Vulture Capitalism: Corporate Crimes, Backdoor Bailouts, and the Death of Freedom, es va publicar el 2024.[16][17][18] Gran part del llibre va ser escrit des de Cornualla, on Blakeley va establir-se després del seu trasllat de Londres.[19]

Pensament

[modifica]

Blakeley s'identifica com a socialista democràtica[20] i dona suport a l'aplicació de controls de capital. Va donar suport a Jeremy Corbyn i va votar per ell a les eleccions primàries laboristes de 2015 i 2016, tot i que el va criticar el 2016 per no haver «desafiat l'hegemonia del neoliberalisme».[21][22] Blakeley va declarar el juny de 2024 que va abandonar el Partit Laborista el 2023 a causa de les declaracions del líder del partit Keir Starmer durant la guerra de Gaza sobre que l'estat d'Israel tenia dret a tallar l'electricitat i l'aigua a la població de Gaza.[23][24]

Blakeley defensa un Green New Deal[21][25] en tant que «contrari a un sistema capitalista», ha afirmat que «fins i tot aquells que no s'identifiquen com a socialistes» aviat es poden adonar que una revolució industrial verda és l'«única opció», i ha reclamat una «transició justa vers una economia baixa en carboni».[26]

Blakeley és euroescèptica i ha titllat la Unió Europea de «neoliberal», «neocolonial» i «dirigida en interès de les elits financeres i corporatives».[21][27] El 2019 va escriure un article titulat: «Why the left should champion Brexit», on argumentava que la UE era un obstacle per a la construcció d'una economia socialista.[28] El 18 de juny de 2025 es va anunciar que Blakeley s'havia unit al Partit Verd d'Anglaterra i Gal·les en suport a la candidatura de Zack Polanski per al lideratge del partit.[29]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Basingstoke Gazette, 29-06-2020 [Consulta: 26 juliol 2020].
  2. ↑ Lomeña, Andrés. «Economics for millennials: an interview with Grace Blakeley». openDemocracy, 20-02-2020.
  3. ↑ Denvir, Daniel. «Coronavirus Economics with Grace Blakeley» (en anglès americà). The Dig, 27-03-2020. [Consulta: 27 setembre 2020].
  4. ↑ Blakeley, Grace. «Democràcia genuïna en una era d'hiperindividualisme». Catarsi Magazín, 15-07-2025. [Consulta: 3 setembre 2025].
  5. ↑ Grace Blakeley. «Well I am half welsh... This is going to make my dad extraordinarily happy», 26-09-2020. [Consulta: 8 novembre 2020].
  6. ↑ «The Sower 2009». The Sower. [Consulta: 9 febrer 2020].
  7. 1 2 «University Admissions 2011». Sixth Form College, Farnborough. [Consulta: 9 febrer 2020].
  8. 1 2 3 «Biography». Institute for Public Policy Research, 21-11-2016. Arxivat de l'original el 17 May 2019. [Consulta: 9 febrer 2020].
  9. ↑ «E-Newsletter: Antonian Books – TT19». St Antony's College, Oxford, 27-06-2019. Arxivat de l'original el 18 de novembre 2021. [Consulta: 9 febrer 2020].
  10. ↑ Gener, Diana. «Facebook tratando de tomar el control del sistema de pago es la siguiente etapa en la financiarización de las corporaciones» (en castellà), 07-12-2019. [Consulta: 3 setembre 2025].
  11. ↑ Galant, Michael. «Socialism or barbarism: a review of 'Stolen' by Grace Blakeley». openDemocracy, 09-10-2019. Arxivat de l'original el 10 November 2019. [Consulta: 11 novembre 2019].
  12. ↑ Zuluaga, Diego. «Grace Blakeley's 'Stolen' is a tired invective against market capitalism». CapX, 02-09-2019. Arxivat de l'original el 6 December 2019. [Consulta: 11 novembre 2019].
  13. ↑ Strutt, Andrew. «Grace Blakeley joins the team at Tribune». Response Source, 04-02-2020. [Consulta: 9 febrer 2020].
  14. ↑ «Grace Blakeley». Labour Party. [Consulta: 9 febrer 2020].
  15. ↑ «The Corona Crash: How the Pandemic Will Change Capitalism». Waterstones. [Consulta: 28 juliol 2020].
  16. ↑ Roberts, Michael. «El capitalisme voltor». L'Accent, 25-05-2024. [Consulta: 3 setembre 2025].
  17. ↑ O'Kane, Conor. «Vulture Capitalism: Grace Blakeley's new book is smart on what has gone wrong since the 1980s». The Conversation, 22-04-2024. [Consulta: 18 maig 2024].
  18. ↑ Passmore, Lynsey. «Announcing the 2024 Women's Prize for Non-Fiction longlist!» (en anglès americà). Women's Prize, 15-02-2024. [Consulta: 8 gener 2025].
  19. ↑ «Grace Blakeley's love letter to Cornwall» (en anglès). , 18-04-2024.
  20. ↑ Cohen «Socialism and the 2020 American Election». , 08-03-2019.
  21. 1 2 3 Blakeley, Grace. «Another Britain Is Possible». The Express Tribune, 16-01-2019. Arxivat de l'original el 1 February 2020. [Consulta: 9 març 2020].
  22. ↑ Blakeley, Grace. «I campaigned for Corbyn – but he's failed to change the conversation». Left Foot Forward, 04-07-2016. [Consulta: 9 març 2020].
  23. ↑ Grace Blakeley (12 June 2024). Green Party Launch Manifesto Of Bold Policies For "Real Change" #NovaraLIVE (Video). YouTube. Dura 20:36 – 20:45.
  24. ↑ McShane, Asher. «Israel 'has the right' to withhold power and water from Gaza, says Sir Keir Starmer». lbc.co.uk. LBC, 11-10-2023. [Consulta: 14 juny 2024].
  25. ↑ Blakeley, Grace. «Whatever the Brexit outcome, the UK desperately needs a green new deal». New Statesman, 13-02-2019. Arxivat de l'original el 20 February 2019. [Consulta: 9 març 2020].
  26. ↑ Blakeley, Grace. «Why Britain needs its own Green New Deal». New Statesman, 01-05-2019. Arxivat de l'original el 30 July 2019. [Consulta: 9 març 2020].
  27. ↑ «Lexit: The left's strategy for Brexit». BBC One, 23-11-2018. Arxivat de l'original el 15 September 2019. [Consulta: 9 març 2020].
  28. ↑ Blakeley, Grace. «Why the left should champion Brexit» (en anglès americà). New Statesman, 16-01-2019. [Consulta: 31 maig 2024].
  29. ↑ «Love this news so much!». Bluesky, 18-06-2025. [Consulta: 19 juny 2025].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Grace_Blakeley&oldid=37807762»