A la mort de Joan I, el succe� el seu germ� Mart� I l'hum� (1395-1410), durant el regnat del qual la protecci� que havia ofert la corona a les comunitats jueves era menys en�rgica, i la situaci� al Call, absolutament incerta. Els Jurats de la ciutat es trobaven entre dos focs: per una banda, les ordres reials, de protecci� dels jueus, i per l'altra la posici� clarament hostil per part de la poblaci� del comtat. Aquest estat s'agreujaria amb la promulgaci� de la butlla de Benet XIII, Pedro de Luna, de 1415 en la que desenvolupava en tretze apartats un atac frontal contra els jueus.

El papa, satisfet amb els resultats de les accions que havia encomanat portar a terme (15.000 conversions a Arag�, Val�ncia i Mallorca, amb el comtat de Barcelona), aconsellat pel jueu convers Jeroni de Santa Fe, te�leg de la cort papal, es va proposar completar la tasca convocant una disputa, com s'havia fet en �poques anteriors. Aix�, el 25 de novembre de 1412, envi� una convocat�ria als bisbes amb l'objectiu que f�s lliurada a les sinagogues i comunitats jueves de les seves di�cesis. A Girona, el bisbe Raimon Descatllar la va lliurar el 8 de desembre al Mestre ben Astruc, i als rabins Hasday Tar�s i Nacim Ferrer. El 7 de gener de l'any seg�ent, dia dessignat per a l'inici de la disputa, els catorze rabins convocats elegiren com orador principal Rab� Vidal Benvenist. El desenovlupament de les discusions eren del tot previsibles. Al tancament del congr�s de Tortosa, Benet XIII declar�, amb tota solemnitat, que, malgrat haver volgut fer palesa la seva toler�ncia, no podia sin� mostrar-se irat contra els que amb rebel�lia, persisitien en el seus errors, errors confessats, condemnats i abjurats despr�s de mesos de lluita.

El 15 de maig de 1415 promulgava la butlla en la que, per exemple, a la disposici� vuitena establia que [...]statuimus, ut in partibus, in quibus judaei tempore ut praesentis ita patens et eminens signum non portant, sicut hujusmodi Constitutione disponimus, amodo signum eminens impertiti coloris, rubei scilicet et crocei affixum deferant parenter, videlicet: mares in superiori veste super pectus; feminae vero super frontem ejus, scilicet magnitudinis atque formae, quas in praesentibus fecimus designari. (Estatu�m que en aquells llocs on els jueus no portessin al present tan clar i manifest l'esmentat signe, com disposem en aquesta Constituci�, el mostrin eminent, fix, i partit de color vermell i groc, els homes en el vestit o prenda exterior, sobre el pit, i les dones damunt el front, de les dimensions i forma que es disposa en les presents [lletres]). Tanmateix prohibia l'exercici de moltes professions i oficis, la construcci� de noves o ampliaci� de les sinagogues existents, i la condemna del Talmud com llibre perill�s per a la fe cristiana.

L'execuci� de les disposicions papals, va provocar el tencament de l'�nica sinagoga que l'Aljama tenia al carrer de la For�a, malgrat que el document disposava que aix� no es don�s si nom�s n'hi havia una. Fins el 1416 no aconseguiren que els f�s restitu�da, moment en el que el seu estat va aconsellar d'edificar-ne una de nova, la tercera i �ltima que tingu� la comunitat jueva a Girona. De fet, els jueus ja s'havien retirat d'aquesta banda del carrer, replegant-se cap a la banda est. A partir d'aquests moments d'enduriment de les disposicions -eclesi�stiques i civils- contra els jueus, proliferen els aldarulls i els tancaments de les portes d'acc�s. El 1418, els Jurats, en previsi� dels habituals atacs contra jueus amb ocasi� de la setmana santa, disposen que lo divendres Sant � dissapte Sant apres seg�ent fins � mitg jorn � lo dits juheus � juh�es estigan dins lurs cases � habitacions tencats � no estigan per les fenestres de lurs alberchs � ass� mateix que tingan les portes del dit call tencades sino ten solament la portalleta del portal qui es envers la scala de la Seu[...].

El tancament total del Call, no tan sols en determinades celebracions religioses, es va produ�r per l'edicte de 19 d'abril de 1442, mitjan�ant el qual els Jurats ordenaven que no habitessin al carrer de Sant Lloren�, per no ser Call jueu, havent de tapiar les portes i finestres que hi donaven. El replegament dels jueus ja era un fet. El 10 de setembre del 1449, els Jurats comunicaven a la reina governadora que havien ordenat tancar un portal d'entrada al Call, el que donava al carrer p�blic de Sant Lloren�. En una comunicaci� datada tretze dies m�s tard esmentaven que l'espai era suficient per a dinou o vint matrimonis que s�n [els jueus].

Durant els fets que es produ�ren entre 1461 i 1468, per�ode en el qual la reina Joana Enr�quez es va refugir a la For�a Vella amb el seu fill, l'infant Ferran, el futur Ferran el cat�lic, moltes families converses de Girona la defensaren. El paraire Joan Vidal Samps� va ser recompensat pels seus serveis durant el setge que pat� la ciutat com a conseq��ncia de la Guerra Civil catalana, i el seu fill va ser qui va descobrir una mina que els assetjadors havien perforat prop de la porta del Call mitjan�ant la qual s'haguessin pogut apoderar de l'infant Ferran. Paradoxalment, el 13 de setembre de 1491 els seus b�ns varen ser venuts als encants p�blics de Girona, i Vidal i el seu fill, i les seves respectives fam�lies, havien de fugir de la Inquisici�, recol�ada pel nou rei Ferran. Tamb� va ser objecte d'una traject�ria semblant el convers giron� Lloren� Bad�s qui l'any 1462, en ple setge de la ciutat, va ser nomenat metge de la casa del pr�ncep Ferran, m�s tard protof�sic reial i membre del seguici de la corona. Va tenir cura de Ferran i d'ell va rebre tota mena de merc�s en prova d'agra�ment per la seva tasca i dedicaci�. La seva dona, Joana Badossa, va ser jutjada el 1488 pel tribunal de la Inquisici� de Barcelona, que la va declarar culpable, i la va condemnar a ser escanyada i posteriorment cremada. El 10 d'agost de 1503 era condemnat pel Tribunal el mateix Bad�s.