Mul
| Per a altres significats, vegeu «Mul (desambiguació)». |
| Equus asinus × Equus caballus | |
|---|---|
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Perissodactyla |
| Família | Equidae |
| Gènere | Equus |
| Cap valor | Equus asinus × Equus caballus |

El mul o matxo[nb 1] (femení mula) és un animal híbrid, resultat de l'encreuament entre un exemplar de cavall (mascle o femella) i un exemplar d'ase (mascle o femella).[1][2] Els muls són gairebé sempre estèrils, però s'han donat casos de mules que han aconseguit donar a llum nous individus.
En funció dels possibles encreuaments, es parla de mul eguí (o mula eguina) si els progenitors són respectivament un ruc i una euga i de mul somerí (o mula somerina) si els progenitors són respectivament un cavall i una somera[1] (antigament, en castellà s'anomenava mula castellana la mula eguina).[3]
Els muls eguins són més freqüents, donat que l'èxit en la fertilització és força més elevat en aquesta combinació. Els muls eguins i els somerins difereixen lleugerament en l'aspecte, donat que aquests últims acostumen a ser una mica més petits, amb una cara més semblant a la d'un cavall, orelles més curtes i la cua més llarga, així com el pelatge, car el color d'aquest s'hereta directament del pare en els èquids.
En qualsevol cas, un mul és un animal molt fort i resistent,[2] que per aquest motiu ha estat utilitzat tradicionalment en tasques agrícoles, com a tir de carros i, en general, com a transport terrestre fonamental. Amb independència del sexe, la denominació predominant d'un conjunt d'animals és en femení: mules.
Cria de les mules
[modifica]La mula eguina és el resultat d'acoblar ruc (guarà) i egua.[4] En èpoques de gran producció de mules hi havia tècniques especials.[5]
Producció històrica
[modifica]Al llarg del temps i abans de la mecanització la producció de mules fou molt important, amb xifres molt nombroses.
Mules de pas
[modifica]En èpoques diverses les mules s'han emprat en tres tasques principals: càrrega, tir i sella. Dit d'una altra manera: mules de bast, mules de tir i mules de sella. Entre les mules de sella, propietat de particulars o destinades al lloguer, foren molt importants les mules de pas. Mules ambladores que permetien viatjar a gran velocitat (20 llegües al dia; més de 80 km) sense cansar gaire el genet.[8] Una altra referència parla de 111 km al dia.[9]
Notes
[modifica]- ↑ Tant el Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans com el Diccionari Normatiu Valencià donen com a sinònims matxo i mul, però l'entrada matxo de l'Enciclopèdia Catalana el defineix només com a l'híbrid de cavall i somera, que en aquest article s'anomena mul somerí, seguint l'expressió recollida al DIEC.
Referències
[modifica]- 1 2 «mul». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- 1 2 «Mul». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ de Irurzun, B.; Sanz, G. Encyclopedia metodica. Artes academicos. en la imprenta de Sancha, 1791, p. 186 (Encyclopedia metodica).
- ↑ «Optimot. Consultes lingüístiques». Llengua catalana. [Consulta: 3 agost 2024].
- ↑ de Mendoza, N.C.; Calleja, A. Tratado de la cría del caballo, mula y asno y principios generales de equitación (en castellà). Viuda de Calleja é Hijos, 1843, p. 219 (Biblioteca completa del ganadero y agricultor).
- ↑ de Azara, F.; Walckenaer, C.A.; Cuvier, G. [et al.].. Viajes por la America del Sur de Don Felix de Azara ... desde 1789 hasta 1801: En los cuales se da una descricion eográfica, política y civil del Paraguay y del Rio de la Plata: la historia del descubrimento y conquista de dichos paises, con numerosos detalles sobre la historia natural y sobre los pueblos salvajes, que habitan en la espresada rejion ... (en castellà). Imprenta del Comercio del Plata, 1850, p. 286 (BIBLIOTECA DEL COMERCIO DEL PLATA).
- ↑ Cardelús, B. Civilización hispánica: El encuentro de dos mundos (en castellà). EDAF, 2018, p. 91 (Clío crónicas de la historia). ISBN 978-84-414-3861-3.
- ↑ de Mendoza, N.C.; Calleja, A. Tratado de la cría del caballo, mula y asno y principios generales de equitación (en castellà). Viuda de Calleja é Hijos, 1843, p. 223 (Biblioteca completa del ganadero y agricultor).
- ↑ Censo de la ganadería de España segun el recuento verificado en 24 de Setiembre de 1865 por la Junta general de estadística (en castellà). J. Peña, 1868, p. 18.
