close
Vai al contenuto

Jacques Chirac

De Vichipedie, la enciclopedie libare dute in marilenghe.
BERJAYA
Jacques Chirac tal 1997

Jacques René Chirac (Parîs, 29 novembar 1932 – Parîs, 26 setembar 2019) al è stât un politic francês, che al à ocupât lis plui altis carichis dal Stât. Al è stât President de Republiche Francêse par dodis agns, dal 1995 al 2007, Prin Ministri in dôs ocasions (1974-1976 e 1986-1988) e sindic di Parîs par disevòt agns (1977-1995).

Biografie e formazion

[cambie | modifiche il codiç]

Nassût a Parîs in une famee di origjins limousins, Chirac al à frequentât lis istituzions di formazion plui prestigjiosis de France, includude la "École nationale d'administration (ENA)". Al à scomençât la sô cariere politiche tal ambit dal "gaullisim", deventant une des figuris di riferiment de diestre francêse par plui di mieç secul.

Cariere politiche

[cambie | modifiche il codiç]

Prime fasi e Sindic di Parîs

[cambie | modifiche il codiç]
BERJAYA
Chirac (secont da çampe) cuant che al jere Sindic di Parîs (1983)

Daspò vè servît come ministri sot la presidence di Georges Pompidou, tal 1974 al è deventât Prime Ministri sot Valéry Giscard d'Estaing, ma al à dât dimissionis daspò di un scuintri di viodudis. Tal 1977 al è stât elet sindic di Parîs, une cariche che al à mantignût fin al 1995. In chest rûl, al à vût une grande influence su l'asset urbân de capitâl francese.

BERJAYA
Tal 1975 cun Nicolae Ceausescu

Tal 1986, al è tornât a jessi Prime Ministri sot la presidence dal socialist François Mitterrand, inaugurant la "coabitazion", un periodi particolâr de storie politiche francese dulà che il President e il Prime Ministri a partegnivin a schieraments oponûts.

Presidence (1995-2007)

[cambie | modifiche il codiç]
BERJAYA
Cun François Miterrand

Chirac al è stât elet President de Republiche tal 1995, sconfigjint il candidât socialist Lionel Jospin. La sô presidence e je stade segnade di events impuartants:

BERJAYA
Cun Ronald Reagan
  • Responsabilitât dal Stât: Tal 1995, al è stât il prin president a ricognossi la responsabilitât dal Stât francês inte deportazion dai ebreus durant il regjim di Vichy.
  • Opposizion a la Vuere in Irak: Tal 2003, al à guidât une firme opposizion internazionâl ae invasion de Irak vuidade dai Stâts Unîts, rapresentant une posizion autonome de diplomazie francese.
  • Riformis: Al à promovût il passaç al mandat presidenziâl di 5 agns (quinquenat) e al à puartât a fin il servizi militâr di leve.
BERJAYA
Cul president merecan Bush tal G8 di Gjenue il 21 di luj dal 2001

Al è stât rielet tal 2002 cuintri Jean-Marie Le Pen, in une elezion caraterizade di un bloc nazionâl contro il "Front National".

Muart e legât

[cambie | modifiche il codiç]
BERJAYA
Cul president brasilian Lula (2003)

Daspò vê bandonât la presidence tal 2007, Chirac al è restât une figure amade ma ancje cuntriversade da la opinion publiche. Al è muart a Paris il 26 di setembar dal 2019. Al ven ricuardât come un "animâl politic" di grande carisme, capace di coniugâ lis tradizions dal gaullisim cun la modernizazion dal paîs.

Bibliografie

[cambie | modifiche il codiç]
  • Chirac, J., Le ogni giorno, Paris, Nil Éditions.
  • Veyrier, P., Jacques Chirac: Une vie pour la France, Paris, Albin Michel.
  • Ysmal, C., Jacques Chirac, l'homme politique, Paris, Presses de Sciences Po.

Leams esternis

[cambie | modifiche il codiç]