close
Vés al contingut

Valie Export

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaValie Export
Imatge
(2013) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(de-at) Waltraud Lehner Modifica el valor a Wikidata
17 maig 1940 Modifica el valor a Wikidata
Linz (Àustria) Modifica el valor a Wikidata
Mort14 maig 2026 Modifica el valor a Wikidata (85 anys)
Viena (Àustria) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Viena
Colònia Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciódirectora de cinema, artista d'instal·lacions, artista de performance, productora de televisió, videoartista, pintora, artista multimèdia, artista de nous mitjans, fotoperiodista, escultora, artista visual, cineasta, professora d'universitat, fotògrafa, guionista, artista Modifica el valor a Wikidata
Activitat(Floruit: 2005 Modifica el valor a Wikidata)
OcupadorAcadèmia de les arts multimèdia de Colònia Modifica el valor a Wikidata
Membre de
MAERZ (en) Tradueix (1979–) Modifica el valor a Wikidata
GènereInstal·lació i videoart Modifica el valor a Wikidata
MovimentArt dels nous mitjans, art feminista, Accionisme vienès, actuació d'art i art contemporani Modifica el valor a Wikidata
Representada perElectronic Arts Intermix, Video Data Bank, Light Cone i LIMA Modifica el valor a Wikidata
Company professionalPeter Weibel: Valie Export i Peter Weibel Modifica el valor a Wikidata
Participà en
24 juny 1977Documenta 6 Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Localització dels arxius
Premis
Lloc webvalieexport.at Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0264072 TMDB (persona): 1076158 Allmovie (artista): p89231 Discogs: 441267 Modifica el valor a Wikidata

Valie Export (Linz, 17 de maig de 1940 - Viena, 14 de maig de 2026)[1] va ser una artista austríaca.[2] Realitzà alhora performances, vídeos i fotografies conceptuals. El seu treball artístic inclou instal·lacions de vídeo, actuacions corporals, cinema, animacions per ordinador, fotografia, escultures i publicacions sobre arts contemporànies.[3] Va ser una de les artistes pioneres a analitzar les polítiques de gènere. En la seva creació s'abordaven temes com la identitat, el sexe i el cos com a llenguatge d'expressió.[4][5][6][7] Va viure i treballar a Viena i a Colònia.[8]

Biografia

[modifica]

Entre 1955 i 1958, feu els seus primers autoretrats, mentre que estudia a l'Escola d'arts i oficis de Linz. De 1960 a 1964, estudià a l'Institut federal d'ensenyament superior i experimental per a la indústria tèxtil (Höhere Bundes-Lehr- und Versuchsanstalt für Textilindustrie) en la secció de disseny a Viena, on s'havia traslladat. De 1965 a 1968, treballà a la indústria del cinema per a Cine-Film a Viena. El 1967 inventà i adoptà el seu nom artístic «Valie Export», un concepte i logotip que donà nom a la resta de la seva carrera, rebutjant d'aquesta manera els cognoms del seu pare i del seu marit, agafà el terme d'una marca de cigarrets.[9] De 1966 a 1968, començà els seus treballs en el context de l'Expanded Cinema, que qüestionà i transformà el mode de presentació del cinema fins llavors confinat al dispositiu cinematogràfic tradicional (sala fosca, espectador assegut i a priori passiu, pantalla, projecció...).[4]

De les seves recerques naixeren pel·lícules com ara Cutting, Abstract film n°1 o el 1968, Ping Pong, obra on l'espectador deixa de ser un simple consumidor i, per tant, passiu: Export li don una raqueta de tennis de taula i una pilota amb la qual pot apuntar a punts de la pantalla. Ping Pong fou premiada amb el Maraisiade de la pel·lícula més políticaen el transcurs del 2n Maraisiade Junger Film de Viena.

En aquest mateix festival de cinema, Export presentà la seva pel·lícula experimental Tapp und Tastkino/Touch Cinema , en la qual reuní el seu ideari feminista i accionista: es tracta d'una acció durant la qual l'artista porta sobre el seu pit nu una capsa de cartró, minicinema: es passeja i proposa a la gent tocar-li els pits. En aquesta acció, es tractava per a Export de qüestionar el paper de la dona en el cinema tot escollint sol·licitar que l'espectador la toqui.[10]

Va ser professora de les Universitats de Wisconsin-Milwaukee i San Francisco Art Institute.[11]

Obra

[modifica]

Llista d'obres (vídeos, instal·lacions, accions i treballs diversos):

1969

  • Tonfilm ("pel·lícula sonora"), experiència biotècnica en la qual un amplificador fotoelèctric és implantat a la glotis *
  • Genital Panic, performance
  • Aktionshose: Genitalpanik, posters

1970

  • Split – Reality projectat a Londres. Es tracta d'un vídeo en el qual es veu l'artista cantar en un micro la cançó que sent al casc que porta però l'espectador no sent més que el so de la veu de l'artista. El concepte d'aquesta obra data de 1967, llavors anomenada Videopoème
  • Touching. Body Poem", instal·lació vídeo
  • Body Sign Acció, a Frankfurt
  • Zeitgedicht/ 24 Stunden 24 mal fotografiert ("poema temporal / 24 hores fotografiades 24 vegades"), fotografies conceptuals 1971

1971

  • Eros/ion, presentat a l'Electric Cinema, a Amsterdam entre altres
  • Kinderzeichnungen ("dibuixos de nen")

