Apràxia
L'apràxia és un trastorn de l'activitat motriu voluntària caracteritzat per una incapacitat d'executar intencionalment i d'una manera apropiada determinats gests o moviments anteriorment apresos, sense que existeixi paràlisi, atàxia o coreoatetosi, ni demència que impedeixi la comprensió de l'acte gestual ni la percepció dels seus elements.[1][2] És un trastorn neurològic caracteritzat per la pèrdua de la capacitat de dur a terme moviments de propòsit, apresos i familiars, malgrat tenir la capacitat física (to muscular i coordinació) i el desig de realitzar-los. És a dir, existeix una dissociació entre la idea (el pacient sap el que vol fer) i l'execució motora (manca del control d'acció). La planificació cognitiva del moviment; execució simbòlica i seqüencial es veuen alterades.[3][4][5]
Es diferencia de la dispràxia en el fet que aquesta és deguda a un error en la construcció interna de les seqüències de moviment per arribar a un acte específic i intencional, i no a la pèrdua d'una acció prèviament apresa com és el cas de l'apràxia.
Etiologia
[modifica]Generalment, és causada per una lesió d'àrees especialitzades del cervell, com poden ser:
- Accident vascular cerebral, el més freqüent.
- Altres: trauma, tumors, esclerosi múltiple, etc.
Referències
[modifica]- ↑ Diccionari Enciclopèdic de Medicina[Enllaç no actiu]
- ↑ Ardila, A., Arocho Llantín, J., Labos, E., & Rodríguez Irizarry, W.. Diccionario de Neuropsicología., 2015.
- ↑ Ardila, A., Arocho Llantín, J., Labos, E., & Rodríguez Irizarry, W.. Diccionario de Neuropsicología., 2015.
- ↑ Universidad de Concepción. Facultad de Medicina - Internado de Fonoaudiología. 2005.
- ↑ De Renzi E., Lucchelli F. (1988) Ideational apraxia. Brain, 111(5), pp.1173-1185.
Vegeu també
[modifica]
