Consell de Protecció de la Natura
 |
Aquest article podria incomplir els criteris generals d'admissibilitat. |
 El Consell reunit al Parc Natural del Delta de l’Ebre (2018)  | |
| Dades | |
|---|---|
| Nom curt | CPN |
| Tipus | òrgan col·legiat òrgan consultiu |
| Camp de treball | protecció mediambiental |
| Història | |
| Creació | 18 juny 1990 |
| Activitat | |
| Àmbit | Catalunya |
| Membres | 20 (2021) |
| Governança corporativa | |
| Presidència | Ramon Folch i Guillèn (1990–) Lluís Paluzie i Mir (1992–2009) Joandomènec Ros i Aragonès (2009–) |
| Part de | Departament de Territori i Sostenibilitat |
| Lloc web | http://mediambient.gencat.cat/cpnatura |
El Consell de Protecció de la Natura és l'òrgan assessor de la Generalitat de Catalunya sobre la protecció de la natura i el paisatge.[1] Està format per vint-i-un membres que formen part de l'Institut d'Estudis Catalans, universitats catalanes, organitzacions agropecuàries, agrupacions de municipis i grups d'estudis de la natura.[2][3] El Consell elabora informes a petició del Parlament i del Govern, assessora els òrgans gestors dels espais naturals protegits i proposa mesures per protegir i conservar els espais naturals de Catalunya.[4][3]
El Consell de Protecció de la Natura es va crear amb la Llei 12/1985, de 13 de juny, d'espais naturals i es va regular el seu funcionament en el Decret 239/1986, de 4 d'agost, sobre el Consell de Protecció de la Natura. Es va constituir quatre anys després, el 18 de juny de 1990, després d'insistents reclamacions.[2] El reglament del Consell ha estat modificat per diversos decrets dictats el 1989, 2004 i 2007. La darrera modificació i la més important es va implementar amb el Decret 255/2007, de 20 de novembre, de modificació del Decret 239/1986, de 4 d'agost, sobre el Consell de Protecció de la Natura, en el qual es van introduir pescadors i ecologistes al Consell, entre d'altres canvis.[5][3]
Funcions
[modifica]El Govern de Catalunya necessita un informe consultiu (no és vinculant) del Consell en els tràmits relacionats amb els plans de protecció del medi natural i del paisatge, del Pla d'Espais d'Interès Natural i de les declaracions de reserves naturals i de parcs naturals. El Govern també requereix un informe del Consell abans d'autoritzar activitats lesives a l'interior dels parcs nacionals, que han de respondre a un interès públic i amb caràcter extraordinari i restringit. Un requisit que també és necessari per als permisos de caça en zones prohibides, que han de ser temporals i quan es tracta d'espècies excedents o nocives. Finalment, el Govern també ha de conèixer el judici del Consell abans d'establir excepcions a les mesures de protecció de les espècies de la flora i de la fauna silvestres, de la gea, les pedres i els fòssils declarats com a protegits, quan hi hagi raons d'interès científic, sanitari o altres d'anàlogues degudament justificades.[4]
El Consell proposa anualment al Govern actualitzacions de la normativa sobre espècies protegides. També proposa modificacions al Pla d'Espais Naturals, a les declaracions d'espais naturals protegits i, en general, totes les mesures i actuacions que puguin millorar la protecció de la natura i el paisatge de Catalunya.[4]
Actuacions
[modifica]El Consell s'ha posicionat, per exemple, en contra de la tala d'avets centenaris al Parc Natural del Cadí-Moixeró,[1] de la construcció d'un telecadira a l'àrea perifèrica del Parc Nacional d'Aigüestortes,[6] o a favor de la prohibició de la pesca de corall vermell a Catalunya.[7]
Referències
[modifica]- 1 2 «El Consell de Protecció de la Natura reclama al Govern la preservació dels boscos madurs i singulars de Catalunya». Ara.cat, 30-07-2014.
- 1 2 Cerrillo, Antonio «La oposició busca un gran pacto para salvar el territorio catalán» (en castellà). La Vanguardia, 11-06-1990, p. 23.
- 1 2 3 «Pescadors i ecologistes formaran part del Consell de Protecció de la Natura». Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, 20-11-2007.
- 1 2 3 «Llei 12/1985, de 13 de juny, d'espais naturals». DOGC, 556, 28-06-1985.
- ↑ «DECRET 239/1986, de 4 d'agost, sobre el Consell de Protecció de la Natura: Afectacions passives». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 22 gener 2020].
- ↑ «Territori diu que el telecadira de Baqueira a Aigüestortes tindrà una incidència “mínima”». Segre.com, 21-07-2019.
- ↑ «La Generalitat demana la supressió de llicències per extreure corall vermell a Catalunya». MónPlaneta, 12-05-2018. Arxivat de l'original el 2021-01-29 [Consulta: 22 gener 2021].