1971-1972U

  • Interrupted Line, una pel·lícula sobre l'espai i el temps

1972

  • Women's Art. A Manifesto, text escrit en ocasió d'una exposició col·lectiva amb diverses dones artístiques i publicat a Neues Forum , Viena, 1973.[12]
  • Identitäts Transfer ("Transferència d'identitats"), cicle fotogràfic

1972-1976

  • Creació d'imatges, dibuixos, pel·lícules a propòsit de la representació d'estats mentals (entre altres Zwangsvorstellung )
  • Körperkonfigurationen. Extremitäten des Verhaltens – sichtbare Externalisierungen innerer Zustände durch Konfigurationen des Körpers mit seiner Umgebung, in der Architektur und in der Natur/Body Configurations. Extremities of Behaviour – Visible Externalisations of Inner States by Configurating the Body with its Environment, Architecture and Nature,
  • "Body action", "Raumsehen und Hören", "Schnitte", presentades a la Biennal de París 1975[13]

1973

  • ...Remote...Remote..., film
  • Man & Woman & Animal, film
  • Asemie or the Inability of Expressing Oneself Through Facial Expressions, performance
  • Acció de l'Expanded Cinema Adjunct Dislocations, en aquesta ocasió Export fixa dues càmeres sobre el seu cos, una sobre la seva esquena i l'altre sobre el seu ventre i recorre diferents medis amb moviments coreogràfics.
  • Schriftzug Wien - Venedig, fotografia/literatura

1975

  • MAGNA. Feminism: Art and Creativity. Una visió de la sexualitat femenina, imaginació, projecció i problemes, suggerits per una taula d'objectes, fitxers, lectures, discussions, films, videos i accions. Exposició concebuda i organitzada per Export a la Galeria Nächst St. Stephan a Viena + primer col·loqui tractant d'aquest tema en el marc dels 21 International Art Talks.

1976

1977

  • Export participa a la Documenta 6 de Kassel

1978

  • I (beat (it)), performance

("Extrems del comportament - Exterioritzacions visibles d'estats interiors a través de configuracions del cos amb el seu medi ambient, en l'arquitectura i en la naturalesa"), cicles fotogràfics desenvolupats fins a 1982

1979

  • Menschenfrauen, segona pel·lícula dirigida per Export presentada per primera vegada el 1980 al Festival Internacional de cinema de Berlín.

1980

1982

1983

1984

  • Die Praxis der Liebe, tercera pel·lícula d'Export, trhiller polític premiat amb el lleó d'or al Festival Internacional de cinema de Berlín el 1985.
  • Kunst mit Eigen-Sinn. Aktuelle Kunst von Frauen ("Art with A Sense of Its Own. Contemporary Artworks from Female Artists", exposició organitzada per Export amb Silvia Eiblmayr, Catrin Pichler, Monika Prischle-Maier, Museum of Modern Art, Stiftung Ludwig, Museum of the 20th Century, a Viena

1987

  • Retrospectiva de totes les seves pel·lícules i les pel·lícules d'avantguarda Londres[16][17]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Bock, ans-Michael; Bergfelder, im. The Concise Cinegraph: Encyclopaedia of German Cinema (en anglès). Berghahn Books, 2009-09-01. ISBN 9780857455659.
  2. ↑ de Diego, Estrella. «Muere la artista feminista austríaca Valie Export a los 85 años» (en castellà), 14-05-2026. [Consulta: 15 maig 2026].
  3. ↑ Encyclopedia of twentieth-century photography. Nova York: Routledge, 2006. ISBN 1579583938.
  4. 1 2 País, Ediciones El «Reportaje | Valie Export: la mirada resistente» (en castellà). El País [Madrid], 17-01-2004. ISSN: 1134-6582.
  5. ↑ «VALIE EXPORT | Experimental Cinema Wiki» (en castellà). [Consulta: 3 agost 2019].
  6. ↑ ktv_creitmayr. «VALIE EXPORT» (en alemany). [Consulta: 3 agost 2019].
  7. ↑ «Frauen-Lebenswerk-Preis 2015 für Valie Export - derStandard.at» (en alemany austríac). [Consulta: 3 agost 2019].
  8. ↑ «Valie Export». [Consulta: 3 agost 2019].
  9. ↑ «Valie Export, le féminisme à bras-le-corps» (en francès), 14-01-2018. [Consulta: 3 agost 2019].
  10. ↑ «VALIE EXPORT - Adjungierte Dislokation III» (en castellà). [Consulta: 3 agost 2019].
  11. ↑ «Biografie | VALIE EXPORT» (en alemany). [Consulta: 3 agost 2019].
  12. ↑ «Women's Art: A Manifesto (1972) - Valie Export» (en anglès), 01-03-1972. [Consulta: 3 agost 2019].
  13. ↑ «📌 Valie Export» (en francès). Arxivat de l'original el 2019-08-03. [Consulta: 3 agost 2019].
  14. ↑ «Body and Soul – La Biennale di Venezia 2017» (en anglès). [Consulta: 3 agost 2019].
  15. ↑ «What is a Woman I (1971-2003) | Activitats». [Consulta: 3 agost 2019].
  16. ↑ «Untitled Document». [Consulta: 3 agost 2019].
  17. ↑ «Thomas Dreher: Valie Export/Peter Weibel. Multimedial feminist art Untitled Document». [Consulta: 3 agost 2019].

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
BERJAYA
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Valie Export
  • Pàgina personal. «Valie Export». Arxivat de l'original el 2011-09-26. [Consulta: 24 abril 2013].
  • Article al lloc de la revista Tausend Augen
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Valie_Export&oldid=37254908»